“El control dels porcs senglars ha estat limitat i ara en paguem les conseqüències”

Joaquim Segalés (Vic, 1968) és veterinari, catedràtic de la UAB i especialista en sanitat porcina del Centre de Recerca en Sanitat Animal IRTA-CReSA de Bellaterra. Dijous va ser a El 9 matí d’EL 9 FM. Fins ara s’han confirmat 13 positius per pesta porcina africana, però quants animals han arribat al CReSA per fer necròpsies? Cada dia ens n’estan arribant i sobrepassem la seixantena, però no puc dir un nombre exacte. Això indica que hi ha una alerta i, lògicament, una vigilància sobrevinguda. Qualsevol observació d’un cadàver, d’un animal malalt o fins i tot el control poblacional que s’està fent fa que tinguem un volum d’animals mostrejats molt superior a l’habitual. Les últimes anàlisis són molt més negatives que no pas positives. Quin és el procés abans no es confirma un positiu?És un procés que està molt ben determinat des de fa molts anys. Quan hi ha una sospita, que pot venir de porc domèstic o de porc senglar, se’ns envien mostres a l’IRTA-CReSA i fem una PCR. En cas que tinguem un cas positiu, cosa que no havia passat en els últims 20 anys que estem fent vigilància, s’ha de reconfirmar al laboratori de referència, el central de veterinària d’Algete, a Madrid. Què li passa a un porc quan l’ataca aquest virus?És molt mortífer. La pesta porcina africana és una malaltia devastadora, de tipus hemorràgic. L’animal al cap de tres o quatre dies després d’infectar-se ja mostra símptomes clínics: depressió, es mou molt menys, té febre i pràcticament al cap d’entre sis a nou dies mor. Quan entra en una població susceptible pràcticament mata el 100% dels animals. Quina és la persistència del virus a l’aire lliure? Les baixes temperatures l’ajuden?Es tracta d’un virus molt resistent. En una sang d’un porc infectat pot durar mesos essent viable. També s’ha vist que embotits fets amb porcs infectats hi pot resistir diversos mesos. A l’exterior? Pot anar de setmanes a mesos, depenent de les condicions. A l’estiu, que fa calor, amb una humitat baixa, pot durar dies o setmanes a l’ambient, però en un hivern que és humit i fred pot arribar a durar mesos. Pot estar disseminat a la natura, però no hi ha unes grans quantitats de virus fora de l’animal. Hi ha un risc menor i s’intenta prevenir-lo limitant el moviment de persones. Com arriba a comercialitzar-se un embotit d’un porc que ha donat positiu?De vegades tenim una òptica molt de països occidentals en els quals hi ha sistemes de vigilància i si detectem aquesta malaltia hi ha unes polítiques molt clares a la UE, com són el sacrifici total d’una granja infectada o una vigilància important. Però aquestes polítiques són diferents depenent del país i de la regió. Si ara mirem el mapa de la pesta porcina africana a escala mundial veurem que a l’Europa de l’Est n’hi ha molts casos, tant en senglar com en alguns països amb porc domèstic, a Rússia i el sud-est asiàtic ens està passant el mateix. Moltes vegades no estem parlant de granges comercials amb centenars o milers de truges o garrins, sinó que hi ha moltes explotacions familiars, amb dos, tres o quatre porcs per a autoconsum, i també és una malaltia que sabem que no afecta les persones. Aleshores, aquestes economies familiars modestes, en termes generals, si tenen un animal que pot estar infectat no tenen massa problemes d’aprofitar la carn perquè és el seu modus vivendi. I aquest aliment pot arribar aquí.És la famosa hipòtesi de l’entrepà, que si no es contextualitza pot ser difícil d’entendre. Persones d’aquestes àrees del món, quan venen aquí, tendeixen a portar-se els seus propis aliments, sobretot embotits, que es poden conservar. Imaginem un transportista, que ve cap a països del món occidental que són molt cars. Es porta el menjar, dorm a les àrees de servei i si li sobra menjar, el llença. Les escombraries a les àrees de servei són menjadores per als senglars i el risc també passa per aquí. Aquesta hipòtesi també s’ha posat sobre la taula en altres països que han passat coses similars, com Bèlgica, Suècia, Itàlia... Han corregut especulacions que apunten el laboratori del CReSA com a font de contagi.A l’IRTA-CReSA treballem amb pesta porcina africana des de l’any 2007, fa 18 anys. És un centre de recerca que té unes instal·lacions de bioseguretat de nivell 3, que vol dir que s’hi pot treballar amb patògens realment perillosos, tant per a animals com per a humans. Qui ha d’entrar a les instal·lacions inicialment es canvia de roba i ha de treballar amb uns equips de protecció individual molt particulars. També