Malgrat l’amenaça de fenòmens meteorològics extrems i de l’increment de l’escalfament global, la cimera del clima celebrada a Glasgow (Escòcia) del 31 d’octubre al 12 de novembre no va arribar a acords ambiciosos i en general ha decebut la majoria. Una esmena introduïda per la delegació índia obliga a rebaixar el compromís de reduir l’ús del carbó i no força a limitar l’escalfament global en 1,5 graus, però ho inclou com a objectiu a assolir abans de finals de segle.
La cimera s’havia de tancar divendres 12 de novembre, però les dificultats per arribar a acords es van traduir en una dilatació de les negociacions fins l’endemà al vespre. Segons el comunicat que va difondre l’ONU, el paquet de mesures acordades és un reflex del “delicat equilibri” entre els interessos i les aspiracions de gairebé 200 països participants per fer esforços mundials contra el canvi climàtic.
L’acord conté cinc punts principals:
· Accelerar la transició energètica.
· Reduir en un 45% les emissions del 2010 per al 2030.
· Doblar el finançament per als països menys desenvolupats per fer la transició energètica.
· Eliminar progressivament l’ús del carbó.
· Retirar les subvencions als combustibles fòssils.
Els països més rics hauran d’aportar 100.000 milions de dòlars anuals als països en desenvolupament per poder fer la transició energètica i retallar l’emissió de gasos contaminants. D’altra banda, es van acordar les normes relacionades amb l’article número 6 sobre els mercats de carboni que faran que l’acord de París sigui plenament operatiu. L’acord també inclou una reducció del 45% de les emissions de diòxid de carboni per al 2030 respecte a les dades del 2010 amb l’objectiu que s’arribi a les zero emissions a mitjans de segle.
Entre altres acords destacables que es van tancar durant les negociacions hi ha el compromís de 114 països de detenir i invertir en la pèrdua de boscos i degradació de la terra per a l’any 2030. Per fer-ho, es compta amb 12.000 milions de dòlars de finançament públic i 7.200 milions de finançament privat. D’altra banda, 130 països van signar l’acord per reduir les emissions de metà, un dels gasos responsables de l’efecte hivernacle. El compromís preveu que l’any 2030 les emissions de metà s’hagin reduït un 30% respecte al 2020, però no s’hi van sumar els països que més n’emeten: la Xina, l’Índia i Rússia.
Per altra part, diverses fundacions filantròpiques s’han compromès a donar suport a l’accés a l’energia neta, a accelerar l’agricultura sostenible i la innovació en sistemes alimentaris, a crear mercats per a productes ecològics (com l’hidrogen verd) o el combustible d’aviació sostenible. Un altre projecte pel qual s’han començat a recaptar diners és per ajudar a comercialitzar tecnologies netes emergents per a sectors difícils, com ara l’acer, el transport per carretera, el transport marítim, l’aviació, l’alumini, el formigó o els productes químics.
Aquests acords es van assolir durant els primers dies de la cimera, quan tothom tenia moltes esperances d’aconseguir grans consensos i després que es fes públic l’Informe del Clima el 2021, de l’Organització Meteorològica Mundial, segons el qual les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i la calor acumulada que ha ocasionat “han portat el planeta a un territori desconegut, amb repercussions de gran abast per a les generacions actuals i futures”. De fet, una de les imatges de la cimera va ser el vídeo enviat pel ministre d’Afers Estrangers de Tuvalu (una illa-estat de l’oceà Pacífic) en què, amb aigua fins als genolls, feia una crida per conscienciar que territoris com Tuvalu estan condemnats a desaparèixer per la pujada del nivell del mar.
Molts activistes climàtics han qualificat de “greenwashing” i de “gran hipocresia verda” la cimera, que va començar amb una trobada de caps d’estat molts dels quals s’hi van desplaçar amb jets i llargues comitives de vehicles privats.
El treball fet a Glasgow en l’àmbit de les regions del món, a banda del dels estats
Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat, formava part de la delegació catalana que va ser a la COP26 de Glasgow. La delegació catalana hi era com a regió europea i va poder-se reunir i treballar amb delegacions de regions com Baden-Württenberg, Roine-Alps, Llombardia o Jalisco amb problemàtiques semblants. El problema comú, diu Barnadas, “és que tenim un estat que és qui regula les polítiques, i després nosaltres les hem d’executar”.
Van tenir reunions bilaterals amb els ministres d’Energia i Agricultura d’Escòcia, el de Medi Ambient de Baden-Württenberg i “hem pogut establir treballs conjunts. Hem vist altres maneres de produir energia, per exemple la hidroelèctrica, que es podria reproduir perfectament a Catalunya”. Per la seva part, la delegació catalana també va poder exposar el seu projecte d’energètica pública. Barnadas diu que en l’àmbit dels estats “no hi teníem entrada”, però sí que podien participar en les assemblees que es feien a l’auditori i “estava molt bé poder escoltar aquesta gent que té tan clar el moment on estem, i era molt inspirador”, però destaca que “posaria en valor la feina que hem fet amb altres regions d’Europa. Han estat tres dies intensos de reunions per comparar, contrastar, aprendre i compartir”.
També comparteix la impressió que es feia greenwashing i posa l’exemple de l’estand “fantàstic” de la Xina contraposant-lo “amb el que els costa complir els acords…”. Segons Barnadas, cal que els estats realment es creguin la necessitat de la transició energètica i de destinar-hi recursos: “Si ens ho creiem, hem d’agafar un camí, i la nostra conselleria té molt clar quin és el camí”, i apunta que “no podem continuar fent les coses del segle XX perquè no estem al segle XX, malgrat que al segle XX ja sabíem que això passaria”.
Barnadas és de l’opinió que s’han d’escoltar els joves, “ells estan disposats a fer aquest canvi”. L’horitzó 2050 serà la vida adulta d’aquests joves i “és clar que estan preocupats”. L’energia i determinació d’aquests joves “han de ser claus en aquest procés. Cal interioritzar el seu discurs i fer cas a les seves propostes”, perquè “això va molt lligat amb una futura assemblea del clima” que es farà a Catalunya, probablement l’any vinent.
{{ comment.text }}