“La realitat és que Putin és popular o ho era fins que va començar la invasió d’Ucraïna”

Anna Bosch és una de les periodistes catalanes que millor coneix la realitat de Rússia. Va ser corresponsal de TVE a Moscou entre els anys 1998 i 2000 i va viure el canvi polític al Kremlin, amb la sortida de Borís Ieltsin i l’arribada de Vladimir Putin amb l’inici de la segona guerra de Txetxènia. El març de l’any passat va publicar el llibre ‘El año que llegó Putin. La Rusia que acogió i catapultó a un desconocido’ de l’editorial la Catarata. Fa un any que va presentar el llibre El año que llegó Putin: La Rusia que acogió y catapultó a un desconocido. L’actualitat li ha fet la millor propaganda…Sí, em van trucar dels llibres de la Catarata perquè escrigués el llibre i em van dir: “El que tu vulguis sobre Rússia.” Jo no soc la millor especialista que hi ha sobre Rússia, no soc la corresponsal que més anys ha estat a Rússia… Però reflexionant em vaig adonar que si no coneixes com era Rússia i no fas el que en cinema en diuen un flahsback de com era la Rússia dels anys noranta i el que va significar la caiguda de la Unió Soviètica i després la dècada dels noranta, no pots entendre el fenomen Putin. I sobretot no pots entendre que Putin tingui èxit i sigui popular. I la realitat és que Putin és popular o com a mínim ho era fins que va començar la invasió d’Ucraïna. Jo era allà quan Ieltsin va dir, la nit de Cap d’Any: “Dimiteixo i aquí es queda el Putin.” I ningú no sabia qui era el Putin. Expliqui’m, doncs, el perquè de l’èxit de Putin.Perquè la caiguda de la Unió Soviètica va ser un ensorrament d’un sistema, d’una economia, d’una mentalitat i per a milions de persones va ser la desintegració de la seva vida, de tot allò en què havien cregut, de les certeses que tenien… I llavors va venir una cosa que no és el capitalisme. O és un capitalisme salvatge. No s’assembla ni tan sols al dels Estats Units. Era un campi qui pugui i el cercle del poder que estava més ben connectat va rampinyar tot el que va poder de les grans indústries, que sobretot eren indústries de les matèries primeres, del gas i del petroli. I la resta, no-res. I va ser el regne del dòlar. Només comptaven els dòlars i com de ràpid fessin els dòlars. De sobte, la majoria dels russos es van trobar que tenien una pensió o un sou en rubles que no valia per a res. I que abans, si eres un professor o eres un científic o un músic, estaves molt ben considerat i ara de cop i volta tot aquell esquema de valors s’havia ensorrat i només comptaven els que eren rics. A més a més, el país es va empobrir, va haver de demanar préstecs internacionals i es van sentir absolutament humiliats. Jo hi vaig ser just al final de la Perestroika, el desembre del 1990, i tenien les expectatives tan altes, del que podia ser la llibertat, la democràcia i el capitalisme… que després, quan es troben que no només no és un món perfecte sinó que és un món molt imperfecte, sense seguretats, on els que abans comptaven ja no compten i només compten els calés que tinguis en dòlars… I que a més a més la resta del món et tracta com un pària. Un dia estàs acostumat que el món us el repartiu entre la Unió Soviètica i els Estats Units i l’endemà no ets ningú. En la dècada dels noranta, amb Ieltsin, es va agreujant. Hi ha una decrepitud paral·lela; la del país i la del president Ieltsin. I llavors arriba Putin.Arriba Putin, jove, esportista, fort… I arriba amb el discurs que ell imposarà l’ordre i el món tornarà a respectar Rússia. I a més té la gran sort que el petroli es dispara de preu, amb la qual cosa entra un fotimer de divisa. Moltíssims dòlars. Això permet que la qualitat de vida, el poder adquisitiu dels russos pugi una mica i comenci a haver-hi una classe mitjana. Aquesta classe mitjana i el fet que Putin és un líder fort que s’imposa i que vol tornar l’orgull de ser rus, ens porta a la situació actual. Continua havent-hi aquesta reivindicació