La inesperada defunció als 67 anys de l’exvicepresident del govern Alfredo Pérez Rubalcaba ha provocat una profunda consternació en el món polític. Rubalcaba, que va patir un infart cerebral dimecres, ha estat una de les figures rellevants de la història política recent del PSOE. L’any 2009, quan era ministre de l’Interior, Rubalcaba va ser a Vic en un acte d’homenatge a les víctimes de l’atemptat d’ETA.
L’acte, que la crònica d’EL 9 NOU definia com a “breu però sentit”, va comptar també amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla. Van acompanyar Montilla diversos alts càrrecs, encapçalats per Alfredo Pérez Rubalcaba o els aleshores consellers de la Generalitat Joan Saura i Montserrat Tura o diversos alts càrrecs de la Guàrdia Civil, la policia i l’exèrcit. La pràctica totalitat de regidors de Vic, el delegat del Govern a Catalunya i altres polítics locals acompanyaven familiars de les víctimes i policies i guàrdies civils uniformats en una platea que no es va arribar a omplir, tot i que molta gent va seguir l’acte des de darrere la tanca del solar on hi havia hagut la caserna.
Els discursos van seguir tots una mateixa línia. Destacant el paper de les víctimes, però també recordant la solidaritat de la ciutat de Vic en els moments i dies posteriors a l’atemptat. Montilla i l’alcalde, Josep M. Vila d’Abadal, van destacar el fet que ara es construirà una biblioteca al solar on hi havia hagut la caserna. “Fins ara no s’havia urbanitzat, ja que les ferides es tanquen a poc a poc”, va recordar l’alcalde. “Que aquest equipament cultural tant de bo sigui un antídot contra la barbàrie”, va recalcar Montilla. El ministre Pérez Rubalcaba va posar més d’èmfasi en el paper de les víctimes, i en la legislació espanyola al respecte, “de les més avançades del món”. Va insistir en el sentit de “reparació” d’actes com el que s’estava fent, tan o més importants com la indemnització. Tots els discursos també van mostrar el seu convenciment que la democràcia acabaria imposant-se a aquells que opten per la violència per aconseguir els seus objectius. Més enllà dels discursos, l’acte va consistir en la col·locació d’una corona als peus de la placa que al passeig de la Generalitat, a l’altura del solar, i de la interpretació de dues peces –El cant dels ocells, com a cloenda– al violoncel, per part de Marta Roma.
{{ comment.text }}