Ara fa quatre anys i mig, el gener del 2022, el Grup d’Anellament Calldetenes-Osona (GACO) va anellar una gavina riallera que aquest estiu s’ha detectat a Rússia, al punt més al nord on s’ha llegit mai una anella del projecte.
L’au, tal com es pot resseguir virtualment gràcies a la feina dels observadors ornitològics repartits arreu, era a Cambrils 24 dies després que l’anellessin.
El novembre de 2025 se’n va tornar a tenir notícia a França, a Boulogne-sur-Mer, i uns nou mesos després se sap que és a Rússia, de manera que ha recorregut més de 3.700 quilòmetres des de Botarell, l’indret del Baix Camp on el GACO du a terme l’anellament de gavines rialleres.
Des del grup, Carles Durà destaca que “periòdicament rebem lectures de molts països: França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Finlàndia, Dinamarca, Suècia… Però fins ara no ens havia passat que se’n detectés una a Rússia”. Sí que és habitual el desplaçament cap a latituds més al nord, ja que les gavines s’anellen a Catalunya a l’hivern i després hi volen per criar.
L’expert insisteix que no vol dir que altres de registrades pel GACO no hi hagin arribat mai, sinó que aquesta és la primera vegada que se n’ha llegit l’anella: “Les lectures depenen d’altres companys. És especial que hagi passat al nord de Rússia perquè es tracta d’una zona amb baixa densitat de població i, per tant, també menys ornitòlegs.” Ara bé, entitats que treballen amb GPS ja han tingut notícia altres vegades de gavines capturades a Barcelona que havien arribat fins al país.
La riallera (Larus ridibundus) és una de les gavines més habituals a Catalunya. El seu nom prové del so que emet, que recorda una rialla; i el cap se’n considera un dels trets més característics: durant l’època de cria es torna marró fosc, mentre que a l’hivern és blanc, amb una taca fosca a darrere de l’ull.
Es tracta d’una espècie migradora que es reprodueix sobretot al centre i al nord d’Europa i que durant l’hivern es desplaça cap al sud.
El projecte del GACO es desplega a l’abocador de Botarell. Cada any se’n capturen entre 100 i 200.
Amb l’anella que se’ls col·loca, qualsevol observador en pot fer lectura mitjançant càmeres i binocles. “I a tot el món hi ha una xarxa on ens ho comuniquem”, detalla Durà. Així és com, de mica en mica –mesos i anys–, es va traçant un mapa que permet resseguir els desplaçaments.
