“La transició energètica o ens la fem nosaltres o ens la faran. I serà pitjor si ens la fan”

Santi Martinez Farrero (Erinyà, Pallars Jussà, 1958) és una veu de referència en transició energètica. És doctor en Ciències Polítiques i de l'Administració, màster en Societat de la Informació i el Coneixement i llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i en Tècniques de Màrqueting. Va ser director executiu d'Estabanell Energia, director general de Km0 Energy i, des de l'octubre passat, és president de L'Energètica. L’Energètica és una empresa pública, 100% de la Generalitat. Quins en són els objectius? Descarbonitzar la Generalitat. És a dir, la Generalitat és l’entitat amb el consum més elevat a Catalunya. De gas, Déu-n’hi-do, però l’elèctric és el que més. Parlem d’universitats, hospitals, Mossos d’Esquadra, ambulatoris, instituts... el nostre objectiu és descarbonitzar tot aquest consum. Com? Amb renovables. Tenim dues vies. Una és invertir en fonts renovables: eòlica, solar, hidroelèctrica, centrals reversibles... és a dir, tot allò que genera electricitat renovable a nosaltres ens interessa, però per dos motius. Un, perquè ens dona energia renovable i dos, perquè aquestes fonts d’inversió són estables al llarg del temps. És a dir, tu inverteixes en un parc solar i saps que durant 25-30 anys tindràs un preu estable. Perquè el problema que preveiem, i tot el sector preveu que es donarà, serà la volatilitat. Però ja no per dies, ni per mesos, sinó per hores. Hores amb preus negatius i l’hora següent amb preus elevadíssims. Per tant, per qualsevol consumidor especialment gran és molt important tenir la seguretat que durant ics anys cada hora el preu serà prèviament conegut, baix i estable. I els objectius de L’Energètica s’estan aconseguint? En quin punt ens trobem actualment? Es van assolint perquè, evidentment, no es pot fer tota la feina de cop. Bàsicament, per exemple, hem fet una crida a totes aquelles entitats, empreses, promotors que tenen parcs solars a punt de posar en marxa, però que encara no estan en funcionament. A la primera crida se n’hi van presentar uns quants i vam comprar dos parcs relativament petits. Dins d’aquest món, quan diem dos megawatts, això és petit. A la segona crida, se n’han presentat més, n’hi ha de més grans, i ara estem fent una mica la tria d’aquells que compleixen requisits de preu i condicions generals. Per tant, preveiem que 10 o 12 milions del nostre pressupost d’aquest any se’n vagin a la compra d’aquests parcs, amb la qual cosa assolirem l’objectiu 2025 pel que fa a renovables a terra. Estem treballant amb alguna petita hidroelèctrica que ens estan posant a disposició, cedint, traspassant... el que passa és que són unitats de producció molt petites, però estratègicament es considera que hem de ser una mica a tot arreu: totes les tecnologies i tota la geografia catalana. El primer objectiu era ser la comercialitzadora de tots els punts elèctrics de la Generalitat, que són més de 4.000. Estem gairebé al màxim i ja en tenim controlats 4.000 i escaig, amb això vull dir que el primer objectiu ja el tenim. Volen ser generadora, comercialitzadora i també distribuïdora? Sí. Però vull aclarir que no vendrem a la ciutadania. No volem entrar en competència amb comercialitzadores, que ja porten molts anys, ho fan molt bé i ara estan patint molt, perquè els preus han caigut, i hi ha molta competència. Ens estem mirant jurídicament el tema de consumidors vulnerables, però, feta aquesta excepció, nosaltres només treballem amb entitats públiques. Ens hi reunim i els expliquem què fem, què poden esperar de nosaltres. Però sobretot, el que els diem és que es mirin el seu territori amb voluntat de fer-hi instal·lacions renovables. No s’han de preocupar pel pressupost; és el nostre pressupost, però nosaltres, quan un ajuntament ens diu tinc un terreny en tals condicions, ens el mirem i, si es dona el cas, hi invertim per fer un parc solar, eòlic, el que sigui, perquè la transició energètica o ens la fem nosaltres o ens la faran. I hauríem de pensar que serà pitjor si ens la fan. No són ben vistos, els parcs... Quan algú anuncia un parc, del que sigui, segons després hi ha una plataforma en contra. Però en un municipi, em sembla que és Granyena, a la plaça central del poble hi ha un cartell que diu “Volem renovables”. Malgrat que sembli que l’única notícia referida a una nova instal·lació o central renovable sigui que hi ha gent en contra, hi