QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Manel Dot: “Els llevants d’abans duraven quinze dies o més; ara duren dos o tres dies”

L’observador meteorològic alerta que el canvi climàtic ha modificat el comportament de les llevantades a Osona, que abans deixaven pluges persistents i ara poden concentrar grans quantitats d’aigua en pocs dies.

Les llevantades ja no són com les d’abans. Aquesta és una de les principals transformacions meteorològiques que ha observat Manel Dot, observador meteorològic, al llarg dels anys a Osona. Durant l’entrevista al programa El 9 Matí, d’EL 9 FM, Dot ha explicat que els episodis de llevant, que antigament podien allargar-se durant quinze dies o més. Ara es concentren en períodes de dos o tres dies, amb precipitacions més intenses i, en alguns casos, torrencials.

“Els llevants d’abans duraven quinze dies i més”, recorda Dot, que explica que aquells episodis alternaven dies de pluja amb algunes pauses. En canvi, assegura que actualment les precipitacions poden caure de manera molt més concentrada. “Ara, durant dos o tres dies, plou de diferent manera”, ha afirmat. Segons l’observador, aquest canvi en el comportament de la pluja és un dels efectes que més ha notat amb el pas dels anys.

Dot també assenyala que no n’hi ha prou amb mirar la quantitat de precipitació acumulada al final de l’any per saber com ha anat la temporada. A Vic s’han acumulat 659,6 litres, ha exposat Dot. Una xifra que s’acosta a la mitjana anual, situada al voltant dels 700 litres. Tot i això, remarca que cal tenir en compte com s’ha repartit aquesta pluja. “Pot haver-hi períodes amb precipitacions gairebé inapreciables com el mes de juliol o episodis puntuals amb grans acumulacions d’aigua”, ha explicat Dot.

L’observador relaciona aquesta transformació amb l’escalfament de les temperatures i del mar Mediterrani. Durant l’entrevista, recorda que els darrers mesos han estat marcats per registres de temperatura excepcionals, també a Osona. Per exemple, a Vic s’haurien assolit temperatures de 39 graus i escaig al setembre, un registre que, segons explica, no s’havia produït en els 75 anys de dades disponibles.

“El que està passant és que hi ha un mar molt calent”, afirma Dot. Segons explica, les temperatures elevades registrades des de la primavera també han escalfat el mar, i aquesta situació pot afavorir tempestes molt intenses quan hi arriba una massa d’aire fred. “S’han mesurat temperatures de fins a 28 graus al Mediterrani, un valor extraordinàriament alt” ha esmentat l’observador meteorològic.

Dot també destaca que les tempestes poden arribar a desenvolupar núvols de gran altura, d’entre 16 i 17 quilòmetres. Un indici d’una activitat convectiva molt intensa que pot donar lloc a precipitacions torrencials. En aquest context, els episodis de pluja poden deixar grans quantitats d’aigua en zones molt concretes, mentre que en indrets propers les precipitacions són molt més modestes.

Malgrat els episodis de pluja intensa i que la precipitació acumulada s’acosti a la mitjana en alguns punts, Dot adverteix que la sequera continua sent un risc. “Aquest fenomen s’ha produït històricament a la comarca. Les dades documentals permeten resseguir episodis de sequera de fa segles” ha assegurat Dot.

“Sequeres n’hi ha hagut sempre i n’hi continuarà havent”, ha afirmat. Per això, considera que no s’hauria de deixar de banda el problema quan torna a ploure i els embassaments recuperen reserves. Al seu parer, cal treballar en la prevenció també durant els períodes humits. “La millora de les reserves no garanteix que la situació no pugui tornar a empitjorar” ha alertat.

El missatge de l’observador és clar: tant les sequeres com les pluges intenses formen part de la realitat meteorològica, però la manera com es distribueix la precipitació està canviant. Per això, insisteix en la necessitat de no abaixar la guàrdia quan plou i de tenir present que els episodis extrems poden tornar.

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?