Carme Maderthaner, de Ripoll, ha recuperat el seu fill de 7 anys quan fa dos mesos que el pare, John Flannigan, se l’havia emportat cap a Texas (Estats Units), on viu. Es tracta d’una mesura provisional que va prendre el jutge que porta el cas als Estats Units, i en espera que es faci el judici definitiu al juliol. El nen va arribar a Ripoll el dia de Reis, després que la seva mare i la seva germana, de 4 anys, l’anessin a buscar. “A la vida val la pena lluitar. Tothom em deia que seria impossible que el nen pogués tornar un cop als Estats Units però ho hem aconseguit”, va dir la mare, emocionada.
El fill de Maderthaner, Franklin, va marxar a finals d’octubre a Texas després que el seu pare s’acollís al conveni internacional de l’Haia a l’hora de reclamar els fills del matrimoni. Tot i així, no es va voler emportar la nena, Mariann, de 4 anys. El dia que s’havia d’acatar l’ordre del jutge de Ripoll el nen es va resistir a marxar i es va necessitar la intervenció de la policia. Aleshores, una desfeta Carme Maderthaner va prometre que no es cansaria de lluitar pel seu fill, i així ho va complir.
Al cap de poques setmanes de la marxa del nen, Maderthaner va rebre una carta del jutge que porta el cas a Texas, Jerry S.Hennigan, on se la citava a declarar. “Les meves advocades, Kate Smith i Tracey Schlake, em van dir que era molt important que hi anés perquè en realitat són els Estats Units els que tenen jurisprudència en aquest cas”, explica la mare. El jutge va avançar el procediment perquè el pare només va voler emportar-se un dels fills i considerava que els dos germans no poden estar separats “pel trauma que els pot suposar”. Maderthaner va marxar amb la seva filla i la seva germana, Ilse Maderthaner, a mitjans de desembre cap a Texas, on aquesta darrera i el padrí americà dels nens (amic del pare) li van fer de testimonis, “cosa que em va ajudar molt”.
En la resolució que el jutge va dictar el 22 de desembre s’hi reconeix que Maderthaner havia tingut pressió a l’hora de signar el conveni de divorci on es comprometia a tornar a Texas al cap d’un any de ser a Ripoll, i que no entenia que si el pare s’estimava tant com deia els nens per què acceptava que marxessin a Catalunya, i també que no estava preparat per exercir la paternitat. També va dir que estava convençut que la separació del nen de la seva germana havia estat traumàtica i que, per tant, tot i que no podia fer una sentència final sí que feia acatar una ordre provisional “que deia que jo em podia emportar els nen a Ripoll”. Maderthaner diu que “era l’últim escenari que m’imaginava aconseguir però alhora el més feliç”. El cas es reprendrà a l’estiu quan hi hagi el judici a Texas que decidirà el futur definitiu dels nens.
Com si es tractés del millor conte de Nadal, Carme Maderthaner i els seus dos fills van arribar a Ripoll el 6 de gener. “Va ser el millor regal de Reis”, explica, “perquè tot i que mai vaig perdre l’esperança no pensava tenir-lo amb mi tan aviat”. Franklin ha tornat a la seva escola, el CEIP Joan Maragall, i “està molt content i tranquil, i només fa que demanar els menjars que sempre l’hi ha fet l’àvia”.
Maderthaner explica que el nen s’ho va agafar “molt bé” i que de seguida es va reincorporar a l’escola, “on tots els companys li van fer una gran rebuda amb una pancarta i tot. Estic molt agraïda al CEIP Joan Maragall”, diu. Els avis, per part de mare, també estaven molt contents i emocionats: “Has de pensar que el meu pare, a qui li agrada molt la música, no ha volgut agafar la guitarra ni cantar fins que el nen ha tornat a casa”.
Maderthaner és conscient que no ha guanyat la guerra “però si més no tindré més temps per preparar-me pel que passi al judici del juliol”. De moment només té paraules d’agraïment pel suport rebut aquests mesos: “A la meva família, al grup d’amics de la meva quinta, als amics i companys de feina, a la nostra advocada, Maria Rosa Pons, i a totes les persones que s’han preocupat per nosaltres”.
Tècnics de Texas faran un estudi acurat en els propers mesos per comprovar com viu el nen a Ripoll i també com viu als Estats Units. Per una banda, s’analitzaran els dos habitatges per saber les condicions en què viu el nen amb el seu pare o mare i per l’altra, també es farà una anàlisi del seu entorn social i quin és el nivell d’arrelament que té a Ripoll. Segons ha explicat Carme Maderthaner, els tècnics americans es desplaçaran al Ripollès.
No serà fins a l’estiu quan es decidirà definitivament el futur dels fills del matrimoni, ja que es preveu que al mes de juliol se celebri el judici del cas a Texas amb el mateix jutge que ara ha fet acatar l’ordre provisional que el nen torni a Ripoll. Carme Maderthaner explica que el que ella demana és que els seus dos fills puguin fer el curs acadèmic a Ripoll, com fins ara, i els estius els vagin a passar Texas amb el seu pare. Pel que fa a les vacances de Nadal, la petició de la mare és que els nens les passin de forma alternativa a Catalunya i als Estats Units.
Una de les primeres coses que va fer Carme Maderthaner quan el seu fill va marxar a Texas amb el pare va ser començar a elaborar un dossier “amb la cronologia i documents de tot el que havia passat fins aleshores”, amb l’objectiu que el jutge americà “conegués la meva situació real”. Maderthaner diu que volia deixar clar que el fet que marxés amb els nens a Ripoll “no era circumstancial, sinó per necessitat”.
En la declaració que va fer davant el jutge al desembre també hi va aportar l’article que va sortir publicat a EL 9 NOU (31 d’octubre de 2011) que relatava com el pare es va emportar el nen cap als Estats Units. Segons la mare, “allà es dóna molta importància a la premsa local”.
