Trepitjar el terreny és la millor manera de fer descobertes inesperades. El campdevanolenc Joan Vigueras en pot donar testimoni. Fent un recorregut a peu pel terme de Gombrèn, en el treball de documentació d’un llibre sobre els masos d’aquest terme, va topar el mes passat amb una estructura de pedra que semblava la d’un dolmen, a prop de la casa d’Els Camps. La seva intuïció va ser confirmada pocs dies després per arqueòlegs, i això ha permès identificar un dolmen que pot tenir una antiguitat aproximada de 4.000 anys i que fins ara era desconegut. És el segon que es documenta al Ripollès d’aquest període, després del dolmen del Salt de Llaés, que l’any 1981 va localitzar Josep Castany.
Vigueras porta tres anys recorrent el terme de Gombrèn, per sectors, a fi i efecte de documentar masos existents i antics. “Gràcies a això he trobat restes d’algun molí fariner”, explica. El dia que estava a l’entorn d’Els Camps, a Montgrony, “vaig fixar-me en aquelles lloses grosses, es veia que era un dolmen”. Va recordar que la gent gran en tenia una noció, perquè el seu sogre li n’havia parlat “potser fa cinquanta anys”. Però no n’hi ha cap rastre documental, excepte un vague esment al llibre Montgrony-Gombrèn, del torellonenc Ramon Vinyeta, publicat l’any 1987. “És segur que n’havia sentit a parlar però no hi havia estat”, diu Vigueras.
L’autor de la troballa es va posar en contacte amb els Serveis Territorials de Cultura, a Girona, i amb el Geseart (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural), que van autentificar el dolmen el passat dia 3 de maig. Per la seva tipologia, el situen cronològicament entre el període Calcolític recent (2.700-2.200 aC) i l’edat del bronze inicial (2.200-1.800 aC). Per tant, aproximadament uns 4.000 anys d’antiguitat. El dolmen és dels anomenats simples o de finestra, en què s’accedia a la cambra per una llosa frontal, més baixa que les altres. Es veuen perfectament la llosa de la capçalera, les de cada costat i la del davant, rebaixada, i falta la que el cobria. “El conjunt es conserva força bé, excepte que es va escapçar el túmul per fer un marge”, diu l’arqueòleg Josep Tarrús, del Geseart. Al seu voltant es poden veure força clarament les restes del túmul. Possiblement, el perímetre es marcava amb grans blocs de pedra ajaguts.
Aquest tipus de dolmen és corrent al Prepirineu, i se’n coneixen centenars, sobretot a l’Alt Urgell. Però el fet de no haver estat mai excavat obre possibilitats noves. En general, molts dòlmens van ser documentats per afeccionats a l’arqueologia o es van excavar amb criteris d’altres èpoques. “D’excavacions modernes de dòmens, no n’hi ha tantes”, diu Tarrús. De moment, el primer pas serà catalogar-lo perquè quedi protegit, i en tot cas, programar per a més endavant una excavació científica, que dependrà dels recursos que hi pugui destinar el Departament de Cultura i la implicació de l’Ajuntament.
Per Joan Vigueras, el sol fet d’haver-lo trobat representa una satisfacció. “La gent potser hi passava pel costat i no se n’adonava”. Ell continuarà amb la recerca que va començar ara fa tres anys, localitzant cada masia de Gombrèn, i que al final s’haurà de concretar en un llibre amb fotografies i geolocalització. Una feinada que deixa per a les generacions futures: “Voldria que en quedés constància pels joves”, explica.
{{ comment.text }}