La UVic-UCC supera per primera vegada la xifra dels 10.000 estudiants matriculats en els seus diferents campus, segons les dades corresponents al curs 2021-2022 que es van donar a conèixer dimarts. La nova incorporació de l’Escola Elisava –ara Facultat de Disseny i Enginyeria– ha afegit el gruix d’alumnes necessari per superar aquesta xifra, que segons el rector, Josep Eladi Baños, “ens dona una mida molt rellevant en el sistema universitari català”. La UVic-UCC es consolida en la categoria mitjana, per sobre ja de la Universitat de Lleida i apropant-se a les de Tarragona-Reus (Rovira i Virgili) i Girona. “I no és un increment circumstancial sinó sostingut en el temps”, afirma el rector.
La perspectiva de creixement es projecta als propers cursos, a mesura que es vagin incorporant tots els estudiants d’Elisava (aquest any només hi ha els del primer curs dels graus que imparteix, i la resta encara són adscrits a la Universitat Pompeu Fabra). La recuperació de la mobilitat internacional també s’ha notat, amb 266 estudiants inscrits en programes d’intercanvi. La UVic-UCC ja suma més de 1.300 estudiants estrangers, dels quals destaca poderosament el miler llarg de francesos matriculats en especialitats de Salut, sobretot Fisioteràpia. També destaca el creixement de portuguesos a la Facultat de Medicina.
En total, la matrícula de nou accés ha pujat un 16% respecte al curs passat, i la matrícula total un 9%. Si en traiem l’extra d’Elisava, el balanç continuaria essent positiu, amb un 7% més de nou accés i un 6% més de matrícula total. Si s’agafa la xifra concreta del campus de Vic, el creixement és menor (un 3% sobre el curs passat), amb un total de 1.402 estudiants nous. “És important el gran nombre d’alumnes que sol·liciten la UVic-UCC en primera opció”, deia el rector Baños. La imatge de la UVic-UCC com a sobreeixidor d’alumnes que no podien matricular-se en les grans universitats públiques queda definitivament arxivada al calaix dels tòpics caducats, amb tres de cada quatre estudiants que l’havien demanada en primera opció. Una part significativa d’aquests estudiants continuen tenint una preferència per titulacions de Salut, que creix en totes les titulacions excepte en Infermeria. En aquesta especialitat s’han omplert totes les places, però amb menys estudiants perquè s’ha tornat al nivell normal de 160 places després que l’any passat la Generalitat n’hagués demanat un increment extraordinari fins a 180 places. A la Facultat de Ciències i Tecnologia creixen les enginyeries –uns estudis en què manquen vocacions arreu del país– en un 42% sobre el curs passat. En canvi, baixa un dels graus tradicionalment amb més demanda, el de Mestre, a la Facultat d’Educació. La causa cal buscar-la en les noves Proves d’Aptitud Personal per accedir a aquests estudis, i que ara fan de filtre. Els resultats van ser dolents, i només un 51% del que s’hi van presentar arreu de Catalunya, el juny passat, van aprovar.
Retrat de federació
La UVic-UCC va lluir musculatura, no només amb unes bones dades de matrícula. La posada en escena de la presentació, que va tenir lloc a Can Baumann, seu de la Facultat de Medicina, volia escenificar el moment actual de la federació universitària, un model singular en el mapa català i estatal. Una sola direcció acadèmica i quatre fundacions federades. D’esquerra a dreta, Marina Geli (Fundació Estudis Superiors en Ciències de Salut), Joan Turró (Fundació Universitària Balmes), el rector Josep Eladi Baños, Valentí Martínez (Fundació Universitària del Bages) i Javier Peña (Fundació Elisava). Respectivament, el campus comú de Medicina, el campus de Vic, el campus de Manresa i el nou campus de Barcelona. “No som una suma de fundacions, passem a treballar en xarxa”, va dir el rector. El secret per al bon funcionament, tot i venir de cultures diferents, és “respectar la pluralitat, compartint una sola direcció acadèmica”, diu Valentí Martínez. Des de fora, alguns ho veuen com una complicació; des de dins, com una virtut. Vic
Jordi Vilarrodà
{{ comment.text }}