hi ha tota una sèrie de mesures, de vegades fins i tot redundants, per intentar que no s’escapi res d’allí. Treballem amb pressió negativa, inferior a l’atmosfèrica, i això vol dir que si hi hagués un accident, que es trenqués un vidre, cosa que és extremadament difícil, faria un efecte xuclador. Tot el que hi pugui haver va cap endins, no surt. Però això és només una mesura, n’hi ha moltes més. Els animals respiren, excreten el virus, i tenim una doble filtració d’aire absoluta. I les dejeccions?Les dejeccions, que podrien contenir el virus, passen per diferents tractaments químics i físics de manera que només es poden alliberar al clavegueram quan han complert una sèrie de requisits que indiquen inequívocament la inactivació d’aquell virus. I finalment, tenim les carcasses. Aquests animals, un cop sacrificats, acaben a incineració o bé el que s’anomena digestió alcalina, també amb una condicions de PH i temperatura que no ho aguanta cap virus, tampoc el de la pesta porcina africana. Entenem que pugui córrer la rumorologia però no tenim cap evidència per poder suggerir aquesta possibilitat. Hem de prendre consciència que és molt rellevant el control de la sobrepoblació dels porcs senglars?Tenim unes sobrepoblacions molt marcades, entre altres coses també perquè la massa forestal ha incrementat significativament. Hem donat un hàbitat perfecte al senglar per reproduir-se i perpetuar-se. Efectivament, el control ha estat limitat, amb la qual cosa ara n’estem pagant les conseqüències: tot el que sigui una sobrepoblació d’aquest animal incrementa la possibilitat que les malalties es mantinguin. El senglar és un reservori per a moltes malalties que pot transmetre al porc domèstic, per això ens interessa separar-los, que no entrin en contacte. Lògicament, la feina que tindrem ara, i és el que s’està fent a Collserola, és el control poblacional. Hi ha altres experiències. Dinamarca està intentant eliminar tots els porcs senglars del país, que probablement és una barbaritat, però és la seva política. Per què? Perquè també és un gran productor de porcí, a Alemanya tenen PPA, i aleshores es volen curar en salut i intentar evitar que els hi entri. Hem d’entendre que no hi ha una solució veterinària?La solució veterinària seria tenir una vacuna eficient. Però què és el que passa? A més de resistent, també és un virus molt complex. Té un genoma molt gran, expressa moltes proteïnes i el problema moltes vegades està a saber quins són els elements d’aquest virus que estan correlacionats amb la protecció. Generar una vacuna que sigui eficient està costant molt. Hi ha prototips i de fet a l’Estat espanyol, fins i tot a l’IRTA-CReSA, s’hi està treballant des de fa molts anys, però no surt un producte comercial. D’aquí la dificultat. Hi ha un altre element molt important. Ara mateix la política comunitària és sacrificar tota la granja infectada. Si poguéssim arribar a tenir aquesta fantàstica vacuna eficaç, potser la política canviaria. El president Illa anuncia una auditoria El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encarregat “a l’IRTA que coordini una auditoria d’instal·lacions i una revisió de protocols de tots els centres que en el perímetre de 20 quilòmetres treballen amb el virus de la pesta porcina africana”. Ho deia l’endemà que el Ministeri d’Agricultura fes públic que el laboratori de referència de la UE, a Valdeolmos (Madrid), conclogués que la soca del virus de Collserola és diferent de la dels que circulen pels països de la UE (dels grups genètics 2-28). El de Catalunya pertany al grup 29, molt semblant al grup 1 que va circular per Geòrgia l’any 2007 i utilitzat en investigació i recerca als laboratoris. Ministeri i Generalitat han obert expedients informatius i l’informe s’ha posat en mans de Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra perquè ho investiguin. El conseller Ordeig demana prudència perquè “l’informe no és concloent”. L’entrevista a Joaquim Segalés està feta amb anterioritat i EL 9 NOU decideix publicar-la per la seva rellevància informativa.

“El control dels porcs senglars ha estat limitat i ara en paguem les conseqüències”

Corea del Sud accepta acotar el veto a les exportacions només a l’àrea de 20km de la pesta

Ordeig diu que no hi ha nous positius fora del radi inicial i que es mantenen els 13 confirmats del centenar analitzat

Editorial | Les primeres víctimes de la crisi de la pesta

El govern espanyol obre una investigació per si el brot de pesta porcina va sortir d’un laboratori

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?