Des de fa 15 anys, el professor Jordi Serrat fa el recorregut entre Sant Gregori (Gironès) i Vic per desplaçar-se a la capital d’Osona i impartir classes de periodisme a la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC. La seva història amb la carretera, però, es remunta des dels orígens de la C-25, “ja que com a periodista del diari Avui a Girona en vaig fer molt seguiment perquè era una obra emblemàtica”. Precisament una de les escenes que li ve a la ment quan pensa en l’Eix “són les moltes inauguracions que es van fer per cada tram que es posava en funcionament”.
Com a usuari Serrat també pot desgranar molt bé l’evolució del traçat, ja que hi ha circulat amb el format original, en obres i ara desdoblat: “El període d’obres va ser molt dur per als qui el fèiem cada dia”, recorda, i assegura que les interrupcions “eren constants. Mai sabies quant trigaries a fer el recorregut”. Ara, “amb cinquanta minuts soc a lloc”, i destaca que el tram entre Vic i Girona “és ràpid, segur i fins i tot plàcid gràcies al paisatge que l’envolta”.
Com a anècdota, més enllà de les nevades que cada any enfarinen les cotes més altes de la carretera i compliquen una mica la circulació, Serrat explica que venint a treballar a Vic “he descobert molts companys de Girona que no ho sabia i també treballen a Osona”. A la mateixa Universitat de Vic s’hi troben altres casos com Jordi de San Eugenio o Marina Geli, “entre molts d’altres”.
