Per fer una lectura de les cues que un any més s’han tornat a veure al davant de les principals administracions de loteria d’Osona i el Ripollès cal tenir en compte el paper que hi ha jugat la pandèmia: més que la febre per comprar més números hi ha influït en primer lloc l’objectiu de respectar els aforaments interiors i les distàncies de seguretat entre clients. En segon terme, la sacsejada que han patit sectors que funcionaven com a grans difusors de butlletes, com és l’hostaleria i les entitats socials, esportives i culturals. Tot i això, a les dues comarques la xifra de loteria consignada –la que demanen per posar a la venda– ha crescut respecte al 2019. En el conjunt dels principals nuclis d’Osona –Vic, Manlleu i Torelló–, ho ha fet un 3%, arribant als 7,5 milions d’euros. Al Ripollès, el creixement és una mica més gran i s’enfila fins al 14% superant els dos milions d’euros. La fotografia real de com hauran anat les vendes per al sorteig de dimarts que ve, però, s’haurà de fer un cop les administracions de loteria facin recompte dels seus calaixos. I les sensacions ja permeten dibuixar un primer escenari, que com tot el que ha passat en aquest 2020 ve condicionat per la Covid-19. I no és per tirar coets.
“Molta feina i pocs diners”, deixa anar Marc Rosa, de l’administració El Trèbol de Ripoll –que l’any passat va repartir part del tercer premi–, una sentència que confirma Esther Bassas des de l’administració número 1 de Torelló d’una manera molt subtil: “Mentre parlo amb tu tinc una feina de Déu”. I com s’explica que amb més feina entrin menys diners? “Doncs perquè les sucursals ens han tancat”, diu Marc Rosa, fent referència a l’escapçada en repartiment de números que han patit bars, restaurants, entitats i clubs esportius. En aquest sentit també s’expressa David Ginebra, de l’administració número 3 de Torelló, que tot i detectar que la cosa s’ha animat aquests darrers dies, “s’ha perdut molt temps de venda per culpa de les restriccions”.
I és que la loteria també s’ha confinat, i ho saben bé en clubs com l’AEC Manlleu, amb uns 300 nens i nenes al seu futbol base que cada any rebien i repartien durant diverses setmanes un talonari de participacions. “L’hem fet arribar igual a les famílies però tot fa pensar que en recollirem menys”, explica des del club Jordi Bou. En una situació de normalitat, més enllà dels familiars, amics o coneguts, “a cada camp on anaves a jugar cada cap de setmana venies algun número”, un ritual que amb la cancel·lació de les competicions ha desaparegut del tot.
En els bars i restaurants, la tradició de disposar d’un número de la grossa de Nadal per oferir als seus clients també ha trontollat en aquest 2020. O directament ha desaparegut, com és el cas del Celler d’en Miquel, a Vic. Des de darrere la barra, Jordi Vestit ho explica d’una manera molt fàcil: “Amb el tancament, molts clients han perdut el costum de venir al bar”, i davant d’aquesta disminució de clients i de temps per donar sortida a les butlletes amb el local obert “vam decidir no fer loteria aquest any”. Qui sí que ha mantingut el número però adaptant-se a les circumstàncies és el bar d’un lloc de pas com l’estació d’autobusos de Vic. “Vendrem més o menys el mateix que altres anys”, diu Manel Enciso, però amb una variable: “El vam posar a la venda dos mesos abans que en anys anteriors”. La pandèmia ha condicionat des de gairebé la seva obertura –el novembre del 2019– el restaurant Casa Vostra, a Vic. Entre les voluntats de cara al 2021 també hi ha “disposar d’un número de loteria per oferir”, diu Margarita Lafont, “serà sinònim de normalitat”.
La Covid-19 també ha incidit en les supersticions a l’hora d’escollir números tal com expliquen Joaquima Vila i Montse Ferrer, de l’administració número 1 del Passeig de Vic: “Les terminacions en 19 i 20 s’han acabat a tot l’Estat”, expliquen. Al llarg dels 208 anys d’història del sorteig, el primer premi només ha acabat en 19 dues vegades –l’última el 1925– i en 20, dues més. Que hi hagi sort, i si no enguany agafa més força que mai el “salut tinguem”.
