“La salut cerebral l’hem de començar a cuidar des de petits”

Entendre què passa al cervell i com condiciona la nostra conducta ha guiat la trajectòria de Maite Garolera (Torelló, 1962). Neuropsicòloga i, des d’aquest estiu, nova catedràtica de Psicologia de la UIC Barcelona, bona part de la seva recerca se centra en la salut cerebral i en les possibilitats que obren les noves tecnologies.D’on li ve l’interès per la neuropsicologia? Quan vaig acabar la carrera, vaig fer la formació com a psicòloga clínica a l’Hospital Clínic de Barcelona. Durant les rotacions vaig descobrir la neuropsicologia i em va despertar molta curiositat la relació entre el cervell i la conducta, sobretot entendre com les malalties mentals i neurològiques poden afectar les funcions cognitives. Què pot veure una neuropsicòloga que els altres no percebem? En el diagnòstic avaluem funcions cognitives com la memòria, l’atenció, el llenguatge o les funcions executives, les que ens permeten planificar, organitzar-nos o prendre decisions. A través de tests neuropsicològics identifiquem quines funcions estan alterades i quin patró presenten, i això ens ajuda a orientar el diagnòstic i la intervenció. El tractament propi de la neuropsicologia és la rehabilitació cognitiva. Com que el cervell és plàstic, treballem per recuperar les funcions afectades o compensar-ne els dèficits, amb l’objectiu que la persona sigui el màxim d’autònoma possible. Com ha canviat la manera d’entendre el cervell? Avui l’entenem d’una manera molt més completa. Sabem que la memòria, l’atenció o el llenguatge no depenen d’una sola zona, sinó de xarxes que treballen juntes. Els avenços en neuropsicologia i neuroimatge ens permeten entendre millor com es relacionen el cervell i la conducta, i també com el cervell es pot adaptar i reorganitzar després d’una lesió o amb rehabilitació. Què li va aportar la seva estada als National Institutes of Health (NIH), a Washington? Em van impactar els equips multidisciplinaris. Jo venia d’una manera de treballar més compartimentada i allà em relacionava amb professionals molt diferents. Vaig pensar que funcionar així tenia molt sentit. No cal treballar només amb gent de l’àmbit de la salut, és important obrir la perspectiva i combinar el coneixement entre disciplines. Dirigeix el grup de recerca Cervell, Cognició i Conducta del Consorci Sanitari de Terrassa. Què investiguen? La base del grup som neuropsicòlegs, però treballem amb professionals de camps molt diferents, com la medicina, la biologia, l’enginyeria, la tecnologia o les ciències socials. Tenim dues grans línies de recerca. Una estudia com diferents factors biològics i cerebrals es relacionen amb la cognició i la conducta; per exemple, hem estudiat els canvis cognitius en persones amb obesitat o covid persistent. L’altra explora com la tecnologia ens pot ajudar a avaluar i millorar aquestes funcions, amb eines com la realitat virtual, les aplicacions o la robòtica social. L’objectiu final és entendre millor la cognició i la conducta i desenvolupar solucions útils per a les persones. Un dels projectes en què treballen és el Virtual-METS. En què consisteix? Hem creat un model d’intervenció amb realitat virtual en un espai immersiu, on projectem entorns semblants als de la vida real, com un mercat, la Rambla o el passeig de Gràcia. En aquests entorns treballem la memòria, l’atenció i les funcions executives en situacions quotidianes, i ho combinem amb activitat física i mindfulness. L’objectiu és millorar la cognició, el benestar emocional i la qualitat de vida. Aquest model l’hem anat adaptant a diferents perfils, i un dels programes és Virtual-METS, adreçat a persones amb factors de risc vascular i més vulnerabilitat cognitiva. Fins a quin punt podem prevenir el deteriorament cognitiu? M’interessa molt el concepte de salut cerebral: tenir un cervell tan sa com sigui possible al llarg de la vida. Això ens ajuda, quan ens fem grans, a mantenir l’autonomia, prendre decisions i continuar tenint un paper actiu en la comunitat. I és una cosa que comença des de la infància. Sabem que l’activitat física, l’estimulació cognitiva i fer activitats que ens suposin un repte poden ser beneficioses. En canvi, factors com l’estrès o la solitud no volguda poden