Josep Sabatés i Plans, de 85 anys, revisava fotografies antigues aquest dimarts al jardí de casa seva a Torelló acompanyat del seu fill Lluís. Tots dos van iniciar la recerca ara fa gairebé quinze anys de dos dels tiets d’en Josep, en Josep Maria i en Joan. El seu pare, Mariano Sabatés i Homs, nascut a Ripoll el 1901, el més gran d’una família de 11 fills, li havia parlat en més d’una ocasió dels seus dos germans que van anar a lluitar al front per defensar la República i mai més van tornar a casa. En Mariano, un sastre que va aprendre l’ofici a Can Gayà de Ripoll i després de viure a la Mambla, a Orís, es va acabar casant i afincant a Torelló, va morir sense saber què se n’havia fet dels seus dos germans. Gràcies al pla de fosses i el programa d’identificació genètica de la Generalitat, la família, vuit dècades després, ha pogut trobar per fi un dels seus parents. Un dels germans Sabatés Homs deixarà de ser una dels milers de víctimes de la Guerra Civil enterrades en fosses comunes sense identificar.
L’inici de la recerca va ser gairebé per casualitat. Al finalitzar una conferència que l’historiador especialitzat en la Guerra Civil Josep Maria Solé i Sabaté va fer a Torelló fa uns quinze anys, se li va acostar i li va explicar la història dels seus dos tiets. Llavors encara no es parlava gaire ni de memòria històrica ni de plans de fosses, però Solé i Sabaté els va animar a enviar tota la informació a la Generalitat i aquí va començar una recerca per arxius de tot l’Estat, incloent el Valle de los Caídos. L’any 2017, Josep Sabatés, que als seus 85 anys continua fent 400 metres de natació tres cops per setmana, és un apassionat al billar i condueix el seu propi cotxe, va participar en el programa d’identificació genètica permetent que el seu ADN formés part d’una base de dades on hi ha els perfils genètics de familiars de víctimes desaparegudes durant la Guerra Civil. La setmana passada els trucaven de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat per donar-los la notícia: el seu perfil genètic coincidia sense cap mena de dubte amb unes restes humanes d’un soldat republicà localitzades en una fossa del Soleràs (les Garrigues).
Encara no saben si les restes són d’en Joan o en Josep Maria. Del que se’n tenia més informació fins ara era d’en Josep Maria, nascut el 1916. Se sap que vivia al carrer Ges d’Avall, número 18. Consta que el govern republicà el va anar a buscar en aquest domicili l’any 1937 perquè, amb 21 anys acabats de fer, s’incorporés a files. I en la mateixa documentació diu que no el van trobar a casa perquè llavors ja estava al front. En el marc d’una família marcadament republicana –tres germans més es van haver d’exiliar després de la guerra i una de les noies, després de passar pel camp de refugiats d’Argelers, va donar a llum a la maternitat d’Elna–, s’havia allistat l’endemà mateix de l’aixecament militar. La família té documents que acrediten que en Josep Maria va morir el 4 de setembre de 1937. Va ser durant la batalla de Belchite, quan l’exèrcit republicà va intentar recuperar Saragossa i aturar l’avanç franquista. No se sap, però, on va ser enterrat.
El més probable és que les restes trobades al Soleràs pertanyin a Joan Sabatés Homs. Els experts creuen que les restes òssies serien les d’un home d’uns 30 anys, mentre que en Josep Maria en tenia 21 quan va morir. La fossa on s’ha trobat, al Soleràs, és la més gran excavada fins ara a Catalunya. Subdividida en sis fosses, hi ha 146 persones enterrades. La majoria d’exhumacions corresponen a soldats republicans que van morir a un hospital de campanya del poble. També s’hi han trobat 25 soldats del bàndol nacional –tot i que en aquest cas l’exèrcit franquista sí que va anotar i registrar a l’Ajuntament del Soleràs els noms de tots els seus morts– a part d’enterrar-los en unes millors condicions. Junt amb un dels germans Sabatés Homs, i també gràcies a l’ADN d’un familiar, es van identificar les restes del soldat de l’exèrcit franquista Modesto Sualdea García. Els seus familiars viuen a Fuentemolinos (Burgos). L’hospital de campanya estava en un edifici pròxim a la fossa i els mateixos veïns traslladaven els soldats morts al cementiri vell, de nit, amb un carro arrossegat per una mula.
Amb aquests dos casos, el programa d’identificació genètica ja ha permès posar nom i cognoms a set persones localitzades en fosses de la Guerra Civil. Com ja s’ha fet amb la resta d’identificats, la Direcció General de Memòria Democràtica retornarà les restes dels dos soldats a les seves famílies. En el cas dels Sabatés, volen enterrar el seu familiar a Torelló, per donar-li, 82 anys després, l’enterrament digne que es mereix. Esperen d’aquesta manera reconèixer la feina que des del municipi s’ha fet, des de Tilbo, l’Adet, el Cosidor Digital i persones a títol individual, per a la recuperació de la memòria històrica.
