L’aprovació per unanimitat al ple municipal del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) de Vic va fer evident la importància del document en el desenvolupament a curt termini de la capital d’Osona. I és que l’informe és un full de ruta per definir la mobilitat de la ciutat durant els propers sis anys. Un seguit de decisions i objectius que, tenint en compte l’escenari d’emergència climàtica i la voluntat de transició cap a una mobilitat més sostenible, prenen molta més rellevància. La regidora d’Urbanisme i Mobilitat de Vic, Fabiana Palmero, remarcava que es tracta d’una eina per la ciutat “basada en els objectius que ja apareixen en el POUM aprovat el 2019”. En aquest sentit, Palmero va posar l’accent en la voluntat de recuperar l’espai públic “per a l’ús de les persones, posant els vianants al centre de tot i buscant una ciutat policèntrica”.
El PMUS s’estructura a través de quatre grans objectius: crear una ciutat amb una xarxa policèntrica, aconseguir carrers pensats per a les persones, millorar la competitivitat de la ciutat intervenint en aspectes de mobilitat i generar educació cívica. De cada gran bloc se’n deriven tot un seguit d’accions concretes. En l’explicació de cada una d’elles es defineix el calendari d’execució, que va des d’un horitzó immediat –abans de tres anys– fins a un mitjà termini –en el marc de vigència de sis anys del PMUS– o més enllà. Algunes de les propostes més destacades (vegeu peces adjuntes) fan referència a la protecció del vianant a la ciutat, el foment de la utilització de vehicles no motoritzats com la bicicleta o els patinets elèctrics, així com la promoció del transport públic tant en l’àmbit urbà com per a desplaçaments més llargs.
Tot i que l’aprovació inicial –ara queda a exposició pública amb la possibilitat de presentar al·legacions– va ser per unanimitat, els grups de l’oposició van fer puntualitzacions i matisos a la proposta de l’equip de govern. Des d’Esquerra, Viqui Terricabras va “celebrar” la creació del PMUS, “però lamentem la seva tardança i la lentitud en l’acció política del govern municipal”, dos fets que pels republicans “ens han fet perdre oportunitats de rebre subvencions”, fent referència als fons europeus Next Generation, als quals només hi poden optar “municipis amb un pla de mobilitat aprovat”. En aquesta línia també es va expressar la representant del PSC, Carme Tena, que va recriminar que no s’hagués convocat un ple extraordinari per aprovar el pla “i optar a subvencions procedents de Madrid vinculades a la mobilitat sostenible que finalitzaven el 30 de setembre”.
Des de Capgirem Vic, el regidor Roger Cumeras va expressar la seva satisfacció perquè el PMUS aprovat al ple “recull propostes del nostre grup, com la creació d’un park & ride, finalitzar la connexió de carrils bici i millorar el servei d’autobús urbà”. Cumeras també va criticar la gestió del govern municipal en l’àmbit de mobilitat, ja que va recordar que la vigència dels plans de mobilitat és de sis anys, “el 2013 no es va aprovar la proposta que es va dur a ple i va caducar”, un fet que al seu entendre “ha provocat que la ciutat hagi estat vuit anys sense una estratègia de mobilitat”. La regidora de Mobilitat, Fabiana Palmero, va rebatre les crítiques assegurant que la redacció d’un PMUS “era al nostre programa electoral i hi crèiem”, que la primera proposta que van rebre de la Diputació “tenia moltes mancances” i que amb el treball amb els tècnics municipals “hem aconseguit un document que realment ens serà molt útil”.
D’altra banda, en el ple també es va aprovar amb els vots favorables de l’equip de govern –format per Junts per Catalunya– i l’oposició –amb Esquerra, Capgirem i el PSC– el pla d’accessibilitat de Vic. Aquest instrument té com a objectiu detectar zones de la ciutat i equipaments municipals condicionats per les barreres arquitectòniques, i a partir d’aquí iniciar un estudi per aconseguir eliminar-les
Autobús urbà cada dia i la creació d’un ‘park & ride’
El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) té un apartat on es recullen tot de mesures que tenen com a objectiu millorar la competitivitat de la ciutat a través de la creació de noves infraestructures de mobilitat, situar Vic com a pol d’atracció econòmic i social i preveure necessitats futures pel que fa al transport de persones i mercaderies. En total s’hi desgranen 16 accions concretes, on l’ús del transport públic i l’aposta per noves formes de mobilitat tenen un pes important.
Una d’elles, per exemple, és la creació d’un aparcament park & ride a l’espai entre l’estació de tren i l’estació d’autobusos. L’objectiu d’aquesta tipologia d’aparcament és facilitar l’accés al transport públic fomentant que el vehicle privat quedi ben estacionat a prop del servei de tren o autobús i que s’utilitzin aquests mitjans per fer els desplaçaments de llarga distància. Per aconseguir-ho, l’estacionament en aquest espai de la ciutat seria gratuït o bonificat per als usuaris del transport públic –a través de la validació del bitllet i la matrícula del cotxe amb una aplicació mòbil–, i a la nit, quan no hi ha servei, es destinaria a l’ús del veïnat.
D’altra banda, el PMUS també recull l’objectiu d’adaptar la xarxa de transport urbà de Vic –que es fa amb autobusos– a les noves necessitats de la ciutadania. Amb la premissa principal de redissenyar les línies que a dia d’avui cobreixen la ciutat, el document marca cinc accions concretes, entre les quals destaca més amplitud horària i millor coordinació d’horaris amb altres mitjans de transport públic. També es preveu l’estudi de viabilitat per oferir el servei d’autobús tots els dies de la setmana. Actualment els diumenges no circulen autobusos urbans a Vic. Tot i definir aquestes accions, el PMUS remarca que aquests canvis vinculats al transport urbà van lligats a una nova concessió o un nou acord en el conveni laboral amb l’empresa que fa el servei.
En l’àmbit del transport de mercaderies, el PMUS fa referència a l’entrega de material en el que es coneix com a última milla de la ciutat. En aquest sentit s’apunta a la voluntat de crear més espais de recollida de paquets –és el client qui el recull en un punt centralitzat i no un vehicle qui li porta a un lloc concret–, així com l’aposta per la ciclologística, sobretot en intercanvis dins la mateixa ciutat.
Quatre accions destacades del PMUS
Crear voreres en llocs a on no n’hi ha
Amb l’objectiu de millorar la xarxa per a vianants, el PMUS preveu crear voreres noves en trams on són inexistents i ampliar-ne en altres punts de la ciutat. El document divideix les actuacions en fases, i en la primera i la segona –que s’han d’executar en els propers sis anys– hi apareix la construcció de voreres adequades en llocs com el carrer Major de Sentfores-La Guixa o el tram de la foto, al carrer Botànic Micó entre el carrer Santa Anna i la plaça Osona.
Connexió de la xarxa de carrils bici
El PMUS preveu la creació d’una infraestructura específica per a la bicicleta –en part ja existent– i la senyalització adequada per a una bona circulació d’aquest tipus de vehicles. En el document s’hi recullen diverses connexions entre carrils bici ja existents. Entre tots d’ells hi destaca la via ciclista que haurà d’unir la rambla del Bisbat amb la rambla de l’Hospital a través de l’ocupació d’un carril per a vehicles al Passeig. Així es tancarà tota l’anella del centre històric.
Pacificació a l’entorn de les escoles
D’entre les diverses accions per protegir el vianant que apareixen al PMUS, n’hi ha de concretes que fan referència a la seguretat dels entorns escolars. En aquests punts s’expressa la necessitat de millorar els espais d’espera exteriors –amb baranes o la instal·lació de mobiliari urbà–, així com fer més amples les voreres. El document apunta que és molt important la pacificació de l’entorn de l’escola FEDAC Pare Coll –a la foto–, així com del Sagrat Cor.
Integrar grans vies per a vehicles
La integració en la trama urbana de grans vies per a vehicles és un altre dels reptes del PMUS. Un dels exemples més clars és l’eix Onze de Setembre –l’antiga N-152–, que amb el creixement de la ciutat i el soterrament de la via del tren ha passat de ser una carretera a un carrer més de Vic. El volum de cotxes, però, encara és molt elevat i el document planteja mesures per donar més espai i importància als vianants i als mitjans de transport no motoritzats.
