La desafecció política complica trobar gent per anar a les llistes electorals

Alcaldes com Camil Adam o Josep Pujol, de Santa Maria de Besora i Sant Agustí de Lluçanès, ho han reconegut i explicat obertament en primera persona: tots dos consten entre els més veterans d’Osona i el Ripollès, però hi ha mandats que no s’haurien presentat a la reelecció si haguessin comptat amb un relleu motivat i amb ganes d’agafar-los la batuta al capdavant de l’Ajuntament. Ara, aquesta dificultat de confeccionar llistes electorals, una constant als pobles petits, també s’estén a municipis més grans on, per lògica, els partits ho haurien de tenir més fàcil a l’hora d’engrescar gent. L’anàlisi del perquè d’aquesta situació engloba factors intrínsecament locals, com si es tracta de grups de govern o que estan a l’oposició, i d’altres de context general. I és que lluny de l’eufòria que es va viure amb el procés independentista, ara els responsables d’articular candidatures coincideixen a assenyalar un clima de desafecció política al qual s’han sumat les crisis derivades de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. “El 2019 segurament va ser tot més fàcil perquè veníem d’una empenta forta de molt carrer i activisme”, explica Jordi Casas, de la CUP Alt Ter, “ara estem en un to més baix i es percep menys compromís i interès per la política, fins i tot a escala local”. Antoni Poyato, primer secretari del PSC d’Osona, parteix d’una diagnosi molt similar: “Els anys del procés els socialistes estàvem proscrits, ningú es volia acostar a nosaltres. Amb Salvador Illa, que s’ofereix a tancar acords a banda i banda, hem canviat la tendència i hem recuperat una bona posició tant a Catalunya com a la comarca. Malgrat això, és veritat que a tots els partits ens costa trobar gent amb ganes d’entrar en política”. D’entrada podria semblar que l’arena municipal convida més a pensar-s’ho que el Parlament o el Congrés de Diputats, perquè els alcaldes i regidors treballen a peu de carrer i amb accions que la ciutadania pot veure com reverteixen directament en el seu dia a dia, però en general prima la desmoralització i la sensació que la política està desacreditada. Des d’Esquerra Republicana d’Osona, el president del partit, Jordi Fàbrega, defensa que ells no treballen les eleccions a un any o uns mesos vista, sinó al llarg de tot el mandat, i que de moment no han detectat més complicacions que altres vegades a l’hora de configurar candidatures. No obstant això, sí que admet que el substrat de desafecció pot frenar tant qui es plantegi sumar-se a un projecte polític com l’electorat: “Passem una situació social complicada. La pandèmia, la guerra, la crisi de matèries primeres, l’encariment del cost de la vida... Alimenten cert desànim que es trasllada a la política i a molts altres àmbits”. Enric Roca, coordinador comarcal de Junts a Osona i el Lluçanès, no ocupava el mateix càrrec fa quatre anys i diu que li falten dades per comparar escenaris. Des del seu punt de vista, però, en l’articulació de llistes, el que juga un paper fonamental són les dinàmiques municipals. “Els llocs on pot resultar més difícil són aquells en què el grup està a l’oposició amb molta minoria i no ha pogut incidir en pràcticament res al llarg del mandat, o pobles en què l’última vegada no ens vam presentar”, afirma. És el cas, per exemple, de Santa Eulàlia de Riuprimer o Sant Julià de Vilatorta. A grans trets, el que sí que comparteixen tots els partits és l’aspiració d’igualar i, si és possible, superar, el nombre de poblacions on van fer llista el 2019. Poyato apunta que en el cas del PSC tenen garantides les places habituals, entre les quals Vic, Manlleu, Centelles o les Masies de Voltregà, però que, a més a més, és molt probable que s’expandeixin amb noves candidatures a Montesquiu, Sant Bartomeu del Grau, Santa Eugènia de Berga o Sant Julià: “Hem de recuperar-nos de situacions complexes i ara toca molta gestió municipal. Parlàvem de desafecció... Entre tots tenim el deure de canviar la tendència i entendre que com a ciutadans posem a mans dels polítics la direcció dels nostres pobles. Si volem bons serveis i tenir dret a queixar-nos, el millor és participar”. Roca coincideix en la màxima de consolidar els equips que ja estan treballant i, a partir d’aquí, arribar a tants municipis com sigui possible, però sense oblidar la prioritat de presentar “llistes competitives als llocs més grans”. A Vic, amb l’anunci que Anna Erra no optarà a un tercer mandat ja s’ha engegat el mecanisme electoral i dijous que ve hi ha prevista l’assemblea local d’afiliats en què es podran postular les persones amb ganes d’encapçalar la candidatura. En qüestió de reptes, n’hi ha de clàssics, com continuar batallant per bones infraestructures o la transició energètica, però les direccions dels partits destaquen per sobre de tot superar les crisis derivades de la pandèmia de la covid i la guerra d’Ucraïna. Això inclou des de mesures per ajudar la ciutadania en context d’inflació i encariment general de la vida fins a gestionar l’arribada dels fons europeus Next Generation.

La desafecció política complica trobar gent per anar a les llistes electorals

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Alerta a l’oasi del català

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Osona Ripolles

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”