La Generalitat de Catalunya té previst invertir 12 milions d’euros en la construcció de l’edifici corporatiu del govern a la Catalunya Central, la divisió administrativa de la qual forma part la comarca d’Osona. Amb una superfície construïda de 7.000 metres quadrats, el nou equipament –que està previst que entri en funcionament de cara al 2026– acollirà la delegació territorial del govern a la Catalunya Central, els cinc serveis territorials que hi ha a la capital del Bages –Interior, Educació, Territori i Sostenibilitat, Justícia, i Empresa i Coneixement– i les cinc oficines territorials de diversos àmbits. També s’hi instal·larà una Oficina d’Atenció al Ciutadà. En la línia que ha aplicat la Generalitat des del 2013 en altres vegueries, i amb la referència que va suposar la recuperació de l’antic Hospital Santa Caterina de Girona –actual seu de la Generalitat a la demarcació–, la intenció és, d’una banda, “agrupar en un mateix edifici tots els serveis que ara hi ha repartits per una dotzena de locals de Manresa”, i, de l’altra, “aconseguir un estalvi de gairebé un milió d’euros a l’any”, explica la delegada del govern a la Catalunya Central, Alba Camps (ERC), que remarca que la creació d’aquest edifici de referència per la vegueria “no modifica la ubicació dels serveis territorials que ja hi ha a Vic”, que ara mateix són una oficina de presidència, i els serveis territorials de Cultura i Agricultura i Ramaderia. Al pis de la plaça Major que acull Cultura també s’hi afegirà aquest desembre l’oficina de la Secretaria General de l’Esport de la Catalunya Central, que la inaugurarà divendres que ve la consellera Meritxell Budó.
En l’històric i delicat equilibri de forces entre Vic i Manresa a la Catalunya Central, el nou edifici institucional decantaria de forma definitiva la balança cap a la capital del Bages. Des de la delegació del govern a la Catalunya Central no es fa aquesta lectura sinó que es destaca “la descentralització respecte a Barcelona i l’aposta pel territori”, diu Camps.
Des del Consell Comarcal, el president, Joan Carles Rodríguez (ERC), treu importància a l’obra i remarca que cal vetllar perquè la delegació de la Catalunya Central “continuï sent útil i faciliti l’accés dels serveis que ofereixen als ajuntaments”. Rodríguez també deixa clar que des d’Osona es continuarà demanant acollir serveis territorials que encara no s’han desplegat a la Catalunya Central, “com per exemple els de Treball, Acció Social i Família”. Davant d’una inversió de tal magnitud a Manresa per aconseguir un edifici de referència institucional per a tota la vegueria, acollir noves àrees de la Generalitat a Vic en un futur pot ser molt més complicat.
Des de l’Ajuntament de Vic, l’alcaldessa, Anna Erra (JxCat), explica que no perquè Manresa concentri les seves delegacions en un mateix edifici Vic hauria de perdre força en la cocapitalitat. “De fet, hem guanyat alguna oficina recentment com Esports”, apunta, i fa front comú per portar-ne alguna més: “Es treballarà per trobar espai i desplegar a Vic l’àrea de Treball, Afers Socials i Famílies”.
La realitat, però, és que en els últims anys el pes estratègic a la Catalunya Central s’ha decantat clarament cap a Manresa. Els exemples són múltiples. L’últim cas va ser el tancament de l’oficina gestora dels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya Central que hi havia al Palau Bojons de Vic. No hi ha hagut cap queixa pública de càrrecs polítics d’Osona d’un tancament que ha obligat a fer desplaçaments a Manresa per a alguns tràmits que fins ara es feien a Vic. Tot i que en aquest cas la competència no és de la Generalitat, els judicis penals que fins ara hi havia a la capital d’Osona s’han deixat de fer i obliguen setmanalment advocats, acusats, testimonis, pèrits i cossos policials a desplaçar-se a la capital del Bages per celebrar les vistes orals. Com a anècdota, només un dels sis delegats de la Catalunya Central que hi ha hagut des de 2004 ha sigut un osonenc. Tres eren del Bages i els dos restants, del Berguedà.