tenir un impacte negatiu. Ara mateix, el meu focus està sobretot en aquest vessant preventiu. Què vol dir tenir una bona salut cerebral? Hem de començar des de petits. Hi ha un concepte que es diu reserva cognitiva: com més activitat física i cognitiva fem, i més bona sociabilització tenim, més reserva generem. Això ens dona més capacitat de resiliència davant l’envelliment o una malaltia. Per tant, hem de mantenir l’activitat física, cognitiva i social al llarg de la vida. També és important reduir factors de risc vascular com la hipertensió, la diabetis o el colesterol alt i, si ja hi són, controlar-los bé. L’objectiu és retardar al màxim la dependència física i cognitiva. I ho estem aconseguint? Hem avançat molt, però encara queda molta feina. Per això cada vegada treballem més en prevenció, intentant entendre quins factors socials, ambientals i d’estil de vida influeixen en la salut cerebral. També és important que la població sàpiga que mantenir-se activa físicament, cognitivament i socialment pot ajudar a protegir-la. I aquesta prevenció ha de començar aviat i mantenir-se al llarg de la vida, amb especial atenció a la mitjana edat, que és una etapa clau. Com està transformant la intel·ligència artificial l’àmbit de la salut? Per mi, la gran sorpresa és la potència de la IA en el coneixement i en el camp de la salut. Generem moltíssimes dades i la IA ens permet trobar-hi relacions i crear models predictius. Això ens pot ajudar a identificar riscos molt abans, entendre millor què li passa a una persona i actuar de manera més personalitzada. Crec que és una revolució. És un canvi de paradigma, de model i de la manera d’investigar. Avui, en el meu camp, encara té relativament poques conseqüències directes, però crec que revolucionarà la salut. No hi veu riscos? En té, i són els que hem de modular. Hem d’aconseguir que la gent tingui competències, pensament crític i habilitats per adaptar-s’hi. El problema és que tot va molt ràpid i no tenim temps. Soc una entusiasta de les oportunitats que venen, però també conscient dels riscos i que hi haurà d’haver limitacions. No hem de lluitar contra la tecnologia, sinó trobar la manera de fer-hi una aliança. Nosaltres no deixarem de ser humans, això ha d’estar al nostre servei. El repte és evitar que ens devori. Arribar a catedràtica és una meta o un punt de partida? Sempre he treballat en tres àmbits: la clínica, la recerca i la docència. Em considero sobretot una psicòloga clínica que té la sort de combinar l’assistència amb la recerca i la docència. Ser catedràtica reafirma encara més aquesta manera d’entendre la professió, en què els tres àmbits es complementen i s’enriqueixen mútuament. Què li queda per investigar? La base és la cognició i, des d’aquí, m’interessa tot: des de la solitud no volguda fins a la malaltia de Parkinson, l’esquizofrènia o la síndrome metabòlica. És un àmbit molt transversal i tenim al davant un camp enorme per explorar. La tecnologia ens pot oferir noves eines per entendre millor aquests processos i, sobretot, per millorar la vida de les persones.

“La salut cerebral l’hem de començar a cuidar des de petits”

Els bombers controlen un incendi a Prats

La lluita contra el càncer explicada en segona persona

El CHV redueix a la meitat el temps d’espera en algunes especialitats gràcies al model Lean

Mor la pastora Marina Vilalta, la més gran de Catalunya en actiu

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Troben mort un conegut veí de Viladrau

“Algun dia em diran que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina fantàstica”

Més de 360.000 donacions als Bonpreu i Esclat recapten 43.000 euros per a causes socials

Trien tres escoles d’Osona entre les 100 prioritàries per climatitzar abans del juny del 2028

Aliments que ajuden a mantenir els ossos forts

Tanca el quiosc de la plaça de la Divina Pastora de Vic

Júlia Serrasolsas, de Ginestà: "El directe és un termòmetre de com ha anat la sortida del disc i està sent una passada"

Adjudiquen les obres de la plataforma PRIMA de Gurb per 6,7 milions

Vic posarà en marxa el desembre el renovat bus urbà, que serà gratuït pels majors de 65 anys

Aparició sorpresa de Manolo García al concert de Quimi Portet que tanca el Mercat de Música Viva