QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

“La reflexió sobre el model de la UVic-UCC l’haurà de fer la mateixa universitat”

Entrevista a Núria Montserrat, consellera de Recerca i Universitats

La Generalitat procura ser present a les inauguracions dels cursos acadèmics de les universitats catalanes?

Ho intentem, les inauguracions de curs són moments importants per fixar objectius, parlar de reptes i reflexionar. Avui, a la primera i la segona fila, hi havia representat bona part del sistema universitari de Catalunya, així com l’entorn municipal i les fundacions i federacions de la UVic-UCC. A més, és la primera inauguració de curs de la nova rectora.

Dins del sistema universitari català, la UVic-UCC és un cas singular pel seu model. El Departament considera que és òptim?

El Departament dona suport al model de la UVic-UCC com a model singular, com una universitat de territori per al territori. És a dir, una universitat situada al territori, amb una trajectòria de tres dècades mirant cap al seu entorn i amb la voluntat d’impulsar el talent arreu de Catalunya. Durant aquests darrers dos anys hem acompanyat les reflexions sobre el model de la universitat, una qüestió que transcendeix el finançament, i pensem que ha funcionat. I no ho diem només nosaltres, sinó que ho demostren els seus indicadors: la projecció internacional, el reconeixement del seu paper en les aliances europees i els estudiants que s’hi formen i després projecten el nom de la universitat en altres indrets. La reflexió sobre el futur de la UVic-UCC l’ha de fer la mateixa universitat, en el seu si i en el del patronat. Nosaltres, com a Departament de Recerca i Universitats, formem part del patronat i estem amatents a totes aquestes qüestions. I ho hem concretat en més finançament: hem incrementat més d’un 35% l’aportació que rep la UVic-UCC. A més, treballem en el nou conveni programa, que signarem de cara al 2027, amb vigència fins al 2031. Segurament acabarà recollint qüestions relacionades amb el model de la universitat, però aquesta reflexió no ha de venir del Departament cap a la universitat, sinó de la universitat cap al Departament.

Respecte al conveni programa, semblava que l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat podia facilitar-ne la signatura. Com vostè deia, és imminent?

Sí. En el conveni programa ja s’hi estava treballant abans de saber si tindríem pressupostos o no. És un compromís de la Generalitat amb la universitat. El conveni vigent que finalitzarà a finals d’any. Farem una primera addenda i treballarem perquè el nou conveni estigui enllestit durant el primer trimestre de 2027. Pensem que és important perquè proporciona un marc temporal de diversos anys per projectar la universitat. En aquest nou mandat, la UVic-UCC té unes fites molt concretes i nosaltres també volem posar l’accent en el model d’universitat de quarta generació.

El govern veuria amb bons ulls, una conversió de la Universitat de Vic, que té un model publicoprivat, en una universitat totalment pública?

Aquesta opció no ens l’han plantejada els actuals presidents de les diferents fundacions de la universitat. No estem en disposició de transmetre cap posicionament perquè no ens ha arribat cap sol·licitud en aquest sentit.

Què vol dir universitat de quarta generació?

Catalunya té un sistema universitari format per universitats públiques, privades sense ànim de lucre i la Universitat Oberta de Catalunya. Totes tenen una vocació de servei i un paper d’ascensor social, però també han de tenir una mirada de 360 graus i interactuar amb tots els agents del sistema: les empreses, els ajuntaments i les entitats del tercer sector. I han de tenir una voluntat ferma de formar ciutadans. Pot semblar un concepte innovador, però és un model europeu, especialment present a les universitats del nord d’Europa. No totes les universitats europees es poden considerar de quarta generació, i nosaltres volem projectar el nostre sistema cap a aquest model. En aquest sentit, el conveni programa ha de permetre establir indicadors i un sistema de rendició de comptes. Les universitats necessiten estabilitat, i això vol dir recursos, però no únicament recursos. També calen plans estratègics. Hem de definir quin model volem i amb quins indicadors mesurarem l’activitat universitària. La rectora també ho ha explicat molt bé: no es tracta només de transferir coneixement o tenir més projectes, sinó de valorar quin és l’impacte real que té la universitat al territori.

La nova rectora ha parlat de millorar la integració de la federació universitària que va néixer de Vic i Manresa i que posteriorment s’ha ampliat amb altres fundacions. El Departament veu bé que s’avanci en aquesta integració?

Nosaltres farem costat a la universitat en les decisions que es consensuïn en el si de les federacions. Com li deia, aquesta reflexió ha de venir de baix cap a dalt, ha de sorgir de la universitat i arribar al Departament.

Al Departament li facilitaria les coses poder fer una dotació econòmica a una sola entitat, en lloc d’haver de tractar amb les diferents fundacions?

