“Hauríem de ser capaços d’expressar-nos amb més sinceritat; dir les coses com són”

Al Lluçanès s’hi viu bé? Molt bé. I parlaré del meu poble, Olost: s’hi viu bé. No ens queixem. A Olost s’hi viu bé, diu, i s’hi viu tranquil, també? S’hi viu tranquil, però amb ganes d’activitat, d’estar connectat amb l’actualitat, de treballar conjuntament... La tranquil·litat no està renyida amb l’activitat. Algú pot dir: l’alcalde sí que viu tranquil, com que no té oposició... Ho pot dir, però és desconèixer la realitat. Visc tranquil perquè tinc la consciència tranquil·la, però preocupat perquè juntament amb un equip amb grans fortaleses tenim cura de les necessitats de tots els veïns d’Olost. Aquesta és la nostra obligació. Tenim una trajectòria llarga: governem des del 1999 i ostentem l’alcaldia des del 2003 amb equips integrats per persones admirables. El nostre partit és el poble. Vostè ha estat alcalde amb oposició i sense. Què tria? M’és indiferent. Sempre hem buscat i buscarem l’acord, el respecte, la cordialitat i l’honestedat. Amb un grup, amb tres o amb dos. Ara només n’hi ha un, de grup. L’oposició és dins mateix del grup si hi ha punts de vista diferents? Evidentment, i enriqueix que hi hagi punts de vista diferents: convergeixen en les decisions més correctes per al municipi. On segur que en té, d’oposició, és dins el seu partit. Em quedo amb els bons records de persones meravelloses que m’han acompanyat. Fujo de polèmiques estèrils. És militant d’ERC? Sí. Col·legues seus i bons amics, com l’exalcalde de Manlleu, Pere Prat, se’n van donar de baixa. El carnet d’un partit, sigui el que sigui, no explica la manera de ser. Tingui o no tingui carnet seguiré lluitant per uns valors que són els que m’han marcat. Prat es va donar de baixa perquè a vostè li van obrir un expedient pel cas de l’elecció del gerent del Consell Comarcal... Repeteixo: vull recordar-me dels bons moments, dels bons amics i les bones amigues que hi ha en qualsevol institució i partit. Tinc una tranquil·litat espiritual tant gran que soc capaç de bloquejar els elements tòxics. Pel que diu és aigua passada? Sí, és aigua passada. I així per què va plegar del Consell? Havia dit que l’1 d’octubre del 2021 complia 65 anys i que deixaria el Consell. Era anunciat. Amb la trajectòria que ha tingut al Consell no era lògic assistir al ple i acomiadar-se? Me n’acomiado amb el record de molta gent i amb accions concretes que vaig contribuir a fer realitat, com un conveni amb Educació per planificar la formació professional o l’adquisició per part de la Generalitat d’una eina tecnològica elaborada per part dels tècnics del Consell. La meva felicitat és màxima des d’aquest punt de vista. Té relació amb el president del Consell? Un alcalde ha d’estar relacionat amb totes les institucions del país, els seus presidents, vicepresidents... Aquesta és part de la meva feina. Si no fóssim a la televisió [l’entrevista s’emetia per EL 9 TV] diria el mateix? Sí. Són útils els consells comarcals? Catalunya té massa administracions i hauríem de fer la vida més fàcil a tothom. Als ciutadans i als ajuntaments, que som la primera baula per fer gestions. Diversos municipis petits hem fet un lobby, Eines de Repoblament Rural, amb la idea que els pobles de menys de 2.000 habitants tinguem l’estatut del municipi rural. Que quan es facin lleis siguin pensades des del territori i per al territori. Ja existeix País rural, moviment que lidera l’exalcalde de Vic Josep M. Vila d’Abadal. Té una altra vessant. La setmana passada a Olost vam fer una jornada de cohesió territorial coorganitzada per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona amb el doctor Arimany al capdavant, i es va parlar d’aquests temes. Hi van participar representants d’una vuitantena d’ajuntaments. Però la veu bé, l’associació que lidera Vila d’Abadal? Vam quedar de veure’ns perquè m’ho expliqui. Quan tingui tota la informació podré dir-l’hi. Li preguntava si el Consell era útil, però, i el Consorci del Lluçanès? És útil? Tot és millorable. Hi ha prou unitat d’acció, però haurem de veure si hi ha duplicitats prescindibles. Vostè és mestre i dir que “necessita millorar” és com posar-li un aprovat justet. Això de les notes canviarà. Ara es dirà “a punt d’adquirir el coneixement”. Cada dia, en totes i en cadascuna de les coses que fem es pot millorar. Hi ha bona entesa al Consorci? Els representants d’Olost i Santa Creu em diuen que hi ha cordialitat i unitat de treball. La cohesió territorial passa per entendre’ns el màxim tots, treballar en xarxa... Hi havia una època en què els alcaldes anaven tots a l’una. Ara no és així o és una sensació meva? Segurament és la seva sensació. Sí que hauríem de tenir la capacitat d’expressar-nos amb més sinceritat, dir-nos les coses com són, com jo faig, i potser per això alguna vegada he tingut algun problema, però el meu projecte i el meu partit és Olost i Santa Creu. Olost i Prats, amb la carretera, estan més a prop. Políticament estan a prop? Políticament ens deuen separar qüestions... ... i sigles, perquè governen partits diferents. A Olost governa Olost i Santa Creu (OiSC). OiSC-AM. Sí, però un cop passen les eleccions, l’hi repeteixo, nosaltres, i jo, mai entrem en polèmiques estèrils que no porten enlloc. Un cop comença el mandat, mirada llarga. Li deia AM per aclarir que això significa que està vinculada a ERC. Sí, però les persones són les que fem les candidatures i aquestes persones actuem d’una determinada manera i no únicament i exclusiva al dictat d’argumentaris. Tornem a la carretera. Aquest cap de setmana hi ha hagut un fatídic accident. Calen millores? A la carretera li falta un reasfaltat amb profunditat, previsió amb la fauna, bàsicament senglars, i millor senyalització horitzontal. El Govern ha anunciat la variant de Sagàs. Ja va costar d’entendre que no es fes quan tocava, però, a banda d’això i de les millores que s’hi han de fer, l’eix del Lluçanès és una carretera necessària. Ho sap, que hi ha qui en diu la carretera d’en Freixanet... Si ho diuen i ho diuen amb sinceritat, una part de raó tenen. No tota, perquè abans alguns havien actuat i havien adobat el terreny perquè finalment poguéssim rebre els fruits. Quan vaig ser al Parlament el primer que se’m va ficar al cap és que l’Eix havia de ser realitat i el conseller Nadal i el conseller Bargalló van tenir sensibilitat perquè fos una realitat. Això ha contribuït que Olost sigui dinàmic, tingui llocs de treball, vitalitat, gent que hi vol venir a viure... Tenim problemes d’habitatge, que no és una bona notícia però tampoc és dolenta, perquè tenim al cap accions per disposar de més habitatge. A Olost estem de moda. Quan vostè passa per la carretera, si se li encén el llum de la reserva on posa gasolina? Procuro que no se m’encengui mai. Al peu de la carretera n’hi ha una, de gasolinera. Sí, al quilòmetre 12. No li agrada aquesta gasolinera. Els juristes de l’Ajuntament d’Olost i persones del camp ambientòleg creuen que la manera com es va fer no és correcta. Aquest tema no està acabat? No. Està en contenciosos administratius. Algun dia seria interessant asseure’s amb la Generalitat i trobar solucions. I en aquesta reunió, si es fes, diria: ‘I la comarca?’. No està a l’agenda política ara. Sí que hi és. Ningú en parla. A l’última reunió d’alcaldes se’n va parlar. Porto un document de JxSí [lliura a l’entrevistador una proposta de l’any 2017 signada per Marta Rovira com a portaveu de JxSí] que parlava d’instar el Govern a desplegar els compromisos de fer un pla pilot de comarca al Lluçanès, una proposta que sempre he defensat. Però és de l’any 2017. No se n’han fet més, de passos? Del 2017 fins ara no serà que no han passat coses... Si no se n’ha tornat a parlar a nivell institucional no demani la responsabilitat a Josep M. Freixanet, que per fer una proposta com aquesta que JxSí va dur al Parlament, s’ha dit que no volia la comarca. Fem les coses bé. Ho diré d’una manera brusca: si em donen la caixa m’autodetermino cada dia. Això és el que necessita aquest territori. Ja que parla de diners, el pressupost d’Olost aquest any preveu invertir un milió d’euros. Amb el romanent i tot, un milió per un nou dipòsit d’aigua, la prospecció d’un pou, la reurbanització de les voreres de Santa Creu, la nau de la brigada, l’era del Surina, canvi de l’enllumenat a leds que s’activi per presència per estalviar fins a un 80% de la despesa... En el camp de la transició energètica hem fet molt: amb les calderes de biomassa, col·laboració i suport la promoció d’una comunitat energètica que s’ha creat... Ha esmentat el dipòsit d’aigua i un pou. Li preocupa la sequera? Em preocupa i m’ocupa. No vull ser pessimista, però recordo que el 2008 hi va haver un febrer que s’assemblava molt a aquest i va ser molt dur. Aleshores, es va fer la captació des dels pous de Vilaseca. Em preocupa. Un cop se li ha escapat que tenia 65 anys, però escoltant-lo no sembla que estigui al final de la seva carrera política. Els vells rockers no moren mai. Estiguem aquí o estiguem on estiguem tenim energia, ganes per estar al capdavant, al darrera, al costat... Però on serà vostè? No ho sé. Ja es decidirà en el seu moment, però li puc dir que el projecte d’OiSC està garantit amb gent com en Gil, la Lluïsa, en Ramon, la Mari, en Pere, en Ricard, en Pep, l’Àlex, el Xavi, la Meri... De tots aquests noms, n’hi ha algun que tingui ganes de ser alcalde? Segurament que sí. Busca relleu vostè? Jo no en busco. És un equip d’unes persones meravelloses amb molta empenta i tindrem el seny necessari per fer possible que el que hagi de passar passi amb una senzillesa i una responsabilitat total. Quan ho decidirà? Quan ho decidirem. El gran error de la política és posar-ho com una decisió unipersonal. Però plegar o no no serà una decisió personal seva? No, no tinc ganes de plegar per plegar. En tot cas la decisió serà consensuada amb l’equip. Cal dedicar la vida també a altres qüestions, però no perquè estigui cansat. Em trobo bé, tinc energia i el que és important a la vida és envoltar-se d’un grup de persones talentoses que tinguin capacitat d’ajudar-se mútuament per tirar endavant els projectes. I en Frei sempre serà al costat ajudant i no serà mai una nosa per ningú.

“Hauríem de ser capaços d’expressar-nos amb més sinceritat; dir les coses com són”

Carles Garcia tanca una etapa de 20 anys al Museu del Ter de Manlleu

18 nominacions de granges d’Osona als Premis Porc d’Or

Jordi Vilamala, des dels tres anys al Tona: “És el club de la meva vida”

Un total de 26 curts, en una nova edició del Festival Julius

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter