“Hi ha una manca de contacte entre la comunitat i la societat catalana”

Com ha arribat a ser divulgador de la comunitat? Fonamentalment per l’idioma. La gent de la meva comunitat no té coneixement de la cultura catalana i jo, en canvi, aprofitant que he nascut i m’he format aquí, faig la funció de representar i explicar sobre la meva comunitat, la meva religió i cultura a tothom. Ho fa tot de manera voluntària? Tot voluntari. Jo sóc estudiant, però considero que és oportú mantenir un vincle entre la meva comunitat i la societat catalana, ja que hi ha una manca de connexió i contacte. En aquest sentit, intento ser el pont entre les dues cultures aprofitant que puc i estic capacitat per fer-ho. Quina dimensió té la comunitat sikh a Osona i el Ripollès? En total a Catalunya hi ha uns 25.000 sikhs, però a Osona i el Ripollès estem parlant d’uns 3.500. A Vic, per exemple, n’hi ha uns 2.000. El 25% de la comunitat catalana es troba entre Vic, Ripoll, Santa Coloma de Farners i Olot. “Som una comunitat que ha arribat fa poc i l’idioma encara és un problema” Per què la gent de la comunitat tendeix cap a aquestes ciutats? Bàsicament per la facilitat de trobar feina. Són llocs rurals i urbans alhora. Aquí a Osona hi ha sobretot càrnies, que són feines on s’adapten bé. Quan un sikh arriba aquí truca als seus familiars i els diu que aquí hi ha disponibilitat d’habitatge, treball o escola. I per què opten per aquest sector industrial? Els sikhs que arriben no dominen massa l’idioma, i per treballar en la indústria càrnia no necessites cap requisit en concret ni cap formació necessària, així que amb els mínims ja hi pots anar. Bàsicament és pels pocs requisits que es demanen. Com va viure la comunitat la desaparició de Sarbjit Singh, arrossegat pel riu Gurri quan tornava de treballar l’abril passat? Ens va saber molt greu. Era el pare d’algú, el marit d’algú, tenia amics a tot arreu… independentment de qui sigui i de la religió que segueixi, és trist, i més sabent que tornava de treballar i que va passar per les inclemències meteorològiques i pel mal estat del camí. Era trist també pensar que tenia família que depenia totalment d’ell. La família ha fet rituals i cerimònies religioses, ja que quan una persona de la comunitat es mor, els familiars van al temple, fan pregàries i expressen el condol que senten amb rituals. Des de la comunitat se’ls ha ofert ajuda de tota mena, sigui econòmica o com a suport. Jo com a divulgador els he comunicat que estem disposats a ajudar-los en qualsevol inquietud, ja que sempre estem a disposició dels vulnerables i, com és el cas, de les víctimes. “Deixar-nos els cabells llargs significa mantenir la creació de Déu intacta” Com és el dia a dia de la comunitat sikh? La comunitat es divideix en dos grups: els adolescents i els adults. Els adults es dediquen principalment a treballar i enviar diners als seus familiars a l’Índia. Treballen de dilluns a dissabte en jornades completes i hores extres. Els adolescents habitualment estan a l’escola, fent activitats extraescolars i esport, com el cricket, natural del nostre país. Això sí, els diumenges ens reunim tots al temple. En tenim un aquí a Vic, que és bastant gran, amb un aforament que ens permet entrar-hi tots. Allà ens reunim, fem pregàries, un menjar comunitari, parlem, juguem… És el temple de referència a la Catalunya Central. Creu que la comunitat està prou arrelada? Sí. El problema és el tema de l’idioma. Aquestes persones, a diferència del meu cas, porten 4 o 5 anys com a molt aquí i és una comunitat molt nova i recent. Recordo quan jo era petit, que no hi havia sikhs ni fins i tot indis o asiàtics. En ser una comunitat que s’ha arrelat tan recentment, l’idioma és una barrera important, que alhora comporta un altre problema: no poden respondre a les preguntes de les persones d’aquí. És normal que la gent es pregunti per què portem un turbant, d’on venim, què fem… i clar, si la persona no es pot explicar perquè no domina l’idioma ens trobem davant d’altres problemàtiques. Per tant, estudiar estudien, i treballar treballen, però en el seu dia a dia, la llengua ho complica tot. D’on prové el sikhisme? La comunitat sikh és una comunitat religiosa, cultural i filosòfica. Nosaltres venim de l’Índia, la nostra religió va néixer fa uns 500 anys i portem cinc elements de fe. Quins són? El primer són els cabells. No ens podem tallar els cabells ni la barba, i per cobrir-nos els cabells portem un turbant. Deixar-nos els cabells llargs significa mantenir la creació de Déu intacta, sense modificar el cos. El segon element de fe és que sempre portem una pinta de fusta dins del turbant, ja que si els cabells són tan importants, la seva higiene ho és encara més. El tercer element és una polsera d’acer, que representa la connexió permanent amb Déu. Es porta a la mà hàbil, i simbolitza el control sobre els actes fets per les mans. El quart element de fe és una peça de roba interior blanca de cotó, que representa el control davant l’adulteri i la luxúria, un dels pecats més importants en la nostra cultura i, al ser blanc, simbolitza la puresa en les parts íntimes i et controla els impulsos. I el cinquè i últim element de fe és un petit punyal que històricament ha tingut un valor militar, i que actualment té un valor cerimonial. “Vaig voler fer l’assignatura de religió a l’escola per conèixer tot el que és d’aquí” Per què un punyal? La nostra comunitat i la nostra manera de pensar ha estat molt perseguida des del seu naixement per diverses ètnies, comunitats o persones. En aquest sentit hi havia èpoques en què s’assassinava sikhs pel simple fet de ser-ho i practicar el sikhisme. És per això que, des de les figures divines de la nostra religió se’ns va transmetre la idea de portar un element de defensa personal. Evidentment, la situació ha canviat i en aquest sentit no és més que un record d’aquell passat bèl·lic que hem viscut. Però sobretot, en cap cas pot ser utilitzat per cometre cap mena de delicte ni crim. Sol ser una cosa ben vista, el punyal, per la gent? La gent sent certa inquietud davant de la daga i qüestiona el perill que hipotèticament pot suposar. Quan jo vaig entrar al Sant Miquel dels Sants a fer Batxillerat, fa dos anys va causar curiositat entre el professorat, la direcció i els alumnes el primer dia, però tot es va solucionar amb diàleg. Ho vam parlar, vaig fer petites sessions informatives amb els professors i alumnes i la situació es va normalitzar. No hi va haver cap problema i em van acollir perfectament. La clau va ser el diàleg i la bona voluntat que van mostrar tots. I com va viure el seu pas per una escola de tradició catòlica? De fet, jo vaig ser el primer alumne sikh a fer el batxillerat al Sant Miquel. El primer dia de batxillerat em van dir que podia convalidar l’assignatura de religió catòlica, ja que era d’una altra religió, però vaig dir que no tenia sentit. Jo estic aquí i m’he d’integrar, i crec que és positiu conèixer una mica del catolicisme. Jo accepto aprendre el catolicisme, no tinc cap problema, ho veig com una riquesa cultural. A mi em feia classes un mossèn al Sant Miquel que en poques ocasions havia fet classe a alumnes d’altres religions. Vaig ser una irregularitat per ell, però ens vam entendre molt bé i sempre em quedava al final de la classe per parlar sobre totes dues religions. Agraeixo sobretot la bona voluntat de l’escola en tot moment, que va reflectir que la societat catalana accepta i veu positivament gent d’altres ètnies i religions.

“Hi ha una manca de contacte entre la comunitat i la societat catalana”

Març: el teu jardí està a punt per a la primavera?

Cròniques d’una infecció d’orina

Natureco entra en concurs de creditors després que el jutjat rebutgi el seu pla per reestructurar el deute

Mor un home de 34 anys en un accident laboral a Sant Miquel de Balenyà

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Denuncien un conductor a la C-17 a Tona perquè portava el gos traient el cap per la finestra

Mor un home de 34 anys en un accident laboral a Sant Miquel de Balenyà

Dues botigues d'un mateix joier pateixen dos atracaments a Vic en menys de quinze dies

El temporal de vent fa caure l'emblemàtic avet del monestir de Sant Joan

Mercadona obre a Manlleu el primer supermercat a Catalunya del nou model "Botiga 9"

Dos incendis en uns baixos de Vic en poca estona i a 500 metres de distància

El tancament d’Auto Pla Vic 4x4 desencadena moviments entre diversos concessionaris d’Osona

Vic i alguns dels pobles del voltant exploraran fer un repartiment d’alumnes per millorar l’educació

Matí catastròfic pel vent al Ripollès

Què és aquest color verd del marge del riu Méder?