“La feina no ens la porta la natura, sinó l’acció humana sobre la natura”

Francesc Coll és des de principis d’aquest 2026 el cap dels Agents Rurals a la Catalunya Central. Originari del Pla d’Urgell, fa cinc anys que viu i treballa a Osona. Osona i el Lluçanès no el coneixen, però vostè sí que coneix Osona i el Lluçanès.I cada cop més tota la Catalunya Central, que és prou extensa! Osona i el Lluçanès ens agraden molt a nivell de família, per això vam fer l’aposta de venir-hi a viure. Quins són els principals fronts mediambientals a les nostres comarques?La feina ens la comporta més l’acció humana a la natura que no la natura en si, ja que ella sola es va regulant. Els Agents Rurals hem de ser on més es dona aquesta interacció: espais naturals que es massifiquen, el control de com s’apliquen els fertilitzants als camps, seguiment de la fauna cinegètica i els danys que provoca a conreus o en accidents de trànsit... També treballem en qualsevol activitat regulada amb incidència sobre el medi ambient: l’extracció d’àrids, l’aprofitament i la contaminació de les aigües, la pesca, la caça, la prevenció d’incendis forestals... L’economia d’Osona té com a puntal el sector agroalimentari. És compatible amb la preservació del medi?Les normatives vetllen per a aquesta compatibilitat. Als Agents Rurals no ens correspon valorar-les, sinó comprovar que es compleixen les condicions establertes. Si agafem l’exemple dels fertilitzants, controlar els mètodes d’aplicació, les distàncies, les quantitats o la traçabilitat. Casos com el que denunciaven fa pocs dies a Sant Pere, d’un home per abocar amb el mètode prohibit del ventall, són excepcionals?D’actes d’inspecció n’aixequem moltes. El que no és tan habitual és portar un cas a fiscalia. Només ho fem quan hi ha una afectació greu i directa sobre l’ecosistema. Diguem que una cosa és una infracció administrativa, com saltar-se un semàfor o aparcar on no es pot, i una altra, conduir begut. Els casos que judicialitzem són els que considerem presumptes delictes mediambientals, perquè hi ha conseqüències directes sobre el medi. En el cas de Sant Pere, no és que es contamini l’aqüífer de mica en mica, sinó que es va afectar clarament l’aigua superficial. Seria equiparable als esquers enverinats que van matar corbs i voltors al Lluçanès?Aquí hi ha un delicte contra la fauna. Es feien servir mètodes destructius que no discriminaven quina espècie s’acabaria afectant. En el cas dels verins, a més a més, un animal que es menja un animal mort també es mor. L’efecte és en cadena. Les persones només en veiem la punta de l’iceberg: no sabem quants exemplars s’ha arribat a afectar i de quines espècies. La Generalitat ha presentat aquesta setmana 14 grans eixos de confinament que han de servir per atacar focs abans no es converteixin en megaincendis. Com funcionaran?S’han dissenyat per facilitar la feina dels serveis d’extinció. Es busquen zones amb discontinuïtats de combustible, bàsicament camps de conreu, i s’hi fan tractaments forestals perquè al voltant també hi hagi menys càrrega susceptible de cremar. Això vol dir aclarir i esporgar arbres, eliminar matollar... El resultat han de ser boscos més nets, com ja passa al costat d’algunes urbanitzacions o infraestructures. Dels incendis ens en recordem a l’estiu, però la prevenció s’ha de fer sempre. Més que protocols i actuacions que després costen de mantenir, però, perquè el bosc es torna a embrutar, la tecla no és el repoblament?Tenir pagesos i ramaders al territori és un valor incalculable per prevenir incendis. Molts camps s’estan convertint en bosc i, alhora, s’intensifica l’activitat agrícola cap a superfícies de conreu cada vegada més grans i amb menys marges. Això fa desaparèixer el petit pagès, que era el que mantenia el mosaic agroforestal i ajudava a controlar el sotabosc amb els seus ramats. Hi ha sectors de la pagesia que veuen els Agents Rurals com un cos que posa traves, o que fa complir normatives dissenyades des d’un despatx que a la pràctica es qüestionen. Tenen part de raó?Nosaltres fem constantment un esforç pedagògic i d’informació. Els pagesos no ens han de veure d’aquesta manera i, de fet, crec que la majoria no ho fan. Hi tenim bona relació. Evidentment procurem pel compliment de les normes, però sobretot ajudant i informant. Ara mateix també hem iniciat converses amb sindicats agraris per incidir més en aquest sentit. El que més greu sap és que una persona que s’estima el territori pugui estar cometent una infracció per desconeixement. A Osona i el Lluçanès fa anys que es treballa de manera molt pedagògica. I en comparació amb altres comarques em sorprèn que ja de base hi ha molta consciència i respecte per la natura. Els Agents Rurals són una policia?Del medi ambient, però no només això. També fem educació ambiental, assessorament i col·laboració amb la gestió dels espais naturals o, per exemple, a vegades som els ulls i les mans de tècnics que treballen amb fauna i flora protegida. Els porta més feina el sector primari o l’accés per lleure a la natura?Sobretot la gent que ve d’un àmbit més urbà i surt a gaudir-ne el cap de setmana. Hem d’explicar que és molt bo anar-hi, però amb respecte. La major part dels boscos de Catalunya són privats i, a més a més, hi viuen espècies no humanes. Quan anem a un espai natural ens hem de comportar com quan ho fem a casa d’algú altre. No podem portar els gossos deslligats en zones sensibles, enlairar drons allà on ens sembli, fer foc o aparcar a qualsevol lloc. I això també vol dir per part nostra controlar activitats regulades com la caça, la pesca, l’escalada o anar amb moto i bicicleta. Després del crim d’Aspa es va reobrir el debat sobre si els Agents Rurals han d’anar armats. Què en pensa?Des del 2017 totes les inspeccions de caça es fan sent tres agents i com a mínim amb un d’armat. És suficient o n’haurien de dur sempre?És el que està establert. No em pertoca valorar-ho. Els danys provocats pel senglar continuen sent un maldecap. Per què no ens en sortim?S’està avançant molt en flexibilització normativa per actuar sobre les espècies amb més incidència, com el senglar o el conill. El Departament d’Agricultura ha ampliat, per exemple, els períodes de caça del senglar. S’estan fent tota mena d’actuacions i crec que anem en la bona direcció. Què sabem del llop al Collsacabra?Fa setmanes que no causa danys, però això no vol dir que no hi sigui. En fem seguiment amb càmeres de fototrampeig, gràcies a persones col·laboradores, i també amb unitats canines especialitzades. Quan trobem rastres els enviem al laboratori per saber si es tracta d’un exemplar ja identificat o d’un de nou. Quin és avui el principal repte intern del cos?L’impacte de les prejubilacions. Hi ha agents amb molt coneixement que marxen, i al mateix temps tenim un pla estratègic que preveu doblar la plantilla. La nostra feina és fer transferència de coneixement entre els que se’n van i els que arriben. També tenim camí a posar el focus en els impactes ambientals més greus a la regió, incloent-hi el control d’activitats industrials que potser fins ara no s’havien prioritzat. Com ara?La contaminació de les aigües, les captacions il·legals o la sobrecaptació, col·laborant amb l’ACA. En èpoques de sequera això té un impacte molt greu sobre el medi. Quants agents rurals treballen avui a Osona i el Lluçanès?Uns vint. Però el cos ha assumit moltes competències els últims anys i necessitem incorporar aquests nous efectius que preveu el pla estratègic. Avui [dimarts] en què ha treballat el matí abans d’aquesta entrevista?Una reunió del sistema de seguretat de Montserrat per coordinar la nostra actuació amb motiu de la visita del sant pare. Hi serem els dies i nits previs fent vigilància al parc natural.

“La feina no ens la porta la natura, sinó l’acció humana sobre la natura”

“Viure el moment de la vigília del Papa a l’Estadi serà molt emocionant”

Més de 900 alumnes d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès s’examinen de la selectivitat

El grau en Global Studies: formació per entendre un món en canvi constant

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

“M’he trobat còmode a l’alcaldia, comptant amb tots els regidors”