Joan Busquiel, director de l’Area TiC, és una de les persones amb més poder des de fa un mes a la UVic-UCC. “Amb més responsabilitat”, precisa ell. Per les seves pantalles passa la definitiva conversió d’una estructura acadèmica presencial en virtual. El decret de l’estat d’alarma que impedia les classes a les aules no els va agafar tècnicament a la intempèrie. “Estàvem molt preparats, diria que al 80% o més, i ara hem donat l’empenta definitiva”, explica des de casa seva, a Folgueroles. No pensaven, és clar, que els hagués d’arribar una pandèmia: la UVic-UCC ja tenia eines per ser una universitat en línia.
El professorat, per exemple, estava molt acostumat a treballar amb programes educatius com el Moodle, i a teletreballar, sobretot si estaven en contacte amb altres universitats per qüestions de recerca. “L”únic que s’ha hagut de fer és traspassar-hi tota la feina presencial”, diu Busquiel. Cada professor a la seva manera, des de penjar-hi el clàssic PowerPoint fins a expremer a fons les possibilitats del programa amb tutories o videoconferències per mantenir un contacte estret amb els estudiants.
Més problemàtic podia ser el cas del personal d’administració i serveis. Més de quatre-cents treballadors “que d’avui per demà no podiien anar a la feina”. Però també aquí hi havia solucions: bona part d’ells, encara que estiguesssin a la Universitat, connectaven els seus terminals a un escriptori remot, i ara l’únic que han hagut de fer és traslladar això a casa seva. Tècnicament, ha representat un esforç “per afegir una capa de proveïdors externs de connexió”. A casa seva, un treballador pot tenir connexió de diferents operadores, des de Movistar a Guifi.net. “La primera setmana va ser de resoldre moltes incidències”, diu Busquiel. Des del que necessitava un portàtil que no tenia fins al que no li funcionava la connexió segura a l’escriptori remot. “Ara hem assolit una certa normalitat”, afirmava el cap de l’Àrea TiC just abans de les vacances de Setmana Santa. La capacitat del sistema aguanta, peró han notat que les connexions que fan professors o altres treballadors de la UVic-UCC són de més durada, “s’hi queden més”. I el trànsit ara ve de fora cap a dins, quan habitualment és més aviat a l’inrevés. “Hem hagut d’ensenyar això a les màquines perquè no s’espantessin”.
LA BATALLA DE LES APP DE VIDEOCONFERÈNCIES
Si la conversió ha estat possible és també pel màster accelerat que tothom ha fet en l’ús d’aplicacions de videoconferència i treball en línia. Una de les més populars és Zoom, tot i els problemes de seguretat que ha evidenciat i que Busquiel relativitza: “És el que passa quan una aplicació s’expandeix molt: esdevé el primer objectiu dels hackers“. Corporativament, però, la UVic-UCC utilitza molt Microsoft Teams: tenien 10.000 llicències per a tot el campus, i ho han pogut generalitzar. Està pensat per treballar en grups, permet assignar tasques i calendaritzar-les, compartir carpetes… “És l’eina del futur, Microsoft hi està posant tots els seus recursos, que són molts, i crec que fins i tot acabarà substituint Skype”. Totes les crisis representen un salt endavant en determinats àmbits, i aquest pot ser el gran moment de les eines de treball a distància, i més quan es veu a venir que el contacte presencial trigarà a normalitzar-se. Aquests dies hi ha una batalla per la preeminència en aquest camp, i les universitats hi tenen també molt a dir.
{{ comment.text }}