“Les persones acostumen a estar poc orientades a la productivitat real de l’empresa”

La patronal Pimec presentava la setmana passada a Vic l’informe que ha elaborat sobre l’evolució de les baixes per incapacitat temporal a Catalunya, entre els anys 2013 i 2025. Hi aprofundim en aquesta entrevista al secretari general de la patronal, Josep Ginesta (Sant Antoni de Vilamajor, 1968), que anteriorment va ser secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (2016-2020). Les baixes per incapacitat laboral han incrementat notòriament. De les 3,8 hores de mitjana de 2013 a les 8 de 2025. Què està passant?El primer que hem de dir és que hem passat massa temps sense parlar-ne. Dit això, hi ha una realitat que és que a mesura que els països creixen i progressen econòmicament i amb benestar, s’incrementen les absències per baixa laboral. Ara bé, en el nostre cas hi hem d’afegir altres elements, com que aquest creixement econòmic no ha confluït amb la inversió en sanitat pública. Però també hi ha una baixa utilització de la intel·ligència organitzativa, perquè, per exemple, a Catalunya el 66% dels dies perduts en baixa laboral per malaltia comuna són de dues patologies molt concretes: el desgast del cos i la malaltia mental. A més a més, l’Airef diu que l’esquema entre agent i pagador no és l’òptim. La baixa la paga l’empresa, fonamentalment, i el sistema de seguretat social i específicament les mútues. En canvi, qui dona la baixa és el metge i les mútues no hi tenen una intervenció directa. I, finalment, el 77% dels treballadors a Catalunya tenen un complement de conveni quan estan de baixa i, per tant, això fa que qui està de baixa no tingui pressa a tornar. De la pandèmia cap aquí les baixes s’han triplicat entre els joves de 16 a 24 anys.Les qüestions de salut mental afecten sobretot persones joves. Són dades preocupants, però alhora també ens donen determinats indicadors de com hem d’orientar les solucions. El problema és que entre que es produeix el procés de baixa i que es fa un seguiment professionalitzat passa molt de temps i això allarga el procés. La gent no està bé a la feina?Hi ha una confluència d’un cert defalliment i una certa apatia de les persones envers la feina. Això està diagnosticat a nivell global. També t’ho dic: perquè la situació econòmica és favorable. A nivell global se n’ha dit la Gran Dimissió, que comença fonamentalment als Estats Units, però que amb efecte dòmino ha anat produint-se a tot arreu. Però hi ha una altra lectura que també té a veure amb el fet que a les empreses els costa trobar persones formades i persones amb actitud i amb el compromís envers la feina. Quan una persona no és prou productiva és només qüestió d’actitud o també hi fa l’organització?Hi conflueix tot. Quan tu organitzes bé el treball és més probable que la gent se senti a gust, però el focus ha de ser el treball i la productivitat. Tenim un mercat de treball en què les persones acostumen a estar poc orientades a la productivitat real de l’empresa. Però la capacitat d’orientar les persones cap a la productivitat real i cap al retorn real també està estretament lligada a la dimensió de les empreses. A Catalunya i Espanya el 99,8% de les empreses són pimes i el 94% tenen menys de deu treballadors. I hi ha una altra variable: el nostre model formatiu cada cop s’allunya més d’aproximar les persones cap a allò que hauran de fer en la major part del temps de la seva vida, que és treballar. I sembla com si el món del treball fos aliè al progrés de les persones. La millor política social és la feina. De qualitat, sí, però és la feina! Quina anàlisi fa de la situació actual de l’economia catalana? Es redueix l’atur i estem davant de xifres rècord d’ocupació, tot i que en alguns casos amb llocs de treball de poc valor afegit.Encara no hem aconseguit reduir l’atur fins als nivells que teníem abans de la crisi de 2008. Una de les raons per les quals tenim l’atur estructural que tenim és perquè les polítiques d’ocupació no estan orientades a ajudar que les persones vagin a treballar en el mínim espai de temps possible. A més, estem incorporant i acumulant gent. Fem un procés migratori en què tindrem 180.000 persones més al mercat de treball, que està bé perquè les necessitem, però alhora tenim un gruix de gent que no està treballant. Quin impacte tindrà la IA en el mercat laboral?De moment, a nivell global, les últimes anàlisis no diagnostiquen una pèrdua de llocs de treball, diagnostiquen el desplaçament. És veritat que amb la intel·ligència artificial de tercera generació això pot canviar. Cada vegada s’està automatitzant més. Per tant, hi haurà un desplaçament ràpid de persones cap a altres activitats que no tenen res a veure amb les que fan i haurem de fer polítiques actives molt accelerades per ajudar i acompanyar les persones en aquest procés. També s’ha de veure com la inversió en IA es trasllada al compte de resultats. En productivitat, al cap i a la fi.

“Les persones acostumen a estar poc orientades a la productivitat real de l’empresa”

Reduir el treball precari per salut

Fem DEO dedica una jornada al benestar laboral

La UVIC-UCC celebra la primera jornada dedicada a l’Activitat Física i Salut Laboral

Manlleu es torna a presentar al Pla de Barris, ara per obrir-se al Ter

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Un incendi com cap altre

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

Els estudiants excel·lents del 2026

Detenen l'autor dels incendis a dos vehicles a Sant Hipòlit