“La paraula essencial per superar aquest daltabaix i la crisi que vindrà és solidaritat”

Catedràtic d’Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra, Joaquim Albareda (Manlleu, 1957) projecta una mirada llarga. En aquesta entrevista, analitza les conseqüències econòmiques i socials de la crisi sanitària i alerta del perill d’aplicar solucions fallides com les posteriors a l’any 2008. La solidaritat, entesa també com les polítiques públiques adreçades als més febles, serà clau. Aquests dies són foscos per a tothom. Veu la llum al final del túnel?Serà llarg i no estem prou mentalitzats. Partint d’una suposada superioritat occidental ens pensàvem que el que passava a la Xina no ens afectaria i, ara, ens trobem enmig i ens hem adonat que no sabíem res d’aquest virus. El doctor Antoni Trilla, una de les veus més sensates al llarg d’aquesta crisi, ha dit que potser fins d’aquí a dos anys no hi haurà una vacuna per a tot el món. Però abans tindrem medicaments per tractar la malaltia. Amb aquests terminis la vida ens canviarà segur, però potser a pitjor?No necessàriament. La vida ens ha canviat d’una forma molt impactant: defuncions, dolor, sacrifici, por i una sensació d’extrema vulnerabilitat. Durant aquests dos anys haurem de conviure amb el virus tot i que, com expliquen els experts, potser baixarà la intensitat de l’epidèmia i sabrem millor com combatre-la. Per contra, s’han potenciat nous hàbits, com el teletreball, les classes i les compres en línia o els mecanismes de prevenció que mantindrem. Però, a banda dels hàbits quotidians, la crisi ens pot fer canviar també els valors com a persones?El filòsof Slavoj Zizek recomana no perdre el temps en meditacions espiritualistes. Ho comparteixo: el que cal és que la societat civil i els partits progressistes siguin capaços de construir una societat millor en la qual les persones siguin prioritàries; no determinada economia que només beneficiava una minoria. I no oblidem el canvi climàtic, l’altra gran amenaça. El 2008 ja es deia, que emergiria una societat millor, i no va ser així…El capitalisme a partir del 1975, quan es desmunta el socialisme real, queda fora dels mecanismes de control establerts a partir de la Segona Guerra Mundial. És el que s’ha anomenat el turbocapitalisme, que amb la seva voracitat ha provocat un gran desequilibri, accelerat amb la crisi del 2008: la major part de la riquesa l’acapara menys de l’1% de la població i, per contra, una gran part viu en uns llindars a tocar la pobresa o dins de la pobresa. És una gran contradicció que el món més ric hagi generat la major pobresa i desigualtat de la història. Les desigualtats poden tenir una traducció política? Les pors, les incerteses i el malestar són el caldo de cultiu per a sistemes més autoritaris.Dependrà de si es fan polítiques socialment sensibles, com les que han començat a fer els estats occidentals, per afrontar la crisi. La resposta política és crucial. El paper de l’Estat hauria d’assemblar-se al del New Deal de després de la Segona Guerra Mundial enfront del fonamentalisme del mercat. És indispensable per reconstruir l’economia, la societat i el benestar. Però també hi ha un reflex proteccionista que pot ser el substrat per l’èxit de propostes populistes.El populisme és a tot el món: Trump, Bolsonaro, Johnson… Hi ha massa gent que vota sense ser conscient de les conseqüències que tindrà el seu vot quan dona suport a partits que fan polítiques demagògiques i d’extrema dreta. La paradoxa és que la nostra societat és la més informada de la història i que quan té l’opció d’elegir els seus governants massa vegades escull els que l’acaben perjudicant més, fet que és difícil d’entendre excepte en el cas dels pocs que hi guanyen. Com valora la reacció política a les mesures preses per l’Estat espanyol?Hi ha hagut irresponsabilitat entre la classe dirigent política del PP i Vox amb l’interès d’erosionar el govern a costa del drama humà. L’oposició de Portugal, en canvi, ha estat un model alternatiu. Però també és censurable el discurs dels que han dit que en una Catalunya independent hi hauria hagut menys morts o dir a les xarxes que el govern de Sánchez és assassí. Algú amb dos dits de seny pot pensar això? En canvi, no recorden que el govern d’Artur Mas va retallar un 30% el pressupost de la sanitat catalana, de manera semblant al que feia el PP a Madrid. No obstant això, ara sembla que hi ha consens perquè la recepta de l’austeritat no s’apliqui, però, per contra, l’Estat es veurà immers en un cercle diabòlic: tindrà més despeses i menys ingressos.Si l’Estat assumeix el lideratge d’una agenda d’interès comú haurà de modificar la fiscalitat perquè amb el deute ja acumulat no hi ha marge per prioritzar polítiques econòmiques i socials. Cal revertir la tendència nefasta des del 2008 que situa la sanitat, l’educació, la ciència i el medi ambient al servei d’una determinada idea d’economia desentesa del bé comú. Ha de ser al revés. I per fer-ho possible els ingressos s’han d’incrementar començant amb el control dels paradisos fiscals. Espanya deixa de rebre 2.300 milions d’euros de diners de territoris de baixa tributació, com Holanda, Luxemburg o Irlanda. Hi ha, també, els 57.000 milions que la banca no ha tornat a l’Estat del rescat bancari de la crisi del 2008. Portugal els està exigint i els EUA ja els ha cobrat. A més, Espanya està per sota de la mitjana europea en ingressos fiscals. Per sota de França, de Bèlgica, d’Alemanya, dels Països Baixos, de Portugal… Hi ha molta evasió. Això evidencia l’existència de dues Europes? Una del nord amb més múscul econòmic i una del sud més endeutada. Són punts de partida molt diferents per afrontar aquesta crisi.Europa és una amalgama d’estats en situacions econòmiques, polítiques i socials molt diverses que, a més, no s’ha construït políticament. Aquest és el gran repte que tenim. Caldria un govern d’Europa que fixés unes polítiques bàsiques comunes. Tot i que s’ha avançat n’estem lluny. Parla de polítiques comunes, però costa que hi siguin. La crisi migratòria en va ser un exemple.Els demògrafs ens diuen que Europa necessita milions de nous treballadors per poder mantenir el sistema de pensions, però, alhora, rebutgem la immigració. És un contrasentit. Hi ha hagut actituds admirables, com la de la cancellera alemanya Angela Merkel, que en la crisi dels refugiats va fer un pas endavant i va ser valenta. Caldrà ser valents, també, perquè no hi hagi una regressió de drets? Estem disposats a sacrificar llibertats a canvi de seguretat? La formació de les societats, com explicava John Locke a finals del XVII, es va fer renunciant a drets individuals per garantir la seguretat, la convivència, la pau… Aquests dies hem acceptat una severa limitació en la llibertat de moviment perquè era l’única sortida per frenar els contagis. Si calen més mesures, estan sota control parlamentari i són temporals no hi ha d’haver problema. El problema seria que es convertissin en norma, en un estat policial. Afortunadament, Europa no és la Xina, que sí que funciona com un estat policial. El futur d’Europa depèn molt de quina resposta es doni a aquesta crisi?Tot i que Europa hauria pogut respondre més enèrgicament quan l’OMS va anunciar la pandèmia, és la vegada que ha actuat amb més rapidesa en la mobilització de recursos econòmics i trencant la norma del control d’ajuts a les empreses. Tot i la dificultat per posar d’acord molts estats, hi ha hagut un canvi, com remarcava dies enrere en una entrevista en aquesta secció la secretaria d’Estat Cristina Gallach. I esperem una sortida positiva i ràpida en la qüestió primordial dels ajuts econòmics als estats, no en forma de préstecs. És imprescindible perquè la Unió Europea continuï viva. De fet, que per abordar una crisi global faci falta una política supraestatal sembla evident. Quan va esclatar l’epidèmia hi va haver un manifest de científics europeus que reclamava una sola investigació per crear la vacuna. Hauríem avançat més? No ho sé, però tenir una posició comuna com a Unió Europea, i també a l’hora d’adquirir material sanitari, hauria estat més eficaç. En aquest context, que ens allunyem els uns dels altres per protegir-nos, encara que sigui un joc de paraules, vol dir que la societat acabarà essent més insolidària? Hauria de ser al contrari. Per sortir d’aquesta pandèmia hem de ser més solidaris. És de sentit comú. Tot i que hi hagi actituds individualistes és evident que la paraula essencial per superar aquest daltabaix i la crisi econòmica que vindrà és solidaritat. És a dir, polítiques públiques adreçades als més febles. La sensació és que n’hi ha hagut més, de solidaritat, amb mostres d’afecte cap als sanitaris, per exemple.És que hi ha hagut un esforç humà admirable dels professionals sanitaris, però també del personal de neteja de centres mèdics, de la policia, dels mestres, dels treballadors de supermercats, de l’exèrcit –encara que alguns a Catalunya es neguin a reconèixer-ho–, o dels periodistes, que heu fet una feina molt important per mantenir un fil de normalitat imprescindible. Paradoxalment, són oficis que no estan entre els més remunerats… Entre els sanitaris, a més, hi ha hagut molts infectats…Es parla d’uns 50.000 a tot Espanya. És, en part, el resultat de la falta de reserves estratègiques de material sanitari, fruit de les retallades. Això ens ha de quedar gravat. No podem aplaudir-los i oblidar-nos d’ells demà passat. Com no podem oblidar la precarietat de les residències de gent gran que no han disposat del material essencial ni de personal per controlar la difusió de la pandèmia. Vostè aplaudeix a les 8 del vespre?Sí. Aplaudir és un gest emotiu d’agraïment cap a uns professionals que se l’han jugada molt. Se’ls ha fet pagar un preu massa elevat perquè no tenien els mitjans per fer bé la seva feina. Mereixen una gran admiració. Recordem-ho! Un dels debats, ara, és la instauració d’una renda mínima garantida. Quina opinió li mereix?La renda mínima garantida és una mesura solidària per ajudar aquella gent absolutament desprotegida en un temps determinat de la seva vida. L’han de rebre les persones que la necessiten. No ens equivoquem: no és per viure sense treballar. Precisament per això, la mesura també té un rerefons cultural: el discurs hegemònic no hi va a favor.Aquesta idea ja és a l’essència de la teoria del liberalisme. Al segle XVIII s’estava en contra d’ajudar els pobres perquè es creia que es fomentava la vagància, que era oposar-se a l’esperit de treball. La idea s’ha anat modulant, però és cert que hi ha un rebuig instal·lat a la societat al fet que algú visqui sense treballar. Però estem parlant d’una mesura extraordinària per fer front a un problema creixent que és la pobresa, de gent que no pot treballar o pitjor encara: que treballant, amb salaris de misèria, no guanya un mínim indispensable per mantenir la família. És una realitat que cal abordar decididament. Vostè té una trajectòria acadèmica lligada a la docència i a la investigació. Aquests àmbits, amb pressupostos migrats, són els que perillen més? La ciència juntament amb l’educació i la sanitat han estat les grans sacrificades de les retallades. I és un greu error. La recerca és clau en la qualitat de vida i en la productivitat d’un país. Ara mateix la situació econòmica de les universitats catalanes és lamentable. Cal revertir-ho.

