Els serveis d’honor en els partits de futbol els fan persones importants. Això es va fer evident aquest diumenge a Gurb. Arnau Costa, un nen que va patir i superar un càncer infantil quan tenia 3 anys, va fer el primer xut del duel entre els Amics de Sant Joan de Déu i els veterans del Barça. L’objectiu del duel solidari no era cap altre que recollir diners per destinar-los a la investigació del càncer infantil. I és que tal com remarcava Costa, “jo estic curat, però hi ha molts nens que encara lluiten”. La seva mare, Sandra Casanovas, també posava l’accent en el fet que al seu fill “el va salvar la investigació”, i per això des de fa vuit anys col·labora amb la iniciativa “Una Navidad de il·lusión”, que converteix manualitats en diners per destinar a la recerca científica.
Si la llavor del partit solidari era la història de l’Arnau, la palanca –ara que estan tant de moda en el futbol– va ser la Unió Esportiva Gurb. Des del club es van esmerçar esforços en l’organització d’una jornada que Toni Mora considerava “un èxit”. La recaptació provisional va ser d’uns 4.500 euros, i també es va aconseguir fer una gran campanya de sensibilització. Tot plegat, amb un bon espectacle futbolístic.
I és que al terreny de joc hi havia força al·licients: d’una banda, per veure alguns famosos amb la pilota als peus. Amb la baixa d’última hora per lesió d’en Peyu, l’actor Pep Plaza va destacar al lateral dret sent un mur infranquejable. Quim Masferrer, El foraster, va ser dels més aclamats i va tornar el suport amb una espectacular rematada de tisora que va sortir a fora per ben poc. A la porteria, l’actor Ernest Villegas –que va aturar un penal– i Ernest Codina van demostrar els anys vestint-se de curt al llarg de la seva vida. A la gespa també s’hi van veure il·lustres del futbol osonenc que ja han penjat les botes: Manel Sala, Albert Santanera o el gurbetà Dani Campdelacreu en van ser alguns exemples. I entre tots ells, una figura que va fer bona la dita que on n’hi ha hagut sempre en queda: Toni Barnils. La figura del gran Manlleu dels noranta va deixar bons detalls de qualitat i un gol. I tot plegat sense córrer massa. Com els bons.
