Entrades separades, esglaonades, per grups bombolla, prenent la temperatura, posant-se gel hidroalcohòlic i sortir al pati en hores diferents o en espais delimitats. Són mesures que fa 10 mesos eren noves per a tots els centres educatius d’Osona, el Ripollès i el Moianès però que en pocs dies alumnes, mestres, personal docent i no docent van interioritzar i ha passat a formar part de les seves rutines. Dimarts acaba un curs atípic, marcat per la pandèmia de Covid-19, però a diferència de l’anterior, i amb l’esforç d’hores i creativitat de tota la comunitat educativa, pot acabar, a diferència de l’any anterior, de forma presencial. Vist en perspectiva, assegura Eva Farrés, directora de l’escola Tomàs Raguer de Ripoll, “en general ha anat bé, però posant molts esforços i feina”, i admet que aquests mesos “han estat durs i ens hem hagut d’adaptar a moltes coses”. En la mateixa línia, Rosa M. Espadamala, directora de l’escola Puig-Agut de Manlleu, diu que al setembre hi havia “molts dubtes”. Després de tot, afegeix la directora del centre manlleuenc, “la valoració és molt positiva, tot i que hem hagut de renunciar a algunes activitats i maneres de treballar”. Anna Soler, directora de l’escola Salarich de Vic, també és optimista i diu que tot i que “pintava malament”, malgrat que “hem confinat grups, hem estat ben organitzats i les famílies contentes” i també valora positivament el treball pedagògic que han hagut d’adaptar. “Pensàvem haver de confinar més grups”, afegeix Soler, però només van tenir algun pic puntual, ja que com comenta ella mateixa “cada escola ha tingut una època de brot”.
De fet, segons les dades del Departament d’Educació, el pic de grups confinats a Osona va ser a principis de novembre amb 121 grups de forma simultània, i el segon pic de 62 la segona setmana després de les vacances de Nadal. Després les dades es van estabilitzar. Al Ripollès va ser a finals d’octubre amb una mitjana d’11 i just abans de Nadal, mentre que al Moianès hi va haver dos pics de 8 grups, un a principis de novembre i l’altre a finals de febrer. El final de curs arriba amb tres grups confinats a Osona, un a Vic, un a Prats i l’altre a Centelles, cap al Ripollès i un a Moià.
Des de l’institut escola Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses, Miquel Marcé, que també és representant territorial dels directors del Ripollès, parla “d’incertesa”, però que al final “hem pogut fer totes les activitats previstes”, encara que algunes “amb un format diferent” i, per tant, “a pesar de tot la valoració és positiva”. Ells també van tenir “pics” de confinaments al desembre i el gener. Com tots els centres han hagut de fer canvis en les entrades i sortides o, per exemple, habilitar un espai de menjador a la zona de Secundària, on per les mesures Covid van traslladar ja els alumnes de 6è. Jordi Codinachs, director de l’Institut de Taradell, després del curs passat que van acabar a casa, remarca que “la presencialitat és indispensable” i estan contents que aquest curs s’hagi pogut fer al centre, malgrat haver d’aïllar alguns grups de forma puntual. Valora la capacitat de tota la comunitat educativa “d’adaptar-se a situacions noves”.
Des de tots els centres admeten que la comunicació amb les mascaretes ha estat complicada i confien que el curs vinent no l’hagin de dur a dins les aules. També fan referència a la part emocional i relacional que ha tocat alguns projectes que potenciaven el trencament dels grups classe per treballar entre diferents cursos i centres. Però la pandèmia, com deia Espadamala, també haurà servit per aprendre, per exemple, en l’àmbit de la tecnologia per part de tots, un cop superada la bretxa digital que hi havia inicialment –alguns són crítics pel fet que els ordinadors del departament han arribat a final de curs–. Hi haurà formes de treballar que hauran vingut per quedar-se com algunes plataformes digitals, i també d’altres d’organitzatives com disposar de més entrades als centres educatius. Tot i això, esperen que el curs que ve es pugui recuperar al màxim el funcionament prepandèmia, també per reduir l’estrès i l’esforç que ha suposat per part de tota la comunitat educativa.
Des de l’àmbit familiar, la pandèmia també ha suposat uns canvis de logística, sobretot quan hi ha hagut nens i nenes confinats. Mireia Garriga, presidenta de l’AMPA de l’escola Vall del Ges de Torelló, explica que “tots ens vam espantar” a l’inici, però “s’ha tirat endavant i l’escola s’ha adaptat molt”. Sí que lamenta que en no poder entrar al centre en part “hem perdut el contacte” amb la mateixa escola i la resta de famílies.
Pel que fa als sindicats, des d’USTEC subratllen “l’elevat grau d’incertesa” inicial i recorden que d’entrada apostaven per no obrir els centres. També lamenten que no s’hagi dotat del personal docent suficient per fer front a les noves mesures. Des del Departament d’Educació, que han insistit en el lema que “l’escola és segura”, no han respost la petició d’EL 9 NOU per valorar un curs que ha estat atípic.
