Manca d’informació, dificultat per entendre un llenguatge que és molt tècnic, problemes per detectar i combatre les notícies falses, necessitat de conèixer els serveis essencials del poble durant el confinament… La pandèmia de la Covid-19 ha fet aflorar una llarga llista de punts negatius i reptes als quals la comunitat ha hagut de fer front, especialment pel que fa a temes relacionats amb la salut i l’economia. Però com en gairebé la majoria de crisis, també s’acostuma a fer una lectura en paral·lel per saber què s’ha après i com es pot millorar i, d’aquesta manera, proposar solucions als problemes de la ciutadania. A escala municipal i amb tots els veïns confinats, els ajuntaments es van sotmetre, amb consciència o sense, a un procés de digitalització que va permetre apropar la institució i els temes que tracten a les llars dels pobles i ciutats i, per altra banda, va obligar els regidors i alcaldes a reunir-se a través de mitjans telemàtics per tal de no aturar l’activitat política.
Teresa Ciges, periodista especialitzada en comunicació política i estratègia digital, explica que la pandèmia ha impulsat una nova manera de comunicar, ja que “com que estàvem en una situació anòmala, la ciutadania volia consultar informació institucional”. En aquest sentit, una de les qüestions en les quals es pot fer més palès aquest concepte és en la possibilitat de seguir els plens municipals a través de mitjans digitals com YouTube o les xarxes socials. És per aquest motiu que Ciges destaca que “s’ha incrementat l’interès de què es parla als consistoris” i que no només s’han produït canvis en els plens, “sinó que també han guanyat més presència a les xarxes per tal respondre i interactuar amb la gent”.
De fet, la majoria de perfils de comptes institucionals com els dels Mossos d’Esquadra o el de Protecció Civil “també han incrementat molt els seus seguidors perquè com que els governs sabien que la ciutadania necessitava informació, es van adaptar”. Per altra banda, al llarg de la pandèmia els ajuntaments també van guanyar presència en aplicacions de missatgeria com WhatsApp o Telegram, a través de les quals, entre d’altres, en l’inici impulsaven borses de voluntaris per ajudar les persones més necessitades en els moments més complicats de la pandèmia i que actualment s’han acabat configurant com nous canals d’informació relacionada amb l’organisme. En relació amb els plens en línia, que per Ciges “no és tant un exercici de transparència, sinó de comunicació”, esmenta que difondre’ls es tracta “d’una voluntat política” i que malgrat que l’ajuntament tingui pocs recursos econòmics, “amb un trípode i un mòbil ja es pot fer” i, si no, “és estar equivocat en temes comunicatius”. “La qualitat d’imatge i el so potser no serà la millor, però la informació arribaria”, diu.
L’experta en comunicació política esmenta que “els ajuntaments tenen molt reptes comunicatius d’ara endavant”, com el fet de guanyar-se la confiança dels joves, però que el més important de tot és “fer arribar a la ciutadania allò que fas”. “Es fan moltes coses diàriament i els regidors es deixen la pell per fer-ho el millor possible, i el fet de comunicar-ho en format digital fa que es deixi empremta”, argumenta.
A Osona, menys de la meitat dels municipis retransmeten els plens en línia. En concret en són 20, un d’ells Tona. Guiu Grau és el regidor de Participació, Comunicació i Noves Tecnologies de l’Ajuntament. En aquest cas ja feia temps que treballaven per tal que els plens es poguessin seguir en línia, però “la Covid ho va accelerar”, amb l’afegit que “és un tema que per transparència ens interessava desenvolupar”, explica Grau. De moment no compten amb cap canal de missatgeria instantània per informar sobre aspectes que afecten l’ajuntament, més enllà d’algun de privat pels comerços, “però hi estem treballant”, diu. La pandèmia també va coincidir amb la creació del pla de comunicació de l’Ajuntament que, entre d’altres, està plantejat per apropar la informació al públic juvenil i per seguir apostant pel “contingut audiovisual i informació innovadora”.
A Roda fa anys que es retransmeten els plens municipals a través de Facebook. Roser Muntané, regidora de Joventut i Comunicació de l’Ajuntament, explica que arran de la pandèmia també es van començar a difondre a través de YouTube, una plataforma que, a diferència de Facebook, no requereix compte a la xarxa social per visualitzar els vídeos. Des del seu punt de vista no hi ha hagut un canvi, sinó que “s’ha intensificat tot el que és la comunicació de les xarxes socials”. Des dels moments més crítics de la pandèmia que hi ha hagut la necessitat de fer arribar a la ciutadania les normatives i els protocols, i això ha provocat que “la comunicació hagi estat més intensa”, explica Muntané. Un dels principals objectius és apropar els joves a la institució i a la informació de l’Ajuntament, “que és una estratègia que va més enllà de la Covid-19”. “Es tracta d’adaptar els discursos, el contingut, el llenguatge i el to a les xarxes socials”, esmenta.
La regidora comenta que amb la pandèmia l’Ajuntament va crear un espai a la pàgina web amb informació relacionada amb la Covid-19 (una acció força comuna en la majoria dels municipis) en què s’explicaven els serveis que hi havia disponibles i “es feia difusió dels comerços locals quan van començar a repartir menjar”. Montesquiu i Manlleu, en canvi, són dos dels municipis que els retransmeten a través de la ràdio municipal.
Si ens centrem en el Ripollès, una tretzena de municipis retransmeten els plens en directe. A Sant Joan de les Abadesses fa molts anys que ho fan a través de La Veu, la ràdio municipal del poble. L’alcalde, Ramon Roqué, és conscient que existeixen els mitjans tècnics per retransmetre’ls amb imatge, “però la finalitat que es pugui seguir el ple des de casa ja està complerta” gràcies a la ràdio. Roqué, per altra banda, insisteix a trobar un punt d’equilibri entre les reunions telemàtiques i les presencials, però es mostra molt més partidari d’aquelles en què “hi ha contacte humà”, on “s’estableix més confiança amb les persones”. La principal conclusió que extreu de la seva experiència amb els plens telemàtics és que “són reunions que no donen gaire peu al debat”. “En totes les reunions polítiques optaria per la presencialitat i per mantenir una relació directa”, explica.
En els moments més crítics de la pandèmia, l’alcalde explica que “hem intentat que la ciutadania tingués la sensació que l’Ajuntament estava tancat” i afegeix que “l’ús de les xarxes socials durant la pandèmia ha augmentat”. Actualment, un dels ajuntaments que també té habilitada l’opció de seguir-los en directe és Queralbs. La seva alcaldessa, Imma Constans, destaca que les sessions plenàries acostumen a tenir molt poc públic i que aviat tornaran a la presencialitat.
Al Moianès, alguns dels pobles que retransmeten els plens són Moià, a través de la seva pàgina web oficial, Calders, Collsuspina o bé Sant Quirze Safaja.
