“Hauria fet falta prendre les mesures actuals molt abans”

El confinament per municipis els caps de setmana, igual que la suspensió de les activitats extraescolars, esportives i culturals, s’ha sumat a altres mesures ja vigents a Catalunya, com ara limitar bars i restaurants al servei per emportar. Daniel López Codina, professor, biofísic i membre del grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocom-SC) de la Universitat Politècnica de Catalunya, és un dels experts en epidemiologia matemàtica que va monitoritzant les dades de la pandèmia per predir com evolucionarà. En què basen l’anàlisi que porta a terme el seu grup d’investigació? Vam començar analitzant l’evolució de l’epidèmia a la Xina, quan encara es deia epidèmia, i després vam passar a Europa. Treballem fent servir un mètode empíric que, a partir de les dades anteriors, ens permet fer un pronòstic de les de futur. Basant-se en aquesta informació, com definiria la situació actual a Catalunya? És greu. Tenim de l’ordre de 440 llits d’UCI ocupats per malalts amb Covid-19, la incidència creix i ho continuarà fent els propers dies. Confiem que les mesures que s’han pres mostrin una millora aviat. El primer de tot és disminuir la velocitat de propagació del virus, que sembla que ja es comença a intuir. Quan arribem a 1, s’hauria d’anar observant una baixada del nombre de casos diaris, però igualment n’hi haurà molts. Ho hem anat repetint: els creixements són ràpids, es disparen de seguida, mentre que els decreixements costen molt de fer. Quins són els indicadors que cal tenir més en compte en aquest moment? Sobretot dos que acaben generant-ne un tercer. La velocitat de propagació i el nombre de casos per cada 100.000 habitants durant 14 dies equivalen a les persones que poden transmetre la malaltia i amb quina velocitat ho fan. El producte de combinar aquests dos indicadors és el que els mitjans de comunicació anomenen índex de rebrot, però a nosaltres ens agradaria més parlar de risc epidemiològic. Catalunya ha pres noves mesures, però aquests últims dies també hem vist com ho feien altres països, entre els quals França o Alemanya. Què explica aquest increment generalitzat a Europa? El confinament que es va fer durant la primera onada de la pandèmia va ser dur, sobretot a l’Estat espanyol, i va servir per abaixar molt la incidència, però a diferència d’altres països nosaltres vam cometre un error: acabar-lo de cop i recuperar la vida normal sense gaire restriccions. Això va implicar un creixement progressiu, lent durant l’estiu i sense que en fóssim gaire conscients, però hi ha hagut un moment que el virus ha tornat a superar la nostra capacitat de control i s’ha disparat. A tot arreu ha passat més o menys el mateix, associat al canvi d’estació, a substituir la vida exterior per la interior, a tornar a omplir oficines, fàbriques... S’hauria pogut prevenir? Hi havia evidències científiques que tot això passaria? El que hauria fet falta és prendre les mesures actuals molt abans. A Catalunya vam estar dos mesos a 1.000 casos diaris, que són molts, i s’hauria d’haver actuat llavors, amb més marge per evitar portar al col·lapse l’assistència primària i la salut pública. La setmana passada es van endurir les mesures: confinament a dins dels municipis, tancament de grans comerços, aturada de l’esport, la cultura, les extraescolars... Les mesures em semblen bé, ho haig de dir. Seria més partidari d’un confinament domiciliari durant 15 dies, però també soc conscient que això té un gran cost social i econòmic. Les restriccions en vigor poden frenar la propagació del virus, però hem de tenir clar que serà lent. Vol dir que s’allargaran més de quinze dies? Si féssim un tancament total seria més ràpid, això segur. Les mesures actuals van en la bona direcció, però no podem esperar resultats immediats. Ens hem d’armar de paciència, ser rigorosos i molt conscients que ens tocarà conviure amb el virus durant mesos. És probable que aviat s’endureixin les mesures? Si s’endureixen ja parlarem de confinament domiciliari... No sé si es farà o no, però repeteixo que amb una restricció tan estricta la incidència del virus disminuiria de forma important. Aquesta segona onada provocarà més mortalitat que la primera? No estem com al març o a l’abril. En aquell moment vam tenir 1.500 llits d’UCI ocupats, ara en són uns 400, encara ens queda molt recorregut, però hem de procurar no seguir aquest camí i evitar de totes totes retornar a la situació de col·lapse absolut. Hem de ser conscients que durant el primer gran brot molta gent no va poder rebre l’atenció que hauria calgut, i no responsabilitzar-ne ningú, perquè la situació ens va sobrepassar. Per no arribar-hi, hi ha dos factors importants: ara tenim molt clar quins són els col·lectius més susceptibles i com protegir-los. També sabem tractar millor els pacients en estat greu. On es produeixen la majoria de contagis? I en quina franja d’edat? N’hi ha a totes. Ara bé, els nens de 0 a 9 anys són els que menys es contagien, estan per sota la mitjana de forma important. Això explica que les escoles continuïn obertes? Les escoles són segures. Han demostrat que estan fent una gran feina. Els joves de 10 a 19 anys tenen una incidència una mica més alta, però encara per sota la mitjana. De 20 a 29 anys és la franja d’edat on es detecten més casos i, de fet, fins als 60 la incidència del virus es manté alta. Els contagis es produeixen sobretot en activitats socials i a la família. Des del seu grup d’investigació fa dies que insisteixen en la importància d’incrementar el teletreball. La idea és molt senzilla: si volem reduir els contagis, hem de reduir els contactes entre les persones. Ens hem de quedar a casa al màxim. Precisament en relació amb l’obligatorietat o no del teletreball, la setmana passada vam veure divergències dins del govern català. Què en pensa, de la gestió comunicativa que s’està fent a Catalunya i l’Estat espanyol? Aquest tema en particular no s’ha pres prou seriosament. Va millorar molt quan el doctor Argimon va assumir la direcció de Salut Pública, perquè vam passar de tenir una cosa absolutament desordenada a rodes de premsa setmanals, però cal pensar en un públic diana que no és usuari de rodes de premsa ni de diaris, i que en comptes de la televisió mira Netflix o TikTok. Es refereix a joves? Joves i persones migrants. Caldria fer una bona campanya perquè la informació fos pedagògica i arribés a tots els sectors. Pel que fa a la ciutadania, de recomanacions de limitar els contactes socials i la mobilitat ja n’hi ha hagut tot l’estiu, però sembla que la reacció no arriba fins que hi ha una prohibició expressa. Tenim una cultura molt individualista i ens en faria falta de comunitat. Això és un dèficit que arrosseguem respecte a països asiàtics. Una de les qüestions que explica que el virus tingui més incidència aquí és que socialitzem més que en altres llocs d’Europa... Això és fantàstic. Però no tenim idea de comunitat? Una cosa és socialitzar-se, tenir relacions, i l’altra, acceptar que la comunitat passa per davant de l’individu. Davant de cadascuna de les mesures que s’han pres, sempre hi ha queixes pel que fa a llibertats. Però el dels drets fonamentals és un debat important. El dret a la salut hauria d’estar per davant del dret de sortir els caps de setmana o fer certes activitats. No podem admetre que es tornin a omplir els hospitals i se saturi l’atenció primària. Amb les dades a la mà, fins quan es poden fer pronòstics i preveure escenaris? Amb molt bona fiabilitat, a cinc dies. A dues o tres setmanes ens referim a tendències. Més enllà és impossible. Parlar de Nadal, per tant, ara no ho hauríem de fer? Hem de començar a parlar de Nadal per assumir que serà diferent. Si aconseguim que les mesures que hem pres aquests mesos disminueixin la incidència, el Nadal podria ser més raonable que actualment, però de tota manera no serà com els altres. No pot ser que fem un sopar amb 20 persones, que l’endemà dinem amb unes altres 25 i que el dia de Sant Esteve en veiem 20 més. Això generaria una explosió de casos. Tampoc podem esperar una cavalcada de Reis amb els carrers plens i els nens i nenes tocant-se l’un a l’altre. Posar data límit d’aquí a mig any, com ha fet el govern espanyol, és realista? Sí, m’ho sembla molt, perquè el virus estarà amb nosaltres durant molt temps i hem d’aconseguir mantenir-lo a baixa incidència. Això només es pot fer prenent mesures de forma constant i sostenible.

“Hauria fet falta prendre les mesures actuals molt abans”

Fer llistes, el repte dels partits

Càstig excessiu pel Voltregà

L’advocacia alerta del risc de col·lapse i vulneracions de drets si la regularització no té prou recursos i garanties

“La pedregada ha estat la situació més difícil que hem hagut de gestionar”

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Una carta diària durant 25 anys

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin