El gerent de la Cooperativa Plana de Vic, Daniel Bassas, va comparèixer els dies 19, 20 i 21 de gener a la Comissió d’Agricultura, Pesca i Alimentació al Congrés dels Diputats per a la discussió sobre la Llei de la cadena alimentària, que ha de sortir aquest any amb la incorporació de la directiva europea sobre pràctiques comercials deslleials. Això li va permetre explicar als representants de tots els grups polítics al Congrés quina és la situació del sector lleter des del punt de vista de la Cooperativa i de Vaquers d’Osona –tots dos s’han unit per millorar el pagament del preu de la llet– i, de rebot, de la comarca d’Osona.
Bassas va fer un resum de la història de la Cooperativa Plana de Vic, que té al voltant de 1.000 socis dels quals 400 utilitzen tots els serveis, explicant que l’any 2020 va facturar 58 milions, tres més que l’any 2019, i va tenir un resultat de 248.000 euros “després de repartir els dividends als cooperativistes”. Bassas va explicar també com s’havien ajuntat amb Vaquers d’Osona per buscar millores en el preu de la llet i en les negociacions amb la indústria. El que va fer veure Bassas, a través de la infografia que es pot veure en aquesta pàgina, és quins són els costos i quins els ingressos que rep el ramader a diferència de la indústria o el sector de la distribució. Així, els ingressos que rep per litre de llet són 32,55 cèntims d’euro mentre que els costos pugen a 34,56 cèntims d’euro. Això vol dir que el benefici, és a dir les pèrdues, són de -6,3%. Dins del que toca fer al ramader hi ha “l’alimentació, i ara està pujant per l’augment de preu de les matèries primeres, la gestió, la reposició, la sanitat i reproducció, el transport, la venda i les ajudes directes”. El gerent va afegir que des de la indústria i la distribució els preus són diferents en funció de si és marca blanca, primera marca o preu mitjà, “però el ramader sempre cobra el mateix”.
Per tot això, com va explicar Bassas, cada any pleguen explotacions del sector vacum de llet. “El 1995 n’hi havia 4.300 i ara en són 440, un 90% menys” a Catalunya i va dir que el 2020 s’havien tancat 22 granges, dues a Osona. Segons va afegir, en cinc anys hi pot haver una reducció a la “meitat dels nostres ramaders” i per això cal “conscienciar la cadena de valor i el consumidor final”. Tots els responsables polítics van repreguntar sobre la situació i en aquest sentit Bassas va explicar que així com a Catalunya hi ha un observatori de la llet que fa d’índex de referència “hi hauria de ser a tot arreu, perquè sempre tenim la mateixa discussió i és quin és el cost real”. Per això, diu, caldria un punt de regulació i “aquesta llei que s’ha d’aprovar ha de servir per conscienciar i buscar un preu just, un preu sol com tenen a França, on no es poden abaixar els preus d’un punt marcat al supermercat”. En aquest sentit, aquesta setmana la distribuïdora de Lidl a França ha anunciat un acord amb les indústries Lactalis i Sodiaal sobre el preu de compra de la llet i s’ha apujat 5 euros sobre 1.000 litres respecte a l’any passat, fins a 370 euros (385 amb primes). Això vol dir 37 cèntims d’euro per litre.
Per aquestes compareixences hi han passat responsables de diverses agrupacions agràries i ramaderes espanyoles. D’ara fins al novembre es faran diferents taules de treball amb l’objectiu de poder aprovar la llei cap al novembre. Des de tots els representants polítics es va fer una defensa “del territori i de la gent que treballa en la pagesia i la ramaderia”.
L’augment de les matèries primeres, l’altra amenaça
Els cereals constitueixen la base de la formulació dels pinsos compostos. Representen el 70%. Si la matèria primera puja de preu, el pinso també i aquesta és una de les parts més importants del procés d’engreix d’animals. I una dada: una tercera part dels cereals del món són per a l’alimentació d’animals. Diverses són les causes de l’augment del preu dels cereals, que té un comportament cíclic. En aquests moments, l’augment de preus és el més alt dels darrers sis anys i això té diverses explicacions.
{{ comment.text }}