Gairebé 500 mil·ligrams de nitrats per cada litre d’aigua. La xifra correspon a la font de la Gana de Calldetenes i multiplica per deu el màxim permès per l’OMS per a l’aigua potable. En els 19 anys que fa que el Grup de Defensa del Ter (GDT) analitza les fonts de la comarca, mai cap d’elles havia registrat un valor tan alt. El cas de la font de la Gana no és aïllat i un 45% de les fonts osonenques tenen excés de nitrats, que arriben gairebé totalment dels purins. El valor mitjà de les fonts osonenques és de 72 mg/l, un valor inferior als 76 mg/l que hi havia l’any passat però “una diferència que no és prou significativa per pensar que hi ha hagut un descens real de la contaminació”, apunten des del GDT.
Fins aquest any, el valor més alt que s’havia trobat era el de la font dels Enamorats de Manlleu, que el 2005 havia registrat 466,4 mg/l.
El Grup de Defensa del Ter ha fet l’anàlisi anual gràcies a 53 persones voluntàries que han recollit mostres de 164 fonts, 13 de les quals no rajaven. Rere la font de la Gana hi ha dues fonts ja habituals entre les més contaminades. D’una banda, la font de Gallissans, a Santa Cecília de Voltregà, amb 465,8 mg/l (nou vegades el màxim permès), i en tercer lloc, la font de Cassanell, a Taradell, amb 344,8 mg/l (gairebé multiplicant per set el límit permès).
Des del grup, la presidenta, Ginesta Mary, denuncia que “les solucions magicotecnològiques proposades per l’administració” no han servit per solucionar la problemàtica sinó tot el contrari: han permès “als industrials obrir més i més macrogranges”. Segons Mary, “compartim la comarca amb un milió de porcs, però d’acord amb les terres de cultiu n’hi podria haver la meitat”.
El grup és molt crític amb el model actual, en què “les terres es consideren necessàries per abocar-hi el purí. Són abocadors de residus”. Aprofitant la crisi sanitària, el GDT apunta la necessitat de reflexionar. “Cal un canvi de rumb que passa per la sobirania alimentària i per donar valor a la petita pagesia arrelada al territori abandonant l’agricultura i la ramaderia”.
Repassant les anàlisis dels últims quinze anys, només 10 municipis dels 27 on s’analitzen fonts no han presentat mai contaminació per nitrats. Es tracta d’Arbúcies, el Brull, Espinelves, Montesquiu, Muntanyola, Rupit, Sant Sadurní d’Osormort, Tavertet, Vidrà i Viladrau.
Font de la Gana (Calldetenes)
Forma part de la Ruta dels Molins i es troba als afores del municipi, al marge del torrent de Sant Martí, abans d’arribar a l’Eix. L’any 2013 un grup de jubilats de Calldetenes van netejar la font, van construir les escales per baixar al torrent i la passera per creuar-lo.
Font de Gallissans (Santa. Cecília de Voltregà)
Es troba en una paret de roca a la masia de Gallissans i té dos sortidors. La font està datada de 1895 però s’ha anat modificant amb el pas dels anys. L’aigua prové d’una mina situada a 200 metres de la masia. Antigament es feia la bugada al safareig.
Font de Cassanell (Taradell)
És una construcció d’uns dos metres i mig coronada amb una capelleta on antigament hi havia la imatge d’una Mare de Déu. Està molt abandonada. Es troba prop del Mas de la Madriguera, entre Taradell i Santa Eugènia. Està datada amb anterioritat al 1076.
