Quant temps feia que no veia els carrers de Rupit tan buits com aquesta primavera?
El Rupit de quan jo era petit el recordo molt diferent d’ara. Sí que venia gent, sobretot els diumenges, però entre setmana era un poble dels qui hi vivíem. És cert que el confinament ens hi va fer tornar una mica.
Els agradava més que l’actual?
Recuperar les sensacions d’aquella època ens va despertar una certa nostàlgia, que està molt bé, però també hem patit pels efectes del coronavirus i la incertesa de no saber què vindrà. L’estiu ens ha ajudat a recuperar-nos, però cal veure què passa a la tardor.
Al juliol i a l’agost els ha visitat més gent del normal?
Sí. Al juliol ens n’anem a un augment del 50% respecte al 2019 i a l’agost, del 30%. Habitualment nosaltres som una destinació més forta a la primavera i a la tardor que els mesos de platja. Amb aquest estiu no recuperarem el que vam perdre, però sí que ens ha ajudat a treure’ns el regust tan negatiu de la primavera.
L’associació de turisme de Rupit i Pruit s’ha reactivat arran de la pandèmia. En què s’ha de notar això?
Ens permetrà treballar més de bracet amb l’Ajuntament. Per molt que sigui potent turísticament, tenim un poble petit, ens coneixem tots, i és positiu que sumem esforços.
Fa falta abaixar una marxa pel que fa al turisme a Rupit?
El model de Rupit ha funcionat durant molts anys, però això no vol dir que continuï sent vàlid d’aquí a 10 o 15. És el moment de reinventar-nos. Abans del coronavirus ho teníem clar, però ara com a equip de govern n’estem encara més convençuts. Per això és tan important que s’hagi reconstituït l’associació.
Què cal canviar?
Hem d’oferir qualitat, que la gent vingui a Rupit perquè és diferent, no per trobar-hi una fotocòpia dels productes de Castellar de n’Hug, Peratallada o un poble de la costa. Per nosaltres el turisme és importantíssim, el necessitem i el volem mantenir, però també hem de preservar el patrimoni arquitectònic i natural. El Salt de Sallent sempre ha estat una zona més degradada del que tocaria a causa de l’afluència de gent i ara, amb les noves tecnologies, és molt fàcil tirar una foto i penjar-la a les xarxes. El Morro de l’Abella i la Foradada estan patint el mateix fenomen. Ja estem treballant amb l’Esquirol i Tavertet per buscar estratègies conjuntes i que els visitants puguin gaudir de tot el Collsacabra, però sabent com i sense traspassar certs límits.
A Rupit i Pruit ara hi viuen 279 persones. És el que toca?
Ens agradaria mantenir-nos en 300 i que no haguéssim de patir tant per l’escola i serveis bàsics com el metge o la farmàcia. Ja ens van treure la Caixa, però almenys hem conservat el caixer. El que tenim clar és que no volem deixar de ser un petit municipi.
Els joves tenen opcions d’emancipar-se aquí?
És difícil.
Per falta d’habitatge?
Encara que això hi pugui influir, el gran condicionant és la distància respecte a una ciutat, sigui la Plana de Vic o la Garrotxa. Estem a 35 o 40 minuts, amb una carretera que a l’hivern és complicada. No és còmode per anar i tornar cada dia i, més enllà del turisme i el sector primari, al poble hi ha feines que no les pots exercir. Això ha propiciat que la gent se n’hagi anat a la plana, tot i que està tan arrelada aquí que a la mínima torna a Rupit. Els caps de setmana ens hi trobem tots, igual que a l’agost. El virus i el fet de disposar de fibra òptica també han canviat perspectives: hi ha qui ara es planteja quedar-se temporades més llargues.
Pruit els porta menys maldecaps que Rupit?
És diferent. A Pruit hi ha molta feina de carreteres, camins rurals o a fer arribar el subministrament d’aigua a totes les cases. Encara que es vegi menys, hi dediquem molts recursos.
En equipaments, amb la sala polivalent ho tenen tot?
Al principi hi havia gent que no ho veia clar, però s’ha de reconèixer que va ser un encert de l’anterior Ajuntament ubicar-la ben bé al mig del poble. Hi facis el que hi facis, s’omple. Ara a l’estiu ho combinem amb la piscina municipal i és brutal, s’ha convertit en el lloc on generem caliu: els nens juguen a l’aigua; els veterans, a cartes a dins; i molta gent s’hi troba per fer el refresc o la cervesa.
D’aquí a poc comença el curs. Cada any pateixen amb la preinscripció?
A l’escola ens movem entre 12 i 15 alumnes. Sí, sempre patim. Espero que mai arribi el dia que l’haguem de tancar. Per l’administració, els pobles petits som els últims i això vol dir que ens hem d’espavilar molt, també en aquest tema. Falta que ens mimin.
I amb la depuradora? Han llançat la tovallola?
No! Els últims cinc anys hi hem treballat molt i ara ja tenim el projecte gairebé acabat. La gestionarà el Consell Comarcal. L’ACA ens ha dit que a partir del 2022 disposarà de finançament i nosaltres tenim clar que volem arribar-hi amb la feina feta.
L’Ajuntament ha comprat Can Saltiri. És el primer pas per fer visitable el castell?
El castell és una part molt important de Rupit, el que li va donar origen, i n’és el gran desconegut. Estem treballant amb la Diputació per saber-ne més coses. A la llarga ens agradaria que fos visitable i que servís per entendre el desenvolupament i l’estructura del poble. Can Saltiri és el camí natural per accedir-hi. Vam comprar la casa pensant en termes d’entrada i en un centre d’interpretació, museu… També hi volem reservar espai per a habitatge social.
Enumeri tres prioritats del mandat.
La depuradora, la segona fase del vial d’entrada a Rupit, la remodelació del carrer Bac de l’Era i, a Can Saltiri, com a mínim consolidar la casa.
La pinya que hi ha ara al Collsacabra s’explica per tres alcaldes que s’entenen?
No diré que no. Hem estat capaços d’aparcar moltes coses, com les rivalitats entre pobles, per ajudar-nos. Amb aquest projecte de protecció del medi també tenim moltes ganes de treballar junts.
Vostè forma part de l’executiva comarcal d’ERC. A dins del grup també n’hi ha, de bona sintonia?
Sé que en l’àmbit comarcal hi ha hagut coses, però jo soc molt de sumar. A les poques reunions que hem pogut fer s’hi percep bon clima.
Li agrada el futbol? Què en pensa del cas Messi?
Ens ho ha donat tot. Entenc que busqui nous reptes. La pena és que de Xavis, Iniestes o Puyols, que marxin com es mereixen, n’hi ha massa pocs.
A Rupit encara tenen camp d’herba natural. Hi ha opcions de reconstituir l’equip?
Em sap greu que es desfés, personalment hi havia estat molt vinculat, però era natural. Excepte un o dos jugadors d’aquí, la resta havien de venir d’altres llocs. En converses de bar, es parlava d’haver fet un equip del Collsacabra, però –si ja ha costat políticament– imagineu-vos amb rivalitat esportiva… Tot i això, anem mantenint el camp. Els vespres d’estiu, sense forçar-ho, molta gent es troba allà.
{{ comment.text }}