“Ho hem suportat durant tres mesos”

Les comercialitzadores d’energia elèctrica que conviuen a Osona i el Ripollès amb els grans operadors del sector han aguantat al màxim els preus perquè els increments es notessin el mínim possible a les factures. Si la corba a l’alça es va començar a dibuixar al mes de juny els abonats de l’Electra de Centelles, l’única empresa municipal del sector a les dues comarques i amb una història de més de 100 anys, no va començar a revertir-ho a les factures dels abonats fins al mes d’agost. Encara va trigar més, fins a l’octubre, L’Elèctrica de Ripoll, SA (Lersa). “Ho hem suportat durant tres mesos”, diu el seu gerent, Lluís Sabata, però tenint en compte que el preu de l’energia pràcticament s’ha multiplicat per quatre havien de repercutir-ho a la columna dels ingressos. Al Ripollès hi ha dues comercialitzadores més, Elèctrica Vaquer i la Cooperativa de Fluid Elèctric de Camprodon. També es pot considerar de proximitat un altre dels operadors amb presència a Osona, Estabanell Energia, amb seu a Granollers. El mercat elèctric es divideix entre les operadores que treballen en el mercat regulat i les que ho fan al mercat lliure. Les primeres són les vuit grans comercialitzadores de referència de l’Estat espanyol i que se sotmeten al PVPC (Preu Voluntari al Petit Consumidor), regulat pel govern, i que canvia cada hora i cada dia en funció del mercat majorista (pool) on s’acorda el preu del kWh. La resta d’operadors ho fan al mercat lliure. Això els permet establir un preu després d’adquirir l’energia a través de dos sistemes, a hores (el preu del moment) o a futurs (confiant en el preu que ara es considera que tindrà el megawatt/hora a llarg termini). Trobar l’equilibri entre les dues maneres permet jugar amb el preu de compra i suavitzar el preu final per al client. Per això han pogut oferir un preu més competitiu vers el mercat regulat a la factura final durant els primers mesos d’increment, ja que l’energia que tenien compromesa a futurs sortia més barata que la que es comprava a hores. De mica en mica, però, els dos mercats s’han anat igualant i les finances de les petites comercialitzadores comencen a patir. El preu del quilowatt/hora arribava el 23 d’octubre al màxim històric de 213,29 euros. Tant des de Lersa com des de l’Electra coincideixen a dir que la inestabilitat del mercat elèctric no permet ara plantejar una comercialitzadora com a font de negoci. “La comercialitzadora té problemes importants de tresoreria”, admet Sabata. Sort n’hi ha de la distribució. Lersa també distribueix, no només al Ripollès, sinó en altres punts de la geografia espanyola. A l’hora de diversificar, l’Electra, amb el 95% dels CUPS (comptadors) de Centelles sota el seu control, ha fet una clara aposta també per la fibra òptica, encara que en aquest cas la xifra de negoci de la fibra no arriba al 10% del total. En el seu cas, pel fet de ser una empresa pública, no poden tancar dos exercicis consecutius amb pèrdues. Per contra, experiències com la de la cooperativa Som Energia, que es dedica exclusivament a la comercialització, ha hagut de demanar als seus socis aportacions extraordinàries per reforçar la seva liquiditat. Necessiten arribar als 10 milions d’euros per compensar les diferències entre ingressos i despeses a causa del desmesurat increment dels preus de l’electricitat, les garanties d’energia verda i la diferència entre l’IVA que facturen (10%) després de les mesures aplicades al mes de setembre pel govern central i el que paguen (21%) per la compra d’energia, que no ha variat. Una de les apostes de Lersa és l’energia verda. Tota l’energia que comercialitzen té origen en les renovables. Com en el cas de Som Energia, han de continuar pagant el cànon de 0,4€ euros/MWh que garanteix l’origen verd de la seva electricitat. Per contra, un dels seus grans actius, més enllà dels 5.000 clients a tota la comarca, són les captacions al riu Freser que els permeten generar el 30% de l’energia que comercialitzen. Això també ajuda a equilibrar balanços. En aquest aspecte, l’aposta de l’Electra és per la fotovoltaica. Hi ha plaques a la piscina, el pavelló, la casa de cultura i les escoles i es plantegen invertir en una planta a partir del 2022 per generar 1 MWh. Però amb tot, acaba sent el mercat majorista qui fixa el preu en funció del sistema majoritari de generació. Un nou mecanisme per reduir la retribució de les elèctriques fins al 31 de març, la limitació de l’impacte del gas a la tarifa regulada, la suspensió fins a finals d’any de l’impost a la producció elèctrica, la rebaixa de l’impost especial de l’electricitat, del 5,1% al 0,5% o una modificació de la llei d’aigües per afavorir un ús racional d’aquest recurs formaven part del paquet de mesures del govern central per abaratir la factura final. Amb tot plegat, des del sector confien que els preus tornin a una certa lògica entre el primer i el segon semestre de l’any que ve.

“Ho hem suportat durant tres mesos”

La Trencadansa de Prats de Lluçanès que ha ofert en directe EL 9 TV

Aprenent a fer ciència al riu

Demanen fins a 43 anys de presó per a l’home que es va atrinxerar en una masia de les Llosses

L’Ateneu Cooperatiu va fer més de 40 acompanyaments a Osona i el Lluçanès, el 2024

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà