Com a doctor en Medicina com veu l’evolució de la pandèmia? Les xifres demostren que està contralada però molts alerten del risc d’un rebrot a la tardor.
Jo tinc la teoria que si hi ha un rebrot no serà igual com el que ha passat ara. Estem més preparats, els metges sabem com s’ha de tractar aquest tipus de patologia i també la població està molt conscienciada. Ara estem tots preocupats per aquest rebrot que hi ha hagut a Pequín. S’ha de dir que la situació ha sigut dramàtica, hem viscut una guerra biològica contra un virus amb unes conseqüències sanitàries greus.
S’havia menystingut la virulència del virus?
Coneixíem molt poques coses del SARS-CoV-2 des que va aparèixer al mercat de Wuhan. Els primers diagnòstics a la Xina, amb unes pneumònies amb un índex de letalitat molt important, tampoc trobaven una explicació. Davant una malaltia nova el desconeixement és general. Moltes coses que es van fer durant els mesos de gener i febrer al nostre país ara s’haurien fet diferent. El que cal és, veient els resultats, aprendre la lliçó i preparar-se per si hi ha un rebrot.
I des de Vic com es va reaccionar?
L’Ajuntament va donar una resposta immediata. Primer mirant com estaven els dispositius assistencials a Osona i en un moment determinat es van prendre accions com l’obertura del pavelló Vic Salut o el Seminari de Vic. I intentant que hi hagués una bona coordinació entre els serveis hospitalaris, els centres d’atenció primària o metges de família, i tot el sector sociosanitari.
Després de la crisi sanitària, la crisi econòmica.
Ara és el moment d’ajudar la ciutadania. Cal tenir en compte que un 25% dels assalariats d’Osona estan o han estat amb un ERTO. És millor que ara hi hagi molts ERTO que no haver d’estar pagant l’atur si d’aquesta manera es poden mantenir els llocs de treball. Ara bé, hem de ser crítics perquè aquests ERTO s’han de pagar. No pot ser com passa ara que hi hagi famílies que no tinguin cap ingrés els últims mesos. Hem de posar l’accent perquè el govern de l’Estat no endarrereixi més els pagaments. També cal dir que tot i que a Osona hem passat de 7.000 a gairebé 9.500 aturats, les xifres de la comarca són sempre menys negatives que a altres zones de Catalunya.
Durant la crisi de 2008 l’economia osonenca va aguantar més que la d’altres comarques.
Sí, el fet de tenir un sector agroalimentari molt potent, que no ha estat en hivernació durant el punt àlgid de la crisi de la Covid, fa que no siguin tan negatives. Això no vol dir que no hi hagi situacions molt problemàtiques, sobretot per al petit empresari, l’autònom o el treballador. I sectors com el de la restauració, el turístic i del lleure han patit i estan patint molt. Des de l’Ajuntament de Vic hem activat ajudes al comerç i als autònoms i des de la Diputació de Barcelona hem fet un pla de xoc de 100 milions d’euros per ajudar els ajuntaments.
Fins i tot la presidenta del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, demana als governs que gastin sense pensar ara en l’endeutament.
Hi ha d’haver liquiditat econòmica perquè no hi hagi tensions. S’ha de posar tot el que es pugui a l’abast de les petites i mitjanes empreses perquè puguin tirar endavant i superar al més aviat possible aquesta “u” –els experts ja parlen més de forma de “u” que de “v”– que pot marcar la caiguda i la recuperació de la crisi. Segur que hi haurà tancaments d’empreses, a Vic hem vist algun restaurant i altres establiments que ja no obriran, però estic convençut que tindrem una sorpresa i si no hi ha un rebrot a l’octubre ens recuperarem força ràpid.
La crisi sembla que ha fet que molta gent doni valor al comerç de proximitat o a viure en zones més allunyades de les grans ciutats.
