“Els metges hem de ser un lobby i pressionar per la qualitat de l’aire”

Quan popularment parlem de contaminació atmosfèrica, la imatge instantània és de pensar en els pulmons, però l’evidència científica no ha deixat de demostrar com la mala qualitat de l’aire afecta tot el cos. O el que és el mateix: no només s’ha d’associar a efectes aguts a curt termini o a malalties com l’asma, sinó que és un factor de risc crònic en l’infart de miocardi, l’Alzheimer, l’autisme, el glaucoma, l’envelliment de la pell… I així, una llarga llista de patologies. Per abordar aquesta realitat, Osona Respira va dur a terme dimecres a Vic unes jornades pensades sobretot per a sanitaris, amb l’objectiu d’aprofundir en la relació entre contaminació atmosfèrica i salut. El catedràtic i metge especialista en Epidemiologia Jordi Sunyer justament hi destacava com avui és inqüestionable que el problema ja no preocupa només pneumòlegs, sinó professionals de tots els rams, entre els quals els de cardiologia o neurologia: “Amb el salt de segle hi va haver un canvi de paradigma, i els metges hem d’actuar com a lobby per pressionar i procurar bones polítiques en qualitat de l’aire.” Feia el símil amb els facultatius anglesos i el tabac, que “en part es va suprimir per l’autoritat que tenen davant la població”. A partir d’aquí, Sunyer va repassar estudis de tot el món. Un de Mèxic, per exemple, sobre com els gossos que viuen en zones més contaminades presenten una anatomia patològica del cervell semblant a la de l’Alzheimer, o un dels Estats Units que va demostrar com prendre mesures en qualitat de l’aire allarga l’esperança de vida 0,5 anys cada decenni, al mateix nivell que els avenços en el tractament del càncer. “Una altra sospita cada cop més clara és que les exposicions prenatals poden ser molt més profundes que les que es donen a partir dels 7 o 8 anys, quan el cervell ja està més desenvolupat”, hi afegia. És per això que ell mateix i diversos experts comparteixen un estudi amb el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que ratifica que a la setmana 32 d’embaràs i durant els 28 dies posteriors al naixement hi ha diferències significatives entre nadons segons si les seves mares viuen en entorns més o menys contaminats. “En un any, a tot el món es produeixen vuit milions de morts associables a la contaminació atmosfèrica, més de quatre vegades per sobre de les d’accidents de trànsit”, continuava Sunyer. També va detallar com l’amenaça més letal són les partícules en suspensió. El motiu és que, a diferència de gasos com l’ozó i el diòxid de nitrogen, tenen capacitat de travessar els alvèols pulmonars i arribar al torrent sanguini. A partir d’aquí se’n detecten fins i tot al cervell o al cordó umbilical. Després de la ponència de Sunyer, va prendre el relleu al micròfon la doctora Elena Codina, responsable de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu. Amb molts punts en comú amb la xerrada anterior, insistia específicament en les particularitats dels nens i nenes: “No són adults en miniatura, sinó que tenen òrgans i sistemes més immadurs, respiren més vegades per minut i, per la seva alçada, estan més a prop d’elements com els tubs d’escapament, de manera que inhalen fins a un 65% més de contaminants.” Un altre aspecte a tenir en compte és que els infants no voten, apuntava Codina, “som els adults els que tenim la responsabilitat de protegir-los”. El seu posicionament entroncava amb el de Sunyer pel que fa a la missió dels sanitaris: “Hem d’anar introduint la qualitat de l’aire a la consulta, fer recerca i convertir-nos en activistes respecte a bones i males polítiques de salut pública.” Precisament en torn de preguntes, una pneumòloga del Consorci Hospitalari de Vic havia demanat si és oportú prescriure exercici a pacients que viuen en entorns contaminats com la Plana de Vic. La resposta és que no hi ha fórmula màgica, perquè “els desavantatges de no fer esport poden ser superiors als efectes de la contaminació”. Sí que en l’àmbit domèstic és bona idea anar incorporant purificadors d’aire, o proposar l’ús de mascareta en contextos que ho precisin. La jornada, des de les 9 del matí fins al migdia per impuls d’Osona Respira i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, va continuar amb una taula rodona sobre com es tradueix l’evidència científica en decisions reals de gestió sanitària i salut pública. Pel que fa a mesures a prendre, els metges havien citat continuar reduint el trànsit als pobles i ciutats, és a dir, entendre l’urbanisme i la política com a indispensables en la solució. Des d’aquesta base, reforçar el transport públic, electrificar la distribució urbana de mercaderies o promoure la cultura del compartir.

“Els metges hem de ser un lobby i pressionar per la qualitat de l’aire”

Osona Respira reclama mesures més valentes contra la contaminació atmosfèrica

Xavier Querol parla aquest dijous a Vic de la mala qualitat de l’aire

El CSIC desenvolupa un sensor que canvia de color quan detecta contaminants en l’ambient

El fred torna a disparar els nivells de partícules en suspensió

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Li cremen el cotxe de matinada al mig del carrer a Aiguafreda

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada