Cada cop l’abocador Ripollès-3 situat al terme municipal de les Llosses està més ordenat. Aquest dijous, una corrua d’autoritats va fer-hi una visita d’obres per veure el resultat de la primera fase dels treballs. Les actuacions han consistit en la millora de la conducció de les aigües pluvials i la gestió de les aigües seminetes i els lixiviats des del mateix abocador. Cal recordar que l’equipament es va posar en marxa el 1986 i es va clausurar el 2007.
Durant aquests 15 anys, els lixiviats –el suc que deixen anar els residus orgànics, principalment, i que augmenta quan plou– s’havien convertit en un problema i calia fer aquesta obra per impedir que es barregessin amb l’aigua de la pluja i les aigües seminetes del subsòl. Bàsicament, els operaris han instal·lat unes canalitzacions i sistemes electrònics per analitzar en temps real les aigües que es dirigeixen al vas de lixiviats. Si són seminetes –amb baixa concentració d’amoni– es poden desviar de forma automàtica i tractar-les amb un altre procediment. Aquesta fase ha tingut un cost de 440.802 euros, dels quals n’hi ha 250.000 que els ha aportat l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i 160.000, la Diputació de Girona.
Ara tocarà fer les obres de la segona fase per dur a terme el tractament dels lixiviats al mateix abocador. Una actuació que costarà 1.354.678 euros i que encara no se sap com es finançarà. El projecte ja està redactat i només falta l’informe de l’Ajuntament de les Llosses. La previsió és que els treballs comencin aquest any.
La cap de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal, Elisabet Muntadas, va comentar que, actualment, els lixiviats s’estan portant a un gestor autoritzat a Barcelona i que se’n gestionen uns 6.000 metres cúbics a l’any. “Imagineu-vos quants camions baixen a Barcelona i la contaminació que se’n deriva”, il·lustrava. La idea és gestionar-los in situ gràcies a la construcció d’un dipòsit per a lixiviats que substitueixi la bassa que hi ha ara. Per tant, una mena de pulmó perquè quan s’hagin tractat puguin anar directament a la depuradora de Ripoll. Aquest procés s’ha de fer perquè hi ha dos contaminants com l’amoni i els nitrats “que són elevats i ens fan la guitza”. A través d’un procés que es diu electrodesaminació, testat en una prova pilot el 2018, es descomponen per tal d’obtenir-ne oxigen, nitrogen i hidrogen que van a l’aire i no deixen residus.
Gràcies a aquest sistema, el cost que es paga per metre cúbic passarà de 41,80 euros a 10,75. De fet, en els darrers cinc anys s’ha hagut de pagar una mica més d’un milió d’euros, que s’haurien reduït a poc més de 280.000 si s’hagués fet el tractament in situ. La idea és que la inversió estigui amortitzada en deu anys i, “encara que els lixiviats no es puguin eliminar del tot, els habitants del Ripollès ho notaran per la baixada de la taxa de residus”, apuntava el president del Consell Comarcal, Joaquim Colomer. Es passarà a pagar de 200.000 a 30.000 euros.
La segona fase requerirà de l’ajuda financera de les administracions supramunicipals. El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, va dir que “primer calia ordenar-ho i ara vindrà un estalvi de diners”. Isaac Peraire, president de l’ARC, va remarcar que el repte de Catalunya és que els pròxims anys només aboqui un 10% dels seus residus als abocadors gràcies “a la recollida selectiva d’alta eficiència i de projectes de reutilització, prevenció i valorització material”. També es va mostrar contrari a la llei que s’està debatent al Congrés dels Diputats i que amenaça d’eliminar el cànon de residus municipals. A l’acte també hi va assistir el president del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, Ramon Roqué, i d’altres batlles i autoritats de la comarca.