El que hem viscut supera totes les previsions, pensàvem que això només passava a les pel·lícules de ciència-ficció. Per tant, és normal que ara la gent valori altres coses, com el comerç de proximitat o viure lluny de l’àrea metropolitana, fora d’aquesta gran concentració de població. La Covid-19 ens ha demostrat que es pot fer teletreball i que no és necessari fer tants desplaçaments. Ara bé, jo que porto l’àrea de Cohesió Territorial a la Diputació, veig que hi ha molta feina per fer. Per exemple, quan vaig al Berguedà, en pobles petits com Borredà, em diuen que la gent ha d’anar fins a Berga per treure 20 euros al caixer. O aquí Osona, amb unes millors comunicacions per carretera o tren seria més competitiva.
“El sistema sanitari d’Osona ha respost molt bé a la crisi de la Covid-19”
Perquè hi pugui haver teletreball i la cohesió territorial sigui una realitat primer caldria que la fibra òptica arribés a tot el territori.
És veritat i aquesta és una de les meves responsabilitats a la Diputació. Anem molt ben coordinats i crec que a finals d’any o principis de 2021 tots els ajuntaments de la demarcació de Barcelona tindran fibra òptica. Estem fent un gran esforç, però és molt important. Ho és perquè tenim a tocar la quarta revolució industrial, que és la indústria 4.0, i qui tingui una bona infraestructura digital tindrà una gran competitivitat, estarà a primera línia. Al sud d’Europa hi ha un desert tecnològic i si ho fem bé grans empreses tecnològiques poden venir aquí i pot ser un impuls important per a la nostra economia.
Una de les lliçons que ens ha donat la pandèmia és que cal posar la salut de les persones al centre de les polítiques de les administracions. Això vol dir posar-hi recursos.
Sí, hi ha d’haver canvis importants en l’àmbit de la sanitat. Cal posar-hi més recursos i els professionals sanitaris han d’estar ben retribuïts. És un problema que arrosseguem de la crisi de 2008, però els professionals sanitaris ho estan donant tot i és molt important per a tota la ciutadania que tinguem un bon sistema sanitari.
“El pacte JxCat-PSC a la Diputació pot ajudar a la demanda per a la millora del tren”
Doncs a Osona, el Consorci Hospitalari de Vic està infrafinançat, un problema que és previ a la Covid-19.
A mi no m’agrada mai fer comparacions, però aquí sí que la vull fer. Si ho comparem amb el Bages i el seu hospital, l’Althaia, és evident que tenen un finançament molt més alt que l’Hospital Universitari de Vic i el Consorci. Hem de lluitar per revertir aquesta situació perquè si no es va generant dèficit i dèficit i això no pot ser. Hi ha d’haver inversions al Consorci Hospitalari de Vic en infraestructures, en tecnologia i recursos humans.
Com ha estat la resposta del sistema sanitari osonenc a la crisi del coronavirus?
La valoració és molt positiva, des del Consorci Hospitalari de Vic, des de l’Hospital de la Santa Creu, dels centres d’atenció primària, tots ells han fet una gran feina. El metge de família crec que en el futur serà el que tindrà la clau del sistema sanitari perquè hem d’intentar que hi hagi menys ingressos hospitalaris i que la patologia crònica i l’envelliment es puguin fer des dels domicilis. Aquí el paper de l’atenció primària serà molt important. Però he de dir que la resposta dels professionals a Osona, chapeau. La coordinació ha estat molt positiva i s’ha donat una resposta molt bona a una pressió assistencial que ha estat elevadíssima.
“Estem estudiant poder fer els graus d’Odontologia
i Audiologia”
També la Universitat de Vic reclama un millor finançament. Fa pocs dies va presentar un estudi que diu que el retorn social multiplica per nou la inversió que rep de les administracions.
La Universitat de Vic és una joia que té Vic i Osona. És l’economia del coneixement i com diu l’estudi, el retorn és de més de 9 vegades el que rep, gairebé 10. Per això es mereix ser més ben tractada per la Generalitat, amb un contracte programa a llarg termini. Jo sempre dic que la inversió pública hauria d’arribar al 40% del pressupost. D’aquesta manera podrem ser competitius. Ja ho som ara, però cal tenir en compte que amb la baixada de les taxes de la universitat pública hi haurà una diferència més gran amb nosaltres. Tenim projectes estrella, com el Centre Beta, que aviat començaran les obres a Can Baumann amb una inversió de dos milions d’euros, un equip d’investigació reconegut a escala europea.
La Facultat de Medicina començarà el quart curs pel setembre.
Sí, i ens està demostrant que està sent un encert. Tenim facultatius de gran nivell que venen a fer de professors. I li avanço aquí que estem estudiant fer el grau d’Odontologia i Audiologia, que serà el primer que es farà a l’Estat. En el grau d’Audiologia tenim el suport de la Facultat de Medicina de Hannover (Alemanya). Vam tenir una reunió fa uns dies i ens van dir que ens donen el seu suport. És una nova professió d’audiologia, que tindrà un grau de quatre anys. Hi ha molts altres projectes, com el grup de Biomedicina que prepara la Facultat de Ciències i Tecnologia, el Centre de Tecnificació Esportiva que s’impulsa amb l’Ajuntament i la Generalitat, el paranimf de la Universitat a l’antic Hospital de la Santa Creu o el campus de salut al Prat d’en Galliners. Representa un 2% del PIB. Quantes comarques de Catalunya voldrien tenir una universitat com la nostra!
Quan vostè defensava que Vic tingués una Facultat de Medicina hi ha qui li deia que sobraven metges. Ara li donen la raó?
Aquests dies s’ha vist que hi ha una manca de professionals. Quan ens deien que estàvem bojos amb aquest projecte ara es veu que estaven equivocats. La realitat és que es necessitaran molts metges més perquè la corba demogràfica és la que és i als metges de la meva època ens queden tres o quatre anys d’exercici. Hem de pensar que un metge té sis anys de grau i després encara té quatre o cinc anys de formació especialitzada. El moment perquè un metge estigui plenament capacitat per exercir són 10 anys i per això s’ha de fer una previsió amb temps. El que cal és augmentar les places del grau perquè en els primers cursos puguem tenir més alumnes. La Facultat de Medicina, a més de ser un motor econòmic per la ciutat, ha donat un nou impuls a la Universitat.
En el darrer ple de l’Ajuntament de Vic li van delegar l’encàrrec de treballar pel desdoblament de la via del tren.
És un repte interessant i agraeixo a l’alcaldessa que m’hagi fet aquesta delegació. El primer que he fet ha estat crear una comissió tècnica on hi haurà alcaldes com els de Centelles o Manlleu, empresaris com Oriol Guixà, l’exconseller Jordi Baiget, Montse Ayats com a representant d’entitats i usuaris, o el president de la Cambra de Comerç a Osona, Pere Antentas. Hem de ser capaços d’aconseguir el desdoblament de la línia. Ja he demanat hora amb el delegat d’Adif a Catalunya, Pere Macias, i de seguida que pugui si he d’anar a Madrid hi aniré. Si reduïm a la meitat el temps per arribar amb tren a l’àrea metropolitana, convertirà la ciutat i la comarca en un gran atractiu per venir-hi a viure i també servirà com a pol d’atracció d’empreses. Hi ha moltes empreses del Vallès o Barcelona, i del sector de la tecnologia, que si resolem aquest tema de les comunicacions podrien venir aquí.
Vostè està a la Diputació on JxCat governa junt amb el PSC. Això li pot obrir portes per anar a Madrid a reivindicar millores pel tren?
Jo crec que sí, i això ho ha vist l’alcaldessa. Estar al costat de Núria Marín, Pilar Díaz o Carles Ruiz, gent que té molt bona relació amb el govern actual de Madrid, sempre pot ajudar. El pacte entre JxCat i el PSC a la Diputació, que al principi es va criticar, ara s’ha vist que és efectiu. Des de la Diputació treballem per ajudar els municipis i especialment els petits. Hem impulsat aquest pla de xoc pel coronavirus amb 100 milions d’euros, però ara es farà el programa general d’inversions que estarà dotat amb 300 milions i hi ha també el catàleg de serveis, amb 410 milions. Tot això són diners que els ajuntaments estan esperant per tirar endavant les seves polítiques.
