Fer una transició irreversible i accelerada per allunyar-se dels combustibles fòssils; una transició que s’ha de portar a terme d’una manera justa, ordenada i equitativa. Aquest és un dels principals acords a què es va arribar a la passada cimera del clima, la COP28, que va tenir lloc a Dubai, als Emirats Àrabs Units (EAU), del 30 de novembre al 12 de desembre. Un acord al qual va costar arribar per considerar-lo poc ambiciós, ja que no es va parlar obertament d’eliminació dels combustibles fòssils.
Per uns l’acord és “històric” i per altres, “feble” i “inefectiu”. Històric perquè per primera vegada la cimera que organitza l’ONU reconeix la necessitat d’abandonar els fòssils després de molts anys en què aquest debat estava bloquejat, segons va reconèixer el secretari general de Nacions Unides, António Guterres. I feble des del punt de vista de les organitzacions més combatives en la lluita contra el canvi climàtic, que es varen mostrar decebudes pel fet que es descartés un primer esborrany de l’acord que demanava l’eliminació o eliminació gradual de fòssils. De fet, aquest punt va enfrontar activistes i països vulnerables al canvi climàtic amb països petroliers. Malgrat tot, Guterres en el seu discurs de cloenda va deixar clar que l’eliminació “és inevitable, els agradi o no; i esperem que aquesta no arribi massa tard”.
La COP cada any fa gala de diverses paradoxes, o no. Enguany, es va celebrar en un dels principals països productors de petroli, i el president de la cimera, el sultà Ahmed al-Jaber, és director executiu d’ADNOC, la quarta empresa més gran de combustibles fòssils del planeta. Paradoxa per alguns, per altres potser no, perquè pot formar part de l’estratègia canviar les coses des de dins i aconseguir el màxim consens encara que els avenços vagin molt (o potser massa) a poc a poc. Guterres deia en el seu discurs que confia que, tot i les moltes diferències, “el món pot unir-se i fer front al repte de la crisi climàtica” perquè “el multilateralisme continua essent la millor esperança de la humanitat”.
Es manté la limitació de l’escalfament global a 1,5ºC respecte a l’època preindustrial, un dels objectius clau de l’Acord de París (2015). Un apunt a destacar i que posa en relleu que no es fan els deures amb prou celeritat. El responsable de l’ONU pel clima, Simon Stiell, va dir que la trajectòria actual està just per sota dels 3ºC d’escalfament global, la qual cosa equival a un “patiment humà massiu”. Segons ell, els acords de Dubai “són només un salvavides per a l’acció climàtica, no una victòria a la línia de meta”, tot i que el progrés “és innegable i està guanyant ritme”, va dir.
La pròxima cimera pel clima, la COP29, tindrà lloc a l’Azerbaidjan de l’11 al 22 de novembre d’aquest any i el Brasil s’ha ofert a acollir la COP30 a l’Amazones l’any 2025.
{{ comment.text }}