El confinament de la població, la reducció de la mobilitat de vehicles i la disminució de l’activitat productiva que han comportat les mesures per evitar la propagació de la Covid-19 ha derivat en una rebaixa en l’emissió de contaminants que provenen de la utilització de combustibles fòssils com són els òxids de nitrogen (NoX, No i No2) i les partícules en suspensió. Així ho demostren les dades obtingudes a través de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat instal·lades a Tona, Vic i Manlleu.
Comparant la mitjana diària obtinguda els 18 dies anteriors a l’establiment de l’estat d’alarma –el 14 de març– i els 18 posteriors –fins al 31 de març–, es poden apreciar disminucions com per exemple la de l’estació de Tona, on el monòxid de nitrogen (No) ha caigut un 52% entre els dos períodes comparats. A Manlleu, el monòxid de nitrogen cau un 44%; els òxids de nitrogen (NoX), un 39%, i el diòxid de nitrogen (No2), un 35%. Pel que fa a les PM10, la caiguda a Manlleu és del 31%, mentre que el mateix paràmetre a l’estació de Vic disminueix un 26%. Si es posen les dades en un gràfic lineal en el temps, s’observa que les xifres de contaminació baixen i s’estabilitzen respecte al període anterior.
L’investigador en ciències ambientals i qualitat de l’aire a l’IDAEA-CSIC Xavier Querol veu natural que la reducció de la mobilitat i de la producció rebaixi els nivells dels contaminants “però no és molt rellevant, ja que el problema de la qualitat de l’aire és estructural. És una carrera de fons”. En aquest sentit, sí que alerta d’un escenari que pot jugar un paper clau en el futur ambiental del planeta: “Els efectes de les crisis econòmiques com la que segurament haurem d’afrontar sempre han sigut negatives per les polítiques de qualitat de l’aire i protecció del clima. Tenim exemples recents, com la crisi del 2008, en què es van presentar les polítiques ambientals com un fre o un límit al creixement econòmic. Les directives europees es van anar ajornant i es va ser més permissiu amb les emissions dels vehicles de gasoil”.
Sobre el fet que l’actual societat tingui una major educació i consciència ambiental per evitar passar per alt possibles rebaixes en les polítiques ecologistes per part de la classe dirigent, Querol no és massa optimista: “A l’Alcora, al País Valencià, es deia: fum o fam. En el sentit que si les xemeneies de les fàbriques no treien fum, era un mal senyal per a l’economia. Malauradament la frase encara té sentit. En època de bonança conceptes com la sostenibilitat dominen. Entre el 2010 i el 2014 l’interès per la qualitat de l’aire era gairebé inexistent”.
