La COP30 evidencia el desfasament entre ambició i realitat

Discursos molt preparats i un cert alarmisme quant a les activitats a realitzar. La COP30 ha confirmat que tot i les intencions inicials, les negociacions per assolir els objectius que s’havien marcat prèviament, caldrà fer un ús adequat de les polítiques mediambientals i sostenibles perquè aquestes promeses no siguin més que un recull de paraules electoralistes en un moment en què el planeta demana unió de tots els agents implicats. La Cimera pel Clima, organitzada per l’Organització Mundial de les Nacions Unides (ONU), confirma que els interessos dels països predominen per sobre del medi ambient i el benefici global del planeta. La conferència d’aquest any ha estat estudiada prèviament amb rigor, en una localització de somni com és la petita ciutat de Belém, un indret del Brasil que és una de les portes d’entrada de l’Amazones. Aquesta idíl·lica imatge s’ha enfrontat també amb la forta pressió dels pobles indígenes i de la societat civil local, que demanen unes accions determinades per gestionar la crisi climàtica, organitzant mobilitzacions per visibilitzar la problemàtica actual i que els components de la COP no tenen en consideració. Durant la primera setmana ja es va veure que hi havia una certa por pel que fa a l’aplicació de l’article 9.1. de l’Acord de París, on indica que “els països desenvolupats hauran de proporcionar recursos financers als països en desenvolupament per prestar-los assistència tant en la mitigació com en l’adaptació”. El G77+Xina, que està format pels països emergents o en desenvolupament, va demanar que es tripliquessin els fons que es destinaven als països més rics per donar suport a mesures d’adaptació per mitigar els efectes del canvi climàtic. Quant a aquesta visió, la Unió Europea es va mostrar categòrica i va recordar que era un acord que es va assolir l’any anterior a la COP29 de Bakú i que per tant era un tema tancat. Els integrants del vell continent van acordar que lliurarien uns 300.000 milions de dòlars anuals als països més emergents, que ara demanen com a mínim 1,3 bilions de dòlars per preparar-se per a les conseqüències del canvi climàtic. Combustibles fòssils Una de les temàtiques predominants a la COP30 va ser l’eliminació dels combustibles fòssils i el seu futur en els pròxims anys. El que és evident és que la mobilitat del futur passa per l’arribada dels combustibles sostenibles o sintètics, però són moltes les incògnites que giren al voltant d’aquest assumpte.Als passadissos de la Cimera es respirava una certa tensió entre els diversos dirigents polítics globals, on les prioritats de cadascú predominaven per sobre del benefici planetari, el que va comportar certes pressions i crispacions per arribar a acords més ambiciosos. Aquest clima d’incertesa va anar en augment quan el president Luiz Inácio Lula da Silva destacava que el planeta ja no aguantava més un model que es basava en la crema il·limitada de combustibles fòssils que ens ha portat a aquesta situació d’escalfament planetari actual. El president brasiler proposava recuperar un tema que es va tractar a la COP de fa tres anys, on es parlava d’establir un full de ruta que fos la referència d’ara endavant. Aquesta agenda estratègica parlava de tres punts essencials: triplicar la potència de les renovables i duplicar l’eficiència energètica abans de 2030; situar la pobresa energètica en el centre del debat, i quadruplicar l’ús dels nous combustibles sostenibles abans del 2035. A la proposta s’hi han adherit més de 80 països, entre els quals hi ha Espanya, Colòmbia, Regne Unit, Kenya, Alemanya, Suècia o Noruega, però la participació de països productors de petroli juntament amb els grups de pressió de la indústria dels combustibles fòssils que s’oposen a aquest full de ruta fa pensar que les negociacions es poden prolongar més temps del que dura inicialment la COP30. Això sí, la majoria de les delegacions que estan d’acord en l’aplicació d’aquest full de ruta indiquen segurament que hi hagi una coalició de més de 100 països per a futures cimeres climàtiques que permetin aquesta aprovació, sempre que els interessos del bloc petroler no interfereixin a l’agenda dels pròxims actes mundials. Acords oceànics L’oceà guanya protagonisme en una COP en què els participants intentaven cercar solucions fora d’aquest. Ho va fer de la mà del Brasil i França, que van anunciar la creació d’una Força de Tasca Oceànica, que pretén incorporar els oceans en un mecanisme global per accelerar la integració de solucions marines als plans climàtics nacionals. Aquesta iniciativa va paral·lelament i està pensada com si fos un pla de continuïtat del Desafiament de les Contribucions Nacionalment Determinades Blaves (NDC en anglès). La intenció d’aquest pla és establir objectius de protecció oceànics que permetin reduir les emissions. En total, s’hi han adherit 17 països i 6 més hi volen col·laborar activament. El compromís de les nacions que hi participin ha de garantir la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i enfortir la resiliència climàtica mitjançant solucions que es basin en l’oceà. D’aquesta manera, es busca generar un conjunt de beneficis tant per a la natura com per a les poblacions, mitigant la contaminació. Les nacions són lliures d’adoptar el conjunt de mesures i accions de protecció i ús sostenible dels oceans com ho considerin adient. L’objectiu és garantir la gestió, conservació i restauració sostenibles dels ecosistemes costaners i marins, mitjançant recursos com la gestió integrada de la zona costanera o bé la creació d’àrees marines protegides alineades amb les necessitats climàtiques. Coalició del mercat del carboni Una de les grans novetats d’aquesta COP30 és la gran coalició internacional que té l’objectiu d’establir un preu global del carboni i també accelerar el procés de descarbonització de l’economia mundial. D’aquesta manera, establiran les bases per crear un marc comú que treballi en la reducció d’emissions i cerqui inversions cap a energies sostenibles. El preu del carboni es considera una de les eines més efectives per lluitar contra el canvi climàtic, obligant els països que contaminen. Actualment, més de 70 països d’arreu del món utilitzen un tipus de mecanisme de taxes, però el principal problema es troba en la falta de coordinació global, un fet que limita el seu impacte. L’objectiu d’aquesta gran coalició és crear en el futur un mercat global de carboni que integri els sistemes nacionals existents en l’actualitat i definir un preu internacional de referència per cada tona de diòxid de carboni que eviti la seva emissió. Aquesta entitat cerca facilitar l’intercanvi d’experiències i enfortir la cooperació internacional en la regulació del comerç de crèdit de carboni.La declaració estableix la rellevància dels mercats de crèdit de carboni com a instruments per ajudar els països que més gasos contaminants emeten a assolir els compromisos de l’Acord de París. Per això, la coordinació entre països pot contribuir a generar la liquiditat econòmica i confiança en el moment d’establir els nous criteris. Amb aquestes transaccions, molts països que superen els límits establerts d’emissions poden compensar aquest excés finançant accions sostenibles a altres indrets del planeta. Justícia climàtica La primera setmana d’aquesta Cimera va estar marcada per les declaracions institucionals més directes dels darrers anys. La justícia climàtica va guanyar protagonisme i va suposar un punt d’inflexió durant les negociacions climàtiques. Els representants de la comunitat jurídica internacional no van poder ser més contundents i van assegurar que la crisi climàtica no era només un tema científic o polític, sinó una qüestió de justícia. Aquesta major presència del poder judicial a la COP30 coincideix amb el missatge de Luiz Inácio Lula da Silva a l’inici de la Cimera, en què va assegurar que les accions que s’estaven realitzant eren correctes, però que es feien a un pas molt lent. D’aquesta manera, tots els experts i professionals van arribar a un punt en comú en què “el paper del Poder Judicial serà cada vegada més determinant, tant a escala nacional com internacional, per organitzar la implementació de les decisions ja preses. Necessitem actuar. Tenim normes, decisions, legislacions. Ara és l’hora de fer”, apuntava Herman Benjamin, ministre de Justícia del Brasil. Un dels moments fonamentals d’aquesta reunió va ser quan el jutge de la Cort Internacional de Justícia, a La Haia, va llegir un document que s’ha arribat a considerar un gran èxit en la consolidació del dret internacional del clima. La decisió estableix que l’omissió dels estats a actuar vers la crisi climàtica constitueix una violació del dret internacional. D’aquesta manera, reconeix les obligacions climàtiques com a deures universals de la comunitat internacional. És un fet decisiu sempre que es tingui en consideració que “és la primera vegada que la Cort reconeix que el dany climàtic té una naturalesa erga omnes, és a dir afecta a tota la humanitat”. Per això, el document reafirma que els mateixos estats han de reparar els danys i prendre mesures per evitar la seva repetició, ja sigui amb la revisió de la regulació d’explotació de combustibles fòssils o definir unes metes climàtiques que siguin més ambicioses per tal de frenar aquesta deriva climàtica que existeix des de fa molts anys i que no s’ha pogut evitar amb anterioritat. Una absència sonada, però molt previsible La COP30 ha estat protagonitzada pels discursos i els autors d’aquests. Tots tenien en comú l’optimisme a assolir acords per la lluita pel canvi climàtic i prendre mesures per arribar als objectius que s’han marcat fa ja uns anys i que encara no han arribat. Des de les primeres jornades han desfilat molts polítics d’arreu del planeta amb la intenció de projectar una confiança planetària respecte a la lluita climàtica i les accions que es fan a les seves comunitats, donant una imatge d’unió i benestar comuns. Aquesta falsa i modesta percepció ha estat marcada per sonades absències, com és el cas de Donald Trump, un líder que en els seus discursos i el seu programa electoral cataloga el canvi climàtic com la gran mentida. De fet, no va anar a aquesta Cimera Climàtica i tampoc no ha enviat a cap negociador a Belém, el que confirma l’administració Trump com el gran representant del negacionisme climàtic. L’absència dels Estats Units limita la pressió que es pot exercir respecte a altres països que són grans emissors de gasos contaminants, el que pot comprometre la creació d’objectius més ambiciosos. Des de l’arribada a la Casa Blanca fa uns mesos, el president americà ha eliminat pràcticament totes les restriccions existents, ja sigui del petroli, el gas o el carbó, arribant a aprovar milers de dòlars en exempcions fiscals per a les companyies de combustibles fòssils i deixant la porta oberta al govern federal per a l’explotació dels hidrocarburs. L’objectiu del líder dels Estats Units implica convertir el país en “la primerasuperpotència energètica del món”. Per aquest fet, volen desmantellar tota l’agenda climàtica i energètica que va crear Joe Biden, i això passa també per l’eliminació de qualsevol ajut a l’energia eòlica i solar que estava actualment en vigor.

La COP30 evidencia el desfasament entre ambició i realitat

El col·lapse de l’omega-3 al Mediterrani

El cicle natural de l’aigua es descontrola

La Terra en alerta: set límits ja s’han traspassat

“No aconseguir un ODS significa parlar de la vida de milions de persones”

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles