El matí del 23 de gener de 2001 Vic es va despertar amb una notícia d’impacte: un cadàver brutalment apallissat va aparèixer a les obres del que havia de ser el nou edifici del Museu Episcopal. A escassos metres de la víctima, que tenia la cara desfigurada, hi havia una barra de ferro i una totxana plenes de sang. L’escena era el punt de partida de la primera investigació per assassinat que van haver d’afrontar els Mossos de la comissaria situada a la capital d’Osona. “Ho recordo bé, perquè a més el vam poder resoldre i trobar l’assassí”, explica Joan Fayos, que en desgrana alguns dels detalls que els van portar a l’autor del crim: “Hi va haver una baralla entre dues persones que es coneixien, una d’ells es va passar de rosca i va matar l’altra. A partir de la troballa del cos, vam començar a reconstruir què havia passat. Un testimoni havia vist els fets, vam estirar del fil, la investigació ens va portar cap a un sospitós i finalment a través de la sang que aquest tenia en una sabata vam poder concloure que era l’assassí”.
Aquesta investigació és una més dels molts casos a què ha hagut de fer front la policia catalana des de la seva arribada a Vic. Fayos remarca la importància de totes les actuacions: “Començàvem de zero, i tot suposava un repte per al cos. Recordo el primer suïcidi, el primer accident de trànsit… en salut pública i drogues s’ha fet molta feina. Totes les actuacions tenen la seva importància”. A títol personal, però, l’agent de la unitat d’investigació científica també té un record per un fet que va marcar la història de Vic i la comarca, l’atemptat d’ETA: “Estàvem a Tona amb el pla pilot dels Mossos, i quan vam saber la notícia vam venir tots els agents com a voluntaris a ajudar”.