de Rússia en el sentit de dir “ens han de tenir en compte, occident ens ha declarat la guerra i no pot ser”. I això explica la invasió d’Ucraïna?Això forma part de la invasió. Realment, en la ment de Putin i en el discurs que ell fa públic i ha transmès a través de la televisió, perquè la majoria dels russos l’única informació que tenen és la que els arriba per la televisió, hi ha la idea que som nosaltres els que amenacem Rússia. I això també és una constant en tota la història de Rússia des l’època dels tsars. Un país assetjat, un país que s’ha de defensar perquè els enemics el volen combatre. I dins d’aquesta mentalitat el fet que Ucraïna, que és l’exrepública soviètica més gran després de Rússia, s’acosti a occident, a la Unió Europea, a partir de 2014, això no ho pot tolerar Putin. Jo vaig viure la segona guerra de Txetxènia, que és quan Putin diu: “Jo acabaré el que Ieltsin no va fer.” La primera guerra de Txetxènia és amb Ieltsin i perd Rússia. Llavors Putin va envair Txetxènia. I va comprar un dels senyors de la guerra, que és el Kadirov, el pare de l’actual. Els va dir “tindreu una independència de facto, però no fareu res que vagi en contra meu”. De fet, quan va envair Ucraïna, una de les forces que va anar a combatre allà van ser les forces de Txetxènia. Pensava Putin que podria fer el mateix amb Ucraïna?És la pregunta que em faig. Pensava fer el mateix que el que va fer a Txetxènia fa 20 anys? És a dir, envair el país i després posar una mena de govern titella i arribar al mateix pacte que a Txetxènia? Hi ha resposta?L’ocupació, de fet, comença a l’est el 2014, que és quan hi ha una revolta popular i al final hi ha un president prooccidental que es vol acostar a la Unió Europea. Perquè hi ha tota una mitologia que és que el que en diuen l’antic territori rus són Rússia, Bielorrússia i Ucraïna. I llavors hi ha aquesta mitologia que en part és història, però en part és una història tergiversada. De fet, a Bielorússia té Lukashenko, que és un aliat. No estan d’acord amb tot, però no li han posat problemes sinó que, per exemple, les tropes van entrar a Ucraïna per Bielorússia. I llavors en la seva mentalitat, Ucraïna ha de ser com és la Bielorússia de Lukashenko, amb un govern autoritari i que vagi d’acord i en sintonia amb Moscou. Hi veu alguna solució? Potser que Rússia es quedi la part ocupada?És que oficialment ja forma part de Rússia. El que passa és que incorporar un territori que no controles al cent per cent és una mica surrealista. Això és el que va fer Putin, va incorporar a la Federació Russa dues províncies que encara no controla del tot. No sé que passarà, però una de les possibilitats és que anem a una partició d’Ucraïna. Hi ha una cosa, però, que inquieta molt, i és que jo vaig estar escoltant un dels analistes russos que més saben d’això i tres o quatre dies abans de la invasió deia que en el pitjor dels casos Putin envairia l’est, però que no li passaria pel cap envair tot Ucraïna. I uns dies després, la columna de tancs anava cap a Kíiv. I a més a més vol deixar Ucraïna sense sortida al Mar Negre. Un país tan gran sense sortida al mar queda escanyat. Ja ha ocupat Crimea, té uns quants ports, com Mariúpol, al Mar Negre, i el que vol és tancar-li la sortida al mar Negre a Ucraïna. S’acontentarà Putin amb una partició? Acceptaran els ucraïnesos una partició? Perquè, és clar, ara fa dos anys de guerra. No pot haver-hi un acord possible. Quan pregunto a russos i a ucraïnesos que venen a Espanya i hi estic en contacte, tots em diuen que amb Putin no hi pot haver mai un acord perquè en la seva mentalitat no hi entra un acord. I jo hi afegeixo: i amb Zelenski tampoc. Perquè un acord implica una renúncia. Tots dos han anat massa lluny per renunciar. Putin no vol cedir i, d’altra banda, dos anys en guerra amb la quantitat de morts que ha tingut Ucraïna, el sacrifici brutal que suposa per a la població civil. Si ara Zelenski renuncia