Volia estudiar “l’impacte que tenen les tecnologies cíviques en la participació política” i les “diferències” que es poden generar en aquest àmbit en les diferents classes socials, “veure si la gent més rica o amb més recursos participa més quan els processos són en línia que les persones amb menys recursos”. I ara serà possible. La barcelonina Elisabet Vives, graduada en Ciències Polítiques, podrà encarar el seu doctorat en aquest aspecte després d’haver rebut aquest dissabte al migdia, al Teatre Cirvianum de Torelló, la 15a Beca Segimon Serrallonga, que atorguen l’Aula amb el mateix nom de la UVic-UCC i l’Ajuntament de Torelló per a l’ampliació d’estudis superiors en universitats estrangeres. Vives ho farà a la d’Edimburg i desenvoluparà el projecte “La tecnologia pot reparar les nostres democràcies? Exploració de l’impacte de les tecnologies cíviques en les desigualtats polítiques”, després que la comissió de selecció de la beca l’hagi escollit entre les nou propostes que s’hi van presentar. Anna Palomo, en nom de la comissió, va dir que confiava que els resultats “es puguin transferir als àmbits polítics perquè es puguin prendre mesures.
La politòloga de 28 anys assegurava que “portava anys pensant en el doctorat” però “era complicat trobar beques”, i havia estat quatre anys treballant i estudiant a Londres, fins que va descobrir la Beca Segimon Serrallonga, una de les poques, deia, que se centren en les ciències socials i les humanitats. Vives considera que “hi havia un buit de recerca sobre el tema”, la participació ciutadana, que en els darrers anys va tenint més presència en l’àmbit municipal i també més enllà.
Vives va rebre la beca després d’una conferència del periodista Antoni Batista, doctor en Ciències de la Comunicació i músic, titulada “Via Laietana, la casa dels horrors. Reivindicació actual d’una memòria”. Batista va recordar les tortures que van rebre diversos activistes a la comissaria situada en aquest carrer barceloní per part de la policia franquista. Precisament fent recerca sobre la repressió de la dictadura va ser quan va saber de Serrallonga i també va mencionar algunes de les grans concentracions a la plaça Major de Vic per commemorar el segon aniversari de l’Assemblea fa dècades. De fet, el motiu de la conferència era per destacar el vessant activista, apuntava Berta Faro, conductora de l’acte, que servia per fer un homenatge al poeta, traductor, filòleg, professor, escriptor i humanista. Ella recordava, 20 anys després de la seva mort, que Segimon Serrallonga “va lluitar per la nostra llengua i els drets socials”. Un homenatge que també remarcaven el regidor de Cultura, Xevi Lozano, i l’alcalde, Marçal Ortuño (ERc-JpT), que va afegir que “estem molt necessitats de reflexions com aquesta”, la que explorarà la becada, i que serà “una eina per millorar les democràcies”.