“La paraula essencial per superar aquest daltabaix i la crisi que vindrà és solidaritat”

Abel Cobos dirigeix a l’ETC de Vic el muntatge ‘Catalunya S.A.’

Arriba la Candelera, la gran festa del món de pagès a Perafita

El PUOSC destinarà prop de 32 milions d’euros a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Retiren dues rescloses i un gual al Ter entre Manlleu i Gurb per millorar la connectivitat del riu

LA PREGUNTA

En el seu dia a dia utilitza alguna eina d’intel·ligència artificial?

Mor un conductor després de xocar contra un camió aparcat a la carretera de Vic a Manlleu

Èric Vargas, ingressat a la Vall d’Hebron per un impacte de bola a la cara

Topada entre tres cotxes a Vic amb un ferit lleu

Estralls per la ventada a Osona

Detingut l'entrenador d'hoquei Francesc Linares per gravar jugadors quan es dutxaven

Neix a Ripoll una plataforma que vol fer de contrapès a Aliança Catalana

Detenen dos homes per robar amb violència cinc persones grans a Manlleu

Demanen 13 anys de presó per al conductor que va provocar la mort d'una noia a la C-17 el 2018

Les mil cares d’una mort sobtada

La torellonenca Anna Manrique, nova gerent del Consell Comarcal d'Osona