L’Arlet es va avançar tres setmanes i va néixer per cesària. Era el 29 de gener, unes setmanes abans del confinament i com expliquen els seus pares, Ester Riera i David Planas, “encara vam poder disfrutar d’ella amb la família durant un mes” i fer algunes sortides a la muntanya. Llavors, “es van acabar els avis, els tiets i els cosins”, que van passar a ser virtuals, com la mona de Pasqua.
La nena és la primera filla de la parella, que “ja comencem a tenir una edat”. El pare en té 39 i la mare en va fer 37 la setmana passada. “Ho havíem deixat a l’espera per gaudir d’altres coses”, comenten. En el seu cas no ha estat per qüestions laborals ja que tenen feines estables però “hem disfrutat d’altres aspectes de la vida”. “Potser ho hauríem fet una mica abans però per circumstàncies ha estat ara”, afegeixen. Diuen que arriba un moment que “ho fas o no ho fas i tampoc pots esperar molt temps perquè l’energia no és la mateixa”. Quan no tens fills, relaten, “hi ha pressió de tot tipus” a l’entorn, encara que “molts ho fan inconscientment” i ara que tenen l’Arlet “ja ens diuen que hem d’anar pel segon”.
El nom, relaten els pares novells, no el tenien pensat abans. El van decidir durant l’embaràs i amb els de nena hi va haver força consens ràpid, de nom de nen “no n’hem tingut mai”, fins i tot van estar unes vacances fent llistes de la A a la Z i no es van posar d’acord.
Passar més hores a casa pel confinament, tot i que han treballat, els ha permès poder gaudir de cada petita cosa que feia la nena. De ser pares, “el millor és veure-la com va aprenent; per molt que tinguis nebots, fins que no ho vius 24 hores no ho veus realment”.
