Francesc Olivé ha penjat la bata blanca. Després de 33 anys visitant a Olost, Santa Creu, la Torre i Oristà, l’octubre passat va posar el punt final a la seva carrera com a metge de família, un ofici que és molt més que una feina i que diu que tornaria a triar tantes vegades com naixés. Acomiadar-lo enmig d’una pandèmia mundial no entrava als seus esquemes, però el coronavirus l’ha acabat de convèncer que era el moment de jubilar-se i ara, amb 67 anys, enceta una nova etapa que s’imagina lluny d’agendes, amb molts passejos i compaginant la vida a Olost amb estades a Barcelona, on va néixer i créixer fins que el 1983 va aprovar les oposicions de metge rural i es va traslladar a Bossòst, a la Vall d’Aran, un poble a tocar de la frontera francesa que aleshores tenia poc més de 700 habitants, terra de muntanya i neu, i ben diferent d’Olost, casa seva des que el 27 de novembre de 1987 s’hi va establir definitivament amb la família.
“Havia estat molt pel Berguedà, però ni coneixia ni havia sentit a parlar del Lluçanès”, recorda Olivé. D’aquest capítol de la seva vida en destaca que al principi es va sentir desubicat pel fet de trobar-se en un paisatge tan diferent dels Pirineus i en uns consultoris encara poc professionalitzats que a Oristà eren als baixos de l’ajuntament o a la Torre, a la rectoria. L’arrencada va ser dura. Els actuals equips multidisciplinaris d’atenció primària no existien i treballava només amb una infermera que alhora cobria Sant Bartomeu i Perafita, però ara Olivé se sent un privilegiat de poder explicar que ha visitat “avis, tiets, fills… Tres i quatre generacions d’una mateixa família”, la qual cosa s’ha traduït en llaços afectius, però també informació útil en la pràctica clínica de diagnosticar i resoldre problemes de salut.
Va arribar a Olost després d’una etapa curta a Bossòst, a la Vall d’Aran
La decisió de jubilar-se arriba més pel convenciment que toca deixar pas a noves generacions de metges, com la de la seva filla, que no perquè tingui ganes d’acomiadar-se d’un ofici que ha estat la seva vida, tot i que Olivé també reconeix que l’arribada del coronavirus ha restat màgia al tracte amb els pacients: “Els sanitaris hem passat uns mesos molt durs. L’edat que tinc és un factor de risc i, malgrat que les mesures són vitals i molt necessàries, treballar a través del telèfon o una pantalla i anant sempre amb mascareta i equips de protecció a mi se’m feia feixuc”. El que més li reca de plegar en aquest context és que no ha tingut l’oportunitat d’acomiadar-se personalment dels veïns d’Olost, Santa Creu, la Torre i Oristà, però sí que els ha dedicat una carta on com a bon metge els demana que es cuidin molt.
