La primavera s’avança

Es preveu un avançament addicional de la primavera biològica d’entre 1,2 i 2,2 dies per dècada a conseqüència de la minva de les pluges prevista per aquest segle. Aquesta és la principal conclusió de la recerca que ha liderat Jian Wang, de la Ohio State University dels Estats Units d’Amèrica, i Josep Peñuelas, professor d’investigació del CSIC al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En concret, l’estudi detalla que en els darrers 30 anys les pluges han disminuït la seva freqüència i això provoca que “les plantes brotin abans d’hora a l’hemisferi nord”. Sense pluja hi ha menys nuvolositat, més radiació solar i les plantes es pensen que la primavera ja ha arribat. “No plou i tenim gelades i contrastos forts que han fet avançar la primavera de forma evident. La situació que estem vivint ens ajuda a entendre com la manca de nuvolositat arriba a confondre les nostres plantes”, explica Peñuelas. Per dur a terme la recerca, l’equip ha mesurat els fluxos de carboni de la vegetació, ja que quan les plantes es desperten “comencen a fer la fotosíntesi i canvien els fluxos”, expliquen des del CREAF. Una manca de pluges que ha provocat que el territori s’endinsi en un nou episodi de sequera, amb unes temperatures més fortes al migdia i contrastos tèrmics entre la nit i el dia. De fet, aquest escenari meteorològic que descriuen des del CREAF és el que ha marcat l’arrencada del 2022 a Osona i el Ripollès. Les dades de l’Agrupació Meteorològica d’Osona així ho constaten: a Vic, per exemple, l’última setmana es va registrar una mínima de -1,7 graus i una màxima de 22,6. Malgrat algunes precipitacions, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a Osona i el Ripollès està activat el pla de prealerta de sequera. Això es tradueix en el fet que s’estan preparant els plans d’emergència, bans, ordenances i reglaments en cas d’arribar a la situació d’alerta. Al pantà de Sau, per exemple, que té un volum màxim de 165,26 hm³, el 22 de febrer la reserva estava al 47%, amb un total de 78 hm³. Cinc anys enrere, en la mateixa data, en canvi, es registraven 120 hm³. Marc Ordeix és biòleg especialitzat en ecologia de rius i coordinador del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic (UVic). La sequera no és el seu camp de treball, però reconeix que és un factor que intervé en el seu dia a dia de la feina. A pesar de la sensació que pugui tenir cadascú, “l’evidència, després de voltar pel territori, és que els rius i rieres cada vegada porten menys aigua”. Una qüestió que també es desprèn de l’estudi Medacc Life, coordinat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i que es va centrar en l’anàlisi de les conques de la Muga, Segre i Ter. Segons Ordeix, l’escassetat d’aigua es deu al fet que “la vegetació s’ha recuperat i al voltant dels rius cada vegada hi ha més massa forestal, les temperatures són més altes i hi ha més evaporació” i, en tercer lloc, a l’ús que la població dona a l’aigua, ja sigui en l’àmbit domèstic o el regadiu dels conreus o bé en el vessant empresarial com pot ser la indústria càrnia. El canvi climàtic fa que es desenvolupin fenòmens extrems. “Quan fa fred, la temperatura baixa molt. Amb la calor, també hi ha extrems. I amb la pluja passa el mateix”, comenta. Unes situacions extremes que afecten els animals, “inclosos nosaltres”, que “estan adaptats a determinades situacions climatològiques”. Segons Ordeix, la sequera provoca “la mort d’alguns arbres de riera com els verns”, la concentració de contaminació a les aigües o bé la desaparició o desplaçament de peixos com les truites, que “necessiten aigua freda i cada vegada les hem d’anar a buscar més amunt del Ter, quan abans les localitzàvem a Manlleu”. Destaca que la mala praxi en la gestió dels purins no ajuda, ja que “si s’augmenta la producció i plou poc, això es queda al sòl i quan plou surten els nitrats i van a parar als pous”. Les previsions no són bones: “Els escenaris que venen seran pitjors i hem de fer que la gent entengui que hem de gastar menys aigua.” Es tracta, segons Ordeix, d’uns canvis culturals i de coneixement per tal de reduir el consum que passa per la reutilització, que ens permetria adaptar-nos al canvi climàtic i “buscar solucions per fer-hi front”.

La primavera s’avança

111 municipis de 20 comarques estaran en nivell 4 de risc d’incendi forestal aquest dimecres

Les màximes han arribat avui als 37,7 graus i demà encara seran més altes

Aquestes són les temperatures màximes d’aquest dimarts

Protecció Civil alerta que la calor nocturna serà molt intensa fins dimarts al litoral i prelitoral

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter