Trenta anys i 78 quilòmetres. La primera xifra fa referència a l’aniversari de l’atemptat terrorista contra la caserna de la Guàrdia Civil de Vic. La segona, la distància entre la capital d’Osona i Sant Andreu de la Barca, on aquest dijous a la tarda la comandància de l’institut armat a Catalunya va acollir un acte de record a les víctimes que va provocar ETA el 29 de maig de 1991. La jornada de memòria és l’única a nivell institucional que s’ha realitzat per commemorar les tres dècades d’aquells fatídics fets, i en la sessió d’homenatge també hi va ser representat l’Ajuntament de Vic, a través del primer tinent d’alcalde i regidor d’Universitat i Ciutat del Coneixement, Josep Arimany.
L’obertura de l’acte va anar a càrrec del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que va assegurar que recordar els fets de Vic “encara ens fa mal 30 anys després”. En aquest sentit, va remarcar que el millor homenatge cap a les víctimes “és no oblidar”, perquè “ja no podrem recuperar els éssers estimats però sí mantenir viva la seva memòria”. Tot seguit, es va projectar un vídeo produït per la mateixa Guàrdia Civil on diverses persones vinculades al cos policial que van viure l’atemptat a la caserna de Vic van desgranar les seves vivències. Un dels testimonis de més impacte va ser el del policia José Luis Jiménez Madera: “Vaig tenir la sort de sobreviure, però em va canviar la vida”, va sentenciar, tot recordant que en els últims 30 anys “no dormo més de tres o quatre hores de mitjana a les nits”, a causa de les imatges que encara li venen a la memòria. En l’acte, també es va lamentar que de les 10 víctimes 5 eren menors d’edat, “una mostra que a ETA no li importaven les víctimes col·laterals per tal de causar terror”, va apuntar l’agent Salvador Rodríguez Cañas, que va assegurar que el fet que sonés el telèfon d’un despatx proper i l’anés a agafar “em va salvar la vida”.
En el vídeo també hi apareix José Gálvez Barragán, protagonista involuntari d’una de les imatges més icòniques de la tragèdia, quan se’l veu sortir de la runa amb una nena en braços greument ferida per l’explosió. I és que tal com es va recordar a Sant Andreu de la Barca, el dia de l’atemptat la majoria dels agents es trobaven fent suport a l’etapa de la volta ciclista a Osona. “Al pati de la caserna només hi havia criatures”, recordaven els testimonis.
Un pati que durant 30 anys, i convertit en un solar, ha sigut un testimoni mut dels fets. La vida hi rebrotarà a partir de l’any que ve amb la inauguració de la nova Biblioteca Pilarín Bayés. Un espai de cultura i educació que també reservarà un lloc per tal d’homenatjar les víctimes. En concret, s’hi plantarà un arbre en record de cada una de les persones que hi van perdre la vida.
Una bomba al cor de la caserna de Vic
“Ha sigut un cotxe bomba”. És el primer pensament que li va venir al cap a Pepi Sánchez instants després de refer-se de l’explosió. El Renault 11 de color blanc va baixar per la rampa d’accés que hi havia al carrer d’Andreu Febrer, “una porta que sempre dèiem que pensessin a tancar”, lamenta Sánchez. Els agents recorden que veure un vehicle no identificat al cor de la caserna els va alertar, però no hi va haver temps per a res: “Vaig sentir com un xiulet de coet pirotècnic i l’explosió. Després, el silenci”, rememora Gálvez Barragán.
{{ comment.text }}