El llibre en català podria gaudir de millor salut, però encara la té prou bona si es compara amb l’ús social de la llengua o amb la seva presència als jutjats i en determinats àmbits del comerç, com ara “la venda de gelats de maduixa al barri de Gràcia de Barcelona”.
És l’ocurrent diagnòstic que feia el bibliotecari Lluís Anglada dilluns, en l’encomi d’Imma Bellafont com a homenatjada de la Marxa dels Vigatans d’aquest 2025.
L’acte, a la Sala Modernista del Casino, va certificar que a la vida de Bellafont –ara jubilada– hi ha pesat i ocupat moltes hores la feina que va desplegar durant 37 anys a la llibreria La Tralla.
“T’arriben tants milers de llibres que t’hi passes la nit i el dia, però he sigut feliç”, va explicar ella, “puc dir que el meu ofici m’ha encantat”.
Així, en conversa amb Maria Carme Comas, d’Òmnium Osona-Lluçanès, Bellafont va repassar com a la botiga sempre havia procurat tenir ben a la vista el llibre en català, a més a més de mimar molt la literatura infantil i juvenil.
Anglada acabava de situar l’homenatjada dins d’una història col·lectiva que ve de lluny: dels anys seixanta de resistència –quan “Pilar Cabot venia tant com podia en català a la petita llibreria El Clam”– fins al voluntarisme dels setanta i, més endavant, la normalització.
Als vuitanta el llibre en català encara era minoritari, sovint arraconat als aparadors i sense lloc a les taules principals, amb distribuïdores que el tractaven de segona categoria. “Així, com podia créixer un lectorat en la nostra llengua?”, es preguntava Anglada.
Amb La Tralla, Bellafont va contribuir a capgirar el panorama. Va apostar per la literatura infantil i juvenil en català –“no hi ha res més important al món del llibre”– i va defensar que a Vic no calien duplicats en castellà si un títol ja estava disponible en llengua pròpia.
El seu pas pel Gremi de Llibreters, com a presidenta del 2006 al 2010, apuntava en la mateixa direcció, amb projectes com una xarxa per optimitzar estocs i coordinar els actors del sector per afavorir la comercialització del llibre en català, però “no va ser fàcil”, confessava ella mateixa, “els grans de Barcelona no hi creien. Això em va portar molts disgustos. En canvi, llibreters petitons de l’extraradi treballaven moltíssim per la llengua”.
Assun Martínez, presidenta d’Òmnium Osona-Lluçanès, havia destacat minuts abans com Bellafont va ser el 2009 una de les personalitats d’Osona a firmar a favor de les consultes del 13-D.
“La independència ja no sé si la veuré, però espero que el meu fill, nets i tots vosaltres sí”, etzibava ella després en conversa amb Comas.
També va relatar com ja fa anys va demanar pujar a l’escenari després d’una Marxa dels Vigatans per cremar la Constitució al mateix foc on s’havia encès el Decret de Nova Planta: “Ens ha fet molt mal. Crec que era vital”.
La convicció i empenta d’episodis com aquest, Anglada les condensava en “les tres t de l’Imma”. Un joc per fer transitar el públic de la dedicació de Bellafont a La Tralla als seus esforços en pro de la llengua i la cultura catalanes: “T’afecta la mateixa tossuda persistència que es reconeixia a Xevi Roviró en l’homenatge de la Marxa de l’any passat, i vas fer feines que han fructificat potser més tard del que et pensaves, com reactivar el carrer Sant Pere o el comerç del carrer de la Riera”.
El dibuix d’una vida de lluites aparentment petites però constants el van tancar Noemí i Montse Morral amb un tastet de l’espectacle Finestra poètica. Tendre, cuidat, vitalista… El colofó perfecte a un acte d’homenatge que tant va reconèixer la llibretera com el compromís de dir-ho, escriure-ho i llegir-ho tot en català.
