Marga Moreno treballa al Consorci Hospitalari de Vic des de fa 33 anys. N’ha viscut de tots colors, però mai abans una pandèmia que posés contra les cordes el sistema sanitari d’un país sencer. Recollir el seu testimoni permet plasmar sobre el paper com ha canviat el dia a dia als hospitals en menys de dues setmanes, una circumstància que afecta metges i personal d’infermeria, però també col·lectius que acostumen a estar molt més invisibilitzats, com ara el de neteja o el que prepara els uniformes per a les plantes d’aïllats. Persones amb noms i cognoms que s’estan deixant la pell perquè l’atenció als malalts i una estada confortable no vagin renyides amb evitar la propagació del virus, una lluita en què les àrees que coordina Moreno (neteja, bugaderia o gestió de residus) juguen un paper transcendental.
A Osona, l’Hospital Universitari de Vic és on hi ha més malalts ingressats pel SARS-CoV-2, de manera que s’hi ha doblat la plantilla de neteja i ara el servei compta amb una vuitantena de treballadors. “Les plantes d’aïllats s’han de netejar molt exhaustivament”, explica Moreno, “les fem de dalt a baix tant al matí com a la tarda i hi tornem a passar a la nit per mantenir l’ambient net de virus”. Igual que metges i professionals d’infermeria, hi han d’accedir amb el pijama verd de quiròfan, uns socs concrets, bata, davantal, gorra, mascareta i ulleres i, “evidentment, tot esterilitzat”. Aquesta mateixa pauta d’intensificar al màxim les mesures de prevenció i neteja s’està aplicant també a l’Hospital Sant Jaume de Manlleu o a l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic, que també estan sota la coordinació de Moreno pel que fa a aquests serveis.
Altres àrees que han triplicat la plantilla arran del brot de coronavirus són la gestió de residus o el rober. El motiu, que tot el que surt de les plantes d’aïllats ha d’estar molt ben identificat, ja que els llençols i les tovalloles, per exemple, “s’han de rentar amb programes especials”. D’això se n’ocupa Calandra, l’empresa que presta el servei de bugaderia al CHV, però un cop retorna als centres hospitalaris al rober s’encarreguen de classificar-ho, embossar, cosir… De feina n’hi ha molta i Moreno, que habitualment dedica la jornada laboral a tasques de coordinació, assegura que “ara mateix estic fent de tot. M’he tornat a posar el pijama”. També admet que no hi ha dia sense repte: “El personal que treballa a les plantes d’aïllats s’ha de canviar de roba cada cop que entra i surt. No estàvem preparats, ni aquí ni enlloc”. Les últimes setmanes han esgotat el material de protecció individual “de tota la comarca” i ha calgut buscar alternatives de subministrament més enllà dels proveïdors habituals.
Un altre hàbit que ha canviat és que tots els professionals que treballen a les plantes amb pacients amb Covid-19 s’han de dutxar abans de marxar de l’hospital, fent servir tovalloles que els proporciona el rober. “D’un dia per l’altre en necessitem moltíssimes”, apunta Moreno, “vam haver de fer una crida i precisament dimecres en van arribar 3.000 per via solidària”. Instants com aquest, en què la duresa de la situació es combina amb “una solidaritat que desborda”, tensen i engreixen la maquinària que representa tot el personal dels hospitals i que Moreno considera que no té l’opció d’aturar-se: “El meu equip de moment ha respost molt bé. Veiem coses molt dures, però intentem sobreposar-nos a la tristesa i assegurar-nos que una persona nova vagi acompanyada d’una de veterana”.
Al Consorci Hospitalari de Vic ella hi ha passat tota la vida. I diu que s’hi sent com a casa. Malgrat tots els malgrats, “què hem de fer? Marxar amb por? No venir a treballar i deixar l’hospital buit? És un moment complicat. Això vol dir que s’hi ha de ser”.
Tres dècades al CHV. Marga Moreno va començar a treballar a l’aleshores Hospital General de Vic fa 33 anys. Fins ara, l’episodi més greu que recordava en termes sanitaris era l’atemptat d’ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic (1991).