a una part del país, els ucraïnesos ho toleraran? Aquest és el meu dubte. Si no s’ha arribat massa lluny perquè qualsevol dels dos pugui fer concessions a l’altre. Hi ha motius perquè altres territoris se sentin amenaçats, com les repúbliques bàltiques?Les repúbliques bàltiques han estat repúbliques soviètiques i són els que més por tenen de Rússia. Estan convençuts al cent per cent que si Putin guanya a Ucraïna no s’acontentarà i ho pagarà amb els països de l’est d’Europa. A Polònia pensen exactament el mateix. A Finlàndia, que fins ara havia considerat que la seva assegurança de vida era ser neutral i que durant cent anys va formar part de l’imperi rus, els coneixen molt bé. I ha passat de la nit al dia de ser neutral a demanar per la via d’urgència l’ingrés a l’OTAN. L’única excepció és Hongria. És l’únic que estranyament és l’aliat de Putin a la Unió Europea i està fent la seva feina. Està bloquejant, tant com pot, l’ajuda de la UE a Ucraïna. Els països fronterers amb Rússia ho tenen claríssim. No pot guanyar Putin a Ucraïna perquè després vindrem nosaltres. La resposta occidental creu que és encertada?Si vostè demana a Josep Borrell o a Úrsula von der Leyen, diran que mai en la història la UE 27 països havien reaccionat tan ràpid i d’una manera tan forta. Comparativament, la UE ha actuat molt ràpidament i molt contundentment. Tant que molts diuen que aquesta és la reacció que havia d’haver tingut el 2014 quan es va fer l’annexió de Crimea. Si s’haguessin pres les mesures d’ara Putin no hauria arribat a la invasió d’Ucraïna. No sé si és així o no. Li fan mal les sancions, a Rússia?No. Rússia sobreviu i si vostè fa la foto fixa de l’economia russa, va molt bé. No hi ha atur, han pujat els sous perquè han posat en marxa la indústria de guerra i la indústria de guerra necessita mà d’obra i per aconseguir mà d’obra han apujat els sous. I no hi ha desabastiment. El que passa és que els economistes diuen que és una bonança econòmica absolutament inflada des de l’Estat. Una economia reescalfada. S’està acumulant un dèficit públic i està forçant tant la màquina que aquest període d’aparent bonança tard o d’hora acabarà amb una recessió. I després, només hem posat sancions els occidentals. El món és molt gran i, sobretot la Xina, continua fent negoci. És a dir, tancava un Zara o un Starbucks i després tornava a obrir una botiga. Perquè una cosa que Putin té gravada a foc és el desabastiment que va haver-hi amb la Perestroika de Gorbatxov i la crisi a finals dels anys de Ieltsin. Llavors ell diu que els russos no poden tornar a passar per aquí. Hi ha eleccions a Rússia del 15 al 17 de març. Creu que algú té possibilitats de fer front a Putin?És una representació teatral. No hi ha ningú que li pugui fer ombra. Un que era a la presó, tancat en un gulag a Sibèria, és mort. Oposició real no n’hi ha. Després hi havia un exparlamentari que deia que es presentava i li han anul·lat la candidatura argumentant defecte de forma. Llavors és una democràcia que no és real.Formal i prou. Miri, quan va morir Navalni, per deixar flors en el seu record, si es quedaven aturats els detenien perquè era una concentració il·legal. Si critiques la guerra t’exposes a anar a presó perquè es considera injúries a l’exèrcit. No hi ha llibertat d’expressió. No hi ha oposició real. I el partit comunista?Se suposa que és una oposició, però a l’hora de votar vota amb ell. Sense oposició real, llibertat de premsa i llibertat d’expressió i manifestació, quina democràcia és? Si desaparegués Putin, la situació canviaria?Els russos són molt nacionalistes, molt orgullosos i molt fatalistes perquè cada vegada que creuen que hi haurà remei s’enduen una decepció. Van creure en la revolució i malament rai, van creure que la Perestroika desembocaria en un règim de llibertat i de capitalisme i que tots serien lliures i rics i es van endur una decepció. Amb Putin van creure que tindrien més poder adquisitiu i que el món els respectaria. Ho han aconseguit i per això és popular. I van acceptar que el preu seria la llibertat d’expressió. A mi la Rússia de Putin em recorda els anys del desarrollismo a Espanya. Això que jo recordo de la meva infantesa. Tot i que si sorties a manifestar-te havies de córrer davant dels grisos i podies acabar a Via Laietana, però si no sorties, cap problema. Vostè va ser corresponsal del 1998 al 2000 i després va tornar el 2002 i el 2014 també com a enviada especial. Va trobar un país molt canviat?Sí, de fet, la primera vegada va ser el 1990, amb la Unió Soviètica. Era tot gris i depriment, però la gent tenia il·lusió per les llibertats i la democràcia i el capitalisme que havia d’arribar. I tu que venies d’un règim capitalista, deies “sí, tindreu unes coses que ara no teniu, però hi ha una cara B”. Ells només veien la cara A de la democràcia i el capitalisme, que amb el capitalisme tots som més rics, hi ha més coses a les botigues… Però no tots som més rics, Després, vaig veure el caos total i la depressió i com amb Putin van recuperar l’orgull, gràcies al petroli que es dispara i entren dòlars a cor què vols. Després, quan torno al 2014 trobo ja que em moc per un Moscou on pots fer turisme com si fos un país occidental, la gent parla anglès, tens botigues… Perquè abans no en tenies o les botigues encara soviètiques o una cosa prohibidíssima només per als nous rics milionaris i com que ho hi havia classe mitjana no hi havia oferta per a la classe mitjana. La Rússia de 2014 té classe mitjana, et pots moure en anglès, t’entenen perfectament, tens oferta de restaurants on no et roben per menjar un plat d’espaguetis o una pizza. Però també és l’any de l’annexió de Crimea i la de l’entrada pel Donbàs. I em trobo aquesta revifalla nacionalista, la vandalització del centre cultural d’Ucraïna i tot aquest discurs que els ucraïnesos són una colla de nazis. Tinc amics de família ucraïnesa que els venien els fills i els deien “a l’escola m’ha dit la professora que els ucraïnesos sou uns nazis”. I una cosa que em va posar la pell de gallina és que a les botigues de records venien imants de nevera i postals de Stalin. Aquest ressorgiment d’un nacionalisme que és sobretot un nacionalisme imperial, del líder hiperfort em va esparverar. I ja no hi ha tornat?No, entre altres coses perquè no m’han donat visats perquè estem en guerra. I aquesta és una cosa que no assumim des de la península Ibèrica. No ens adonem que estem en guerra. I sobretot perquè des de la perspectiva de Putin som nosaltres, és l’OTAN, els Estats Units i la Unió Europea qui li ha declarat la guerra a Rússia, no a l’inrevés. I estem en guerra perquè tot un reguitzell de socis nostres –Finlàndia, les tres bàltiques, Polònia, Eslovènia, Moldàvia o Romania– se senten amenaçats. A més, gairebé tot occident ha deixat de donar visats a russos i Rússia fa el mateix.

“La realitat és que Putin és popular o ho era fins que va començar la invasió d’Ucraïna”

‘Hamnet’, de Chloé Zhao

Productes de proximitat i quilòmetre zero

“És bo saber que les barbaritats que va fer la ideologia nazi també van afectar persones que eren els nostres veïns”

Cultiva els petits plaers

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Robatori amb el mètode de la sembra a l’aparcament d’un supermercat de Vic

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

Què s’ha suspès i què no davant la previsió de fortes ventades

Tallen la C-17 i la C-25 a Gurb amb motiu de la vaga educativa

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen talls de carreteres per unir-se a la vaga de dimecres

Rostiran una xifra rècord de porcs durant el Dijous Llarder a Vic per cobrir la demanda de l'"entrepà estrella"

Un tràiler queda atrapat al mur de l’església de Gombrèn, que acaba destrossat

El Dijous Llarder de la plaça Major de Vic se celebrarà el proper dijous 19 de febrer

Què li ha passat a la Pilarin?