Agustí Mussach parteix una carbassa que almenys fa 15 quilos. Els l’han fet arribar des de Tavèrnoles, des d’on uns veïns els solen portar verdura fresca collida de l’hort que els sobra. Núria Casamitjana i Marià Vilaró, responsables del menjador social El Tupí de Vic, que funciona des de fa 16 anys, ho agraeixen i molt. Aquest dijous la vintena de persones que hi aniran a dinar, en menjaran una crema que cuinarà Agustina Roig, la mare de l’Agustí, que ha fet de voluntari per primer cop. Ella hi va un parell de dies a la setmana des de fa cinc anys. I des de l’agost, després de quatre mesos sense activitat al menjador a causa de la pandèmia, s’hi ha reincorporat.
Des del març fins a finals de juliol, les persones vulnerables que atenien des del menjador social anaven a buscar àpats per emportar al Seminari de Vic que els proporcionava l’Ajuntament, tot plegat per reduir riscos, tant per als usuaris com per als voluntaris, molts dels quals en edat de risc. Casamitjana explica que durant aquests mesos “els trobaves que volien venir” i que quan tenien el menjar per emportar, sols, molts no sabien on menjar-se’l. Majoritàriament era al carrer, al terra, asseguts en un banc. I això “un mes s’aguanta, quatre ja no”, perquè tot plegat “els anava desanimant” i als responsables d’El Tupí se’ls trencava el cor. “Almenys poder seure en una taula”, subratlla, per dignitat. Així que “tots vèiem clar que havíem de tornar a obrir” i a finals de juliol van posar fil a l’agulla. Van parlar amb els voluntaris, “assessorats per un metge, un veterinari i un advocat”. Els voluntaris que podien van signar un document conforme “estaven disposats a venir” entre 20 i 25 dels 40 que eren abans de la pandèmia. El 3 d’agost, el menjador reobria.
D’usuaris el primer dia n’hi van anar 2. Ara en són una vintena, i de fet, segons explica Núria Casamitjana, és habitual que “fins a Nadal a mesura que fa més fred” vagin augmentant fins a xifres com les que tenien pel març, amb uns 35. El funcionament, però, ha canviat. “Quan vam reobrir tots teníem molt clar que era un nou moment i un nou Tupí”, relata la responsable. A més, “no sabem si quedarem confinats”, per la qual cosa alguns voluntaris i també usuaris algun dia no hi han pogut anar.
El ritual d’entrada ara és diferent i els espais s’han adaptat. En entrar als usuaris els prenen la temperatura, es netegen les mans amb gel hidroalcohòlic i van seguint un recorregut marcat amb cinta adhesiva negra i groga. Van amb una safata, han de passar per uns carrets envoltats de mampares per agafar el menjar i van a seure. Les taules de sis ara són per a dues persones, una a cada banda i separades amb una mampara. Les estovalles de roba han desaparegut i els usuaris que hi van cada dia sempre seuen al mateix lloc. I en acabar, un cop a fora, passen per una finestreta on recullen el que menjaran per sopar i l’endemà per esmorzar.
Mentrestant, Casamitjana explica el recorregut que faran els usuaris a partir de la 1 del migdia. A dins la cuina Pepita Camps, Dolors Arnau i Carmen Ferrón pelen patates, arreglen les mongetes tendres i pastanagues, que també els han arribat de Tavèrnoles. I a tot això, al menú del dia hi afegiran amanida –imprescindible als seus dinars, diuen– i també un tall de llom arrebossat i postres. Un menú que es confecciona en funció del que tenen cada dia. I d’ordenar-lo se n’encarreguen Vilaró i Marià Trabal, que també hi va cada dia, i aquest dijous Quim Boixeda, que organitzen el magatzem.
L’activitat i la solidaritat bullen a El Tupí. Les olles, també, i a la 1 en punt el plat de crema de carbassa ja està a punt per anar a taula.
