Roser Fàbregas Vilà, més coneguda pel nom de casada, Roser Fluvià, ja compta amb una llamborda Stolpersteine instal•lada davant la casa on va néixer, al carrer de la Resclosa, 13.
Establerta a Sant Llorenç de Cerdans, va ser membre destacada d’una xarxa francesa de resistència que passava clandestinament persones i documentació a través dels Pirineus. Detinguda per la Gestapo, va estar reclosa prop d’un any en presons franceses i posteriorment, al camp de concentració de Ravensbrück.
Aquest diumenge al migdia s’ha fet la col·locació, en un acte que ha comptat amb la presència de Jordi Font, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Font ha remarcat que el projecte de les llambordes “no només té vessant commemoratiu sinó cívic i pedagògic”, enfocat a la transmissió de la memòria sobretot cap als més joves. També ha ressaltat que són uns actes més necessaris que mai “en un moment d’ascens de les formacions de dretes molt radicalitzades que banalitzen i posen en dubte el nazisme”, i que és fonamental propagar aquesta memòria de manera rigorosa i des del discerniment crític.
Per la seva part l’alcalde, Jordi Bruch, ha agraït la presència i col•laboració del Memorial Democràtic, la participació en l’acte de la coral Sant Jordi del poble i la labor de les dues investigadores que han escrit la biografia de Roser Fluvià, les pradenques Anna Gorchs i Roser Reixach.
Una estona abans, l’historiador Josep Calvet havia ofert una xerrada sobre les dones catalanes i espanyoles a la resistència francesa.
Ha exposat que si bé la presència d’homes catalans i espanyols era poc coneguda en aquestes xarxes, la de les dones ha estat “amagada i oblidada”.
Ha explicat l’origen i expansió de les anomenades xarxes de resistència, sorgides el 1940 amb l’ocupació de França, i en les que van participar moltes d’aquestes dones, com la Grup Ponzan, Comète, Pat O’Leary, o Alibí, aquesta darrera de la qual formava part Fluvià.
Igualment ha ressaltar el compromís ètic i ideològic de totes elles, i ha remarcat que algunes en van ser les líders, com el cas d’Andrée de Jongh al capdavant de la xarxa Comète. També ha especificat que no totes les dones resistents van ser detingudes o deportades, i ho ha exemplificat en Hermínia Puigsech, nascuda a Mataró, i a la qual el poble on va viure a l’estat francès li va fer un homenatge posant el seu nom a l’escola. Un fet habitual en aquell país, el de dedicar edificis o carrers per reconèixer la gran labor de les persones resistents, que aquí no ha calat.
A banda ha explicat que si bé moltes de les dones catalanes a la resistència tenien trajectòria prèvia per ser activistes durant la Guerra Civil i es van exiliar, també n’hi havia d’altres que pertanyien a famílies que havien emigrat al país veí abans d’aquest conflicte, com és el cas de Fluvià.
Amb aquesta llamborda, Prats de Lluçanès en té quatre d’ instal•lades al poble, les altres tres en record de Melcior Capdevila, Francisco Rovira i Josep Tarradellas, tres deportats, el darrer dels quals no va sobreviure i va morir a Dachau.
Enguany es preveu que s’instal•lin a tot Catalunya 127 noves Stolpersteine, i que a finals d’any s’arribi a 678 distribuïdes en 101 municipis, 22 dels quals s’adhereixen a aquest projecte per primera vegada.
La de Roser Fluvià serà l’onzena de Catalunya en la que hi figura un nom de dona.