Com deia, avui no tenim constància expressa i formal, mitjançant cap document, d’una proposta de nou model. Volem destacar el paper de la universitat com a agent de canvi. Crec que és important posar en valor la UVic-UCC. Pensi que enguany s’ha passat d’un 69% d’estudiants catalans a gairebé un 74%. Són dades que també volem posar sobre la taula quan es parla de les universitats que atrauen talent internacional, una qüestió que hem de continuar impulsant, però sense oblidar els estudiants de casa nostra. En aquest increment hi han ajudat algunes mesures que hem treballat conjuntament amb la universitat i, especialment, amb la Facultat de Medicina, per fer els estudis més accessibles i atractius per als estudiants catalans i contribuir a retenir talent. Volem garantir que l’accés a la universitat no depengui del codi postal d’origen. Hem treballat perquè els estudiants puguin disposar d’una ajuda en forma de préstec no condonable i perquè puguin considerar la UVic-UCC una opció més per formar-se en aquest àmbit.

Una altra novetat és que el Centre BETA faci un pas endavant i es constitueixi com a fundació, amb la incorporació al sistema CERCA. Com veu el Departament aquesta evolució?

Vam venir amb el president de la Generalitat al desè aniversari del BETA. En aquella visita, el president va assumir un compromís que recollia la voluntat del director, Sergio Ponsá, d’esdevenir un centre de recerca CERCA. Formar-ne part respon a un criteri fonamental: l’excel·lència. El BETA té una trajectòria excel·lent en l’àmbit de la sostenibilitat, no només a Catalunya, sinó internacionalment. Ha demostrat capacitat per captar recursos europeus i treballar amb altres institucions del continent, amb un paper destacat també a Ucraïna. Des del Departament hem garantit la tramitació del procés, però qui s’ho ha guanyat és el BETA, perquè esdevenir un centre de recerca d’excel·lència requereix superar una avaluació. Vam anunciar una dotació perquè pogués iniciar aquesta nova etapa amb equipaments i una certa autonomia. I hi ha un altre concepte que m’agradaria destacar: la generositat. La universitat ha fet un pas molt important deixant créixer una institució com el Centre BETA i permetent que ara esdevingui un fill independent. Això a vegades costa molt i penso que s’ha de posar en valor. La sintonia entre el Centre BETA i la UVic-UCC és evident, la palpem.

També han començat els estudis de Dret a Vic i Manresa. Pot semblar sorprenent que, amb l’oferta notable d’aquest grau que ja hi ha a Catalunya, encara hi hagi demanda.

Exactament. La implantació d’un nou grau passa per tot un procés d’avaluació i seguiment per part del Departament i de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, AQU Catalunya, que certifica la qualitat dels estudis. En aquest cas, hi ha una demanda per part del sector i, a més, l’oferta que fa la universitat compleix els requisits de qualitat. Estem molt contents que s’hagin pogut posar en marxa aquests nous estudis. També voldria recordar que, de cara al curs 2027-2028, la UVic-UCC ha sol·licitat nous estudis, com Treball Social, Gestió Digital i Anàlisi de Dades i Enginyeria Informàtica i de Dades, així com nous grups i màsters universitaris. Aquestes propostes han de seguir els tràmits corresponents i superar els processos d’avaluació de qualitatPot semblar sorprenent que encara hi hagi demanda de graus que ja tenen una llarga trajectòria, però fixi’s que aquests darrers dos anys hem assolit el màxim volum d’estudiants del sistema universitari català. Hem superat els 318.000 estudiants a les universitats de Catalunya. És un rècord històric.

Però la demografia dels pròxims anys pot fer canviar aquesta situació?

Segurament. L’actual volum d’estudiants respon en part a l’efecte del baby boom, a les generacions que van néixer fa més de dues dècades, quan les taxes de natalitat eren més elevades. Som plenament conscients que, tant a Catalunya com al conjunt d’Europa, s’ha produït una davallada de la natalitat i que això tindrà conseqüències en els pròxims anys. Per això, des del Departament també impulsem nous instruments per garantir l’accés a la universitat al llarg de la vida. No ens hem de dirigir només als estudiants joves, sinó també a persones més grans, professionals que ja treballen i que necessiten actualitzar els seus coneixements. Un exemple és el programa de microcredencials, que ofereix càpsules de formació superior d’alt nivell i qualitat, impartides per les universitats catalanes i adreçades especialment a persones d’entre 25 i 64 anys. Hem impulsat el pla Microcreds.cat, amb una oferta formativa dirigida a diferents sectors productius en què Catalunya destaca, com la salut, la intel·ligència artificial, la computació, les tecnologies verdes o el benestar emocional.

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?