La lluita pel dret a l’habitatge

Tot i que es tracta d’un dret reconegut a l’Estatut del 2006, la Constitució Espanyola i la Declaració Universal dels Drets Humans, és una realitat palpable que cada vegada hi ha més persones amb dificultats per accedir a un habitatge digne. Una dècada després de l’esclat de la bombolla immobiliària, els lloguers continuen pujant i a Vic, per exemple, ja són un 20% més alts que fa quatre anys: d’una mitjana de 441 euros mensuals el 2015 als 538 d’aquest 2019. A l’espera d’investidura al Congrés dels Diputats, la controvertida limitació dels preus continua en l’aire. L’increment és generalitzat arreu de l’Estat espanyol i desemboca en una crisi aguditzada per uns percentatges d’habitatge públic molt per sota dels estàndards europeus, el racisme de propietaris que no volen firmar contractes amb nouvinguts o, a Catalunya, els obstacles per desplegar la Llei 24/2015 i la 4/2016, totes dues encaminades a afrontar l’emergència residencial i la pobresa energètica. La Plataforma per al Dret a l’Habitatge que s’ha presentat aquesta setmana a Vic vol treballar amb l’administració local i comarcal per mirar de donar resposta a l’emergència residencial. Segons el cens que va fer públic l’Ajuntament ara fa tres anys, només a la capital d’Osona hi ha prop de 2.000 pisos desocupats mentre les entitats socials descriuen una situació “crítica” amb “persones dormint al carrer, grups que viuen rellogats en una sola habitació o gent que paga per tenir un llit on dormir”. Dimarts van explicar que una altra derivada d’aquesta impossibilitat d’accedir a un habitatge és que, “encara que no hauria de ser així”, es complica el tràmit de l’empadronament i, per tant, l’opció de disposar de la sanitat i l’educació públiques, donar d’alta els subministraments o obtenir el permís de residència al cap de tres anys de viure a l’Estat espanyol. En el cas concret de Vic, a la plataforma li consta que “els últims mesos hi ha hagut nens i nenes sense escolaritzar” –a Catalunya l’assistència a l’escola és obligatòria dels 6 als 16 anys, independentment de l’empadronament– o que “en alguns casos els processos s’allarguen sis mesos quan haurien de ser immediats”. Com ja fa anys que passa a l’àrea metropolitana de Barcelona, un altre fenomen relacionat amb la manca d’habitatge és que estan proliferant les ocupacions il·legals, en molts casos amb màfies organitzades que estafen els nouvinguts amb falses promeses o que canvien els panys de pisos buits per després revendre’ls les claus. L’emergència residencial és real. I la plataforma considera que “hi ha una dificultat de resposta evident per part de les administracions, que tampoc han aconseguit forçar els grans tenidors perquè destinin pisos” a les borses socials i d’emergència. Susagna Roura, regidora d’Habitatge a l’Ajuntament de Vic, admet que tenen coneixement de pràctiques com la compravenda de claus. El pressupost que va aprovar el ple la setmana passada preveu una partida de 170.000 euros per a allotjament d’emergència i el pla d’inversions de cara als propers quatre anys, 200.000 per rehabilitar habitatge i 140.000 més per adquirir-ne mitjançat el dret de tanteig i retracte. No n’hi haurà prou, però Roura també recorda que han aprovat un recàrrec de l’IBI pels pisos desocupats, que revisaran les bases del programa InVic o que, tal com estipula la llei, es destinarà un 30% dels immobles de nova promoció a habitatges de protecció oficial. A les propostes polítiques hi suma la necessitat de combatre les màfies per evitar que “continuïn arribant persones que un cop aquí es troben una realitat diferent de la que se’ls havia promès”. La plataforma, per la seva banda, treballarà propostes en tres direccions. En l’àmbit estricte de l’habitatge, les prioritats són iniciar converses amb propietaris particulars de pisos buits perquè els cedeixin a la borsa de l’Ajuntament, impulsar expedients sancionadors amb l’objectiu de multar els grans tenidors que no els posen en circulació i, entre d’altres, fer seguiment i acabar denunciant les màfies “perquè no es donin situacions d’abús en famílies i persones desafavorides”. Pel que fa a l’empadronament, dimarts van marcar com a accions primordials informar la ciutadania que es tracta “d’un dret que no se’ls pot negar” i continuar treballant amb l’Ajuntament per assegurar que “s’empadrona tothom”. “Si convé”, assignant com a habitatges una adreça institucional, edificis municipals o espais religiosos. En qüestió de subministraments, la plataforma pedalarà per fer efectiu el que preveu la Llei 24/2015: garantir que qualsevol ciutadà disposi de llum, aigua i gas, desenvolupar campanyes perquè els veïns i veïnes coneguin els seus drets i impulsar la signatura de convenis amb les companyies perquè atorguin “ajudes reals, efectives i immediates o bé facin descomptes molt significatius en la factura a la població vulnerable”. Una suma d’esforços La Plataforma per al Dret a l’Habitatge la formen la PAH, Càrnies en Lluita, l’Associació Tapís, Càritas Diocesana de Vic, Càritas Arxiprestal de Vic, Casal Claret, Òmnium Cultural, Comunitzant Osona, Soroll Femení, Unitat contra el Feixisme i el Racisme i el CDR. Ja fa uns mesos que treballen: abans de les eleccions van organitzar un debat monogràfic amb representants dels partits polítics. Habitualment es troben al Casal Claret.

La lluita pel dret a l’habitatge

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

Marc Solà fitxa per Santana Racing Team com a copilot de Cristina Gutiérrez

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Mor un home mentre pujava el Taga

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Amb amor, des de la cuina

El polèmic discurs de l'alcalde de Santa Eugènia de Berga durant la festa major: "Puta Espanya!"