ha molta gent a favor, perquè tenen clar que o és això o és allargar la vida de les nuclears. Som a l’any 2025 i fa exactament 50 anys del “Nuclear? No, gràcies”. Pobres de nosaltres, pantalons acampanats, cabell negre, barba i macuto. I, és clar, alguna cosa hem fet malament, perquè avui sembla que estiguem a l’altra banda. Els que fa 50 anys érem els bons, ara passaríem pels dolents, perquè volem fer malbé coses. Però he de dir que, afortunadament, hi ha molta gent que veu clar que la transició energètica s’ha de fer. Nosaltres diem als ajuntaments, quan vas al bosc a buscar bolets no veus pinyes, i si vas al bosc a buscar pinyes, no veus bolets. Doncs si us plau, sortiu al vostre municipi a mirar on es podria fer una instal·lació renovable pública. Que hi hagi L’Energètica dona la garantia de visió pública, servei públic, control públic d’aquestes instal·lacions. Hi ha un plus de confiança quan hi és L’Energètica com a empresa pública. Aquest any 25, quin pressupost té L’Energètica? Cap als 50 milions. Majoritàriament per invertir. Si inverteixen en parcs fotovoltaics, eòlics, hidroelèctriques... és per donar energia als edificis públics de la Generalitat, no és per crear comunitats energètiques? No, això nosaltres no ho toquem. Nosaltres estem generant per la Generalitat. Però en aquests moments hi ha un grup de treball amb les quatre diputacions amb l’objectiu que L’Energètica pugui ser mitjà propi de les diputacions. Això vol dir per exemple que la Diputació de Tarragona tindria un mitjà propi, com un departament, que seria L’Energètica, i que per tot allò que nosaltres sabem fer, en lloc de fer un concurs o una licitació ens faria un encàrrec. Això al món de l’administració és complex, administrativament i jurídicament. Tan bon punt això arribi a bon port (a final d’any o principis del que ve) ens farà il·lusió obrir-ho a tots els municipis. Un municipi comprarà una acció de L’Energètica i en aquell moment ens podrem convertir en el seu mitjà propi per fer-li servei en tot allò que nosaltres sabem fer. Abans d’estar al capdavant de L’Energètica, va ser soci fundador de Km0 Energy, des de la qual va divulgar i impulsar les comunitats energètiques. Quantes se’n van crear des que es va fundar l’empresa? Fins que jo en vaig sortir, a primers de setembre de l’any passat, en portàvem 140. I segueixen, eh! Perquè és una activitat democratitzadora. Recentment, pel Congrés d’Economistes de Catalunya vaig fer un article dient que el més important que fan les comunitats energètiques no és generar electricitat renovable, perquè al final són relativament poques plaques, poca generació. Però sí que activen la transició social necessària per a la transició energètica. Hi ha orgull de pertinença a una comunitat energètica. Enceta un diàleg interessant sobre sostenibilitat, sobre renovables i sobre autoconsum i la capacitat de la ciutadania d’empoderar-se (la famosa paraula!) per evolucionar. Perquè la veïna dels baixos tercera mai es podrà posar plaques. Aquella parella que estan de lloguer en un primer quarta no es posaran plaques. En canvi, si són membres de la comunitat energètica podran gaudir d’energia renovable, neta, eficient, sostenible, fetes amb una teulada d’alguna propietat de l’Ajuntament. I això socialment és absolutament novedós, té un gran impacte i ens prepara per afrontar veritablement la transició energètica. Ens estem quedant enrere en la implementació del vehicle elèctric i dels carregadors? Soc conductor elèctric de fa 11 anys. I els últims sis estic fent una mitjana de 5.000 quilòmetres al mes. No m’han faltat mai carregadors. I t’ho explico molt clar. Si tu, conductora fòssil, passes per Agramunt, a la sortida d’Agramunt li podràs dir al teu acompanyant: “Veus? No hi ha carregadors”. “Sí, són al centre, al costat del pavelló. Hi ha dos carregadors que van com un tiro i van sempre”. Per tant, qui no en té necessitat no els busca. I per desgràcia, no estan senyalitzats. A França si vas per l’autopista vas veient benzineres i si tene punts de càrrega. I si en tenen, no en tenen un, en tenen 10, 12 o 15. Jo, amb 11 anys, mai n’he trobat a faltar i t’he de dir que hi ha molts punts a Catalunya on mai hi he vist a ningú més. Hi ha uns plans en els quals participem nosaltres de desplegament de punts de càrrega. La Generalitat electrificarà les seves flotes i L’Energètica haurà de posar punts de càrrega per a tots aquests cotxes. Aquest és el nostre primer encàrrec. Però el següent serà posar punts de càrrega a hospitals, universitats... és a dir, espais públics on podran carregar privats que vagin a fer ús d’aquestes instal·lacions. Després, aquells llocs de la geografia catalana on les entitats privades no hi hagin vist interès i no hi hagi punts de càrrega, allà té l’obligació d’anar-hi L’Energètica a completar el mapa. I finalment, farem una part que és donar suport al transport de persones en l’àmbit interurbà. Aleshores, pensem que haurem de potenciar la càrrega per fer aquest transport interurbà de persones. És un gran coneixedor del sector elèctric. Prèviament a Km0 Energy va ser durant vuit anys director executiu d’Estabanell Energia. Com s’explica l’apagada del 28 d’abril? Ara ja tenim una resposta oficial, que assenyala a tothom i a ningú, de manera que qui vulgui cobrar una assegurança de moment ho tindrà molt difícil. [La resposta oficial no va arribar fins al passat 17 de juny en una compareixença de la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, que, segons un informe sobre el zero energètic, traspassa part de la responsabilitat a Red Eléctrica i a les elèctriques privades.] Sense cap mena de dubte ha sigut un incident amb molts factors intervenint al mateix temps, però caldrà esperar temps que vagin apareixent nous indicis basant-se en l’anàlisi de les dades que tenen registrades tant REE com les elèctriques, ja que és l’única via per treballar en el sentit d’evitar la repetició de successos amb el resultat que coneixem. És molt diferent impulsar l’acceleració de la transició energètica des de l’administració pública que des de l’empresa privada? Són necessàries totes dues. Des de l’administració pública tens el teu pressupost per invertir. Podem treballar amb menys beneficis. Un parc pot tenir un rendiment econòmic baixíssim o zero, però potser comporta algun altre benefici social. O sigui, nosaltres som capaços de valorar contraprestacions socials, no econòmiques. Per tant, hi anem, i la veritat, insisteixo, a les dues crides que hem fet a la gent que ens volgués vendre parcs, doncs, ha funcionat la mar de bé. Ara, per voluntat del govern s’està accelerant la tramitació renovable. Quan el Parlament ens diu que ha de ser una empresa pública distribuïdora, comencem a parlar amb ajuntaments. Ho tenim lligat i esperem que abans de final d’any ja puguem ser empresa distribuïdora, per començar a comprar xarxes de municipis que tenen problemes, que no els és rendible, municipis que hem descobert que no tenen llum: 2025, mai ningú els ha portat un cable i no funcionen amb renovables, que seria una opció. Funcionen amb generadors de gasoil. Hi ha pobles que funcionen així? N’hi ha, i en diré un que el coneix tothom, que és Tor. Allà on Carles Porta ja ha dedicat tant d’interès, doncs Tor no té llum. Té llum, amb gasoil. Home, no!, ja no toca això. Per tant, la nostra funció com a distribuïdor tindrà també impacte social, impacte al territori. L’energia barata, renovable i distribuïda és viable tenint en compte l’elevadíssima demanda energètica que hi ha? És a dir, n’hi ha prou? No. Quan hi ha el debat sempre hi ha qui diu “primer, les teulades”. Faríem el 19% del que es necessita a Catalunya. Necessitem plantes solars petites, grans, eòlica gran, terrestre, marina, hidroelèctrica... Necessitem de tot, perquè si no, no sumes. Però nuclears, no. Nuclear, no, gràcies. Ja ho vaig dir fa 50 anys. El lobby nuclear és molt potent. I ha aconseguit que ara quan dius la central nuclear d’Ascó fa emissions et diuen “No, no, només tira vapor d’aigua”. Perquè fa anys van aconseguir que les emissions que es produeixen quan s’extreu el mineral quedin en el país de l’extracció. Un nuclear pot dir zero emissions, però, compte!, el Níger, amb l’extracció d’urani, és un país que fa unes emissions bestials. Home, si ens fem trampes al solitari, fotuda. A més, han aconseguit que es consideri energia verda... ells van colant el seu missatge. I ara els hem d’allargar la vida. No hi ha un dia que una central nuclear caduca i el dia següent peta. Si es va fent el manteniment que toca, poden durar anys i anys. El que passa és que el nostre país no produeix urani; que el residu s’ha de guardar durant no sé quants anys encara amb capacitats contaminants. Per tant, la nuclear ens l’hem de treure de sobre. Quan? Quan toqui. Però l’objectiu ha de ser clar i sense claudicar: s’han de treure. Aleshores, què ens queda? Hem de tenir un mix energètic que ens permeti tenir seguretat. I aquest mix es completa amb aquests sistemes hidroelèctrics reversibles, per tenir unes bateries grosses. Com més distribuïda, millor, perquè redueixes les pèrdues. Les pèrdues al sistema elèctric es produeixen per les distàncies. Si generes a prop del lloc de consum, la primera cosa que fas és reduir pèrdues. També afines molt més la necessitat. És molt més fàcil posar unes centrals renovables que alimentin Vic i calcular què necessita Vic, que no pas posar una nuclear a Ascó i que digui, aquí us dono tot això, tireu. És molt més acurada la relació entre oferta i demanda. I l’autoconsum, per favor! Que tothom qui tingui una teulada faci autoconsum. Això no suma ni resta res al sistema elèctric nacional. Però tu tens el teu granet de sorra que s’ajunta amb un altre per fer una platja. I per tant, és molt important que ho tinguem clar. Tu condueixes per Dinamarca, Portugal, Alemanya i veus un molí, al cap d’una estona, dos. No és el model espanyol d’agrupar-los. Són diferents maneres de gestionar l’energia d’aquests països. En aquests països amb visions descentralitzades del govern, l’energia també funciona de forma descentralitzada. Vostè ha tornat a viure al seu poble natal, Erinyà, al Pallars Jussà. Quan treballava a Estabanell vivia a la Garriga. Aquí soc. Jo hi vaig néixer. Cada estiu de la meva vida, amb els pares, amb els fills, i he vingut. I ara fa uns quatre anys, gràcies a la pandèmia, a Km0 Energy vam descobrir que podíem treballar a distància i vaig venir cap aquí. En aquell moment jo ja tenia wifi aquí, un radioenllaç, amb una empresa local que anava molt bé. Ara hi tinc fibra. Sense això no seria possible. I en aquests moments, al pis de dalt hi ha la meva filla, que treballa en una multinacional i que pot fer 365 dies de teletreball. Per tant, aquesta casa, en aquests moments, és com un coworking, som dos teletreballadors, que vivim aquí. La Generalitat ha fet una cosa espectacular, ha tirat troncal de fibra per totes les carreteres principals. És a dir, que els petits operadors poden dir m’agafo fibra a la carretera tal i pujo un quilòmetre al poble i això ha sigut una cosa molt potent. I a banda dels seus orígens i records, què hi ha trobat, a Erinyà? Paisatge, tranquil·litat? Potser un indret despoblat també? Quan jo vaig venir fa quatre anys eren cinc i jo sis. Ara som 18 i en venen dos més, serem 20. Gent que, crec, però no soc sociòleg, amb origen a la pandèmia han decidit escampar la boira. Què m’he trobat? Sobretot el que és Pallars, o zones de muntanya, Sobirà, Jussà, etcètera, quan jo venia de jovenet la gent gran anava tancant les cases als pobles i comprava pisos a Tremp o a la Pobla de Segur per estar a prop del metge, de la residència... I la gent jove o no tan jove, les feines que tenia era cuidar avis. I això s’anava apagant... I de sobte, hi ha un moment que no sé quin és ni quins són els generadors d’aquest canvi, que comença a néixer, comença a reviure. Gent jove que torna de les capitals (Lleida i Barcelona). A uns cervesers els vaig dir, però què feu? I diuen fàcil: a Barcelona guanyava mil euros i no podia pagar el lloguer, i aquí guanyo mil euros, soc a casa, amb els amics, puc pagar el lloguer, tenir fills i desenvolupar una vida. I amb això les entitats culturals també reviuen. A Tremp hi ha un cine-teatre que és La Lira, on veus l’última pel·lícula que s’hagi presentat, hi ha teatre, hi ha entitats socials, culturals... A la Pobla de Segur hi ha una entitat que es diu El Comú, on rarament divendres i dissabtes no hi ha algun acte, normalment amb gent de ciència que t’expliquen coses diverses. I amb la caloreta, entrem en època de festes majors. També, al meu poble, 12 pobles com el meu formen un municipi que es diu Conca de Dalt. Ara fa dos anys, a Conca de Dalt, un govern nou va crear una cosa que es diu Fent Rogle i a cadascun dels 12 pobles s’hi fa un acte. Això fa que la gent d’uns pobles vagi als altres, es coneguin i facin vida social. I per tant el que m’he trobat amb aquest retorn és que hi ha molta activitat, hi ha molta vida.

“La transició energètica o ens la fem nosaltres o ens la faran. I serà pitjor si ens la fan”

El col·lapse de l’omega-3 al Mediterrani

El cicle natural de l’aigua es descontrola

La Terra en alerta: set límits ja s’han traspassat

“No aconseguir un ODS significa parlar de la vida de milions de persones”

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana