Amb la mecanització i la digitalització van disminuint les feines que requereixen esforç físic, però tot i el pas del temps i els canvis socials també perviuen els mals d’esquena, els atacs de lumbàlgia, la torticolis… i un ampli espectre de patologies associades a la columna vertebral. Amb l’objectiu de millorar la vida de les persones que en pateixen i reduir el temps d’espera per entrar a quiròfan o rebre tractament, el Consorci Hospitalari de Vic acaba de posar en marxa una nova unitat que vol coordinar millor els especialistes i els professionals d’atenció primària i implicar en un mateix cas complex perfils variats, des de traumatòlegs fins a reumatòlegs, rehabilitadors, neuroradiòlegs o psicòlegs.
Tal com explica la doctora Gemma Álvarez, que està al capdavant del projecte, “els pacients amb patologia d’esquena fins ara anaven amunt i avall, havent de picar moltes portes i sovint tenien la sensació que ens els trèiem de sobre, que no era així. Ara ens reunim i valorem junts cada situació per definir el circuit més idoni, fins i tot si la manera de resoldre el problema és passar directament pel quiròfan”. Tot plegat permet optimitzar el triatge i que s’atengui cada persona al recurs assistencial que toca: “El metge de família, per exemple, fa els estudis inicials dels pacients i pot tractar els casos lleus o crònics amb el suport dels especialistes de l’equip, mentre que els greus els tenim al traumatòleg en un mes”.
Els primers malalts tractats des de la nova unitat són els de patologia lumbar complexa, la més freqüent en problemes de columna, però progressivament s’hi aniran incorporant també les cervicals i dorsals.
Així mateix, el projecte inclou la posada en marxa d’una escola on s’explica als pacients com conviure amb el mal –“un mal que és molt invalidant tant en termes laborals com socials o de família”– i com assolir hàbits de vida saludable. El curs consta d’una primera visita amb un metge rehabilitador i després durant vuit setmanes es treballa en grup la postura i aspectes de conducta per adquirir bons costums que redueixin les molèsties.
Pel que fa a la població en general, Álvarez explica que tothom hauria de tenir clar que la millor prevenció dels problemes d’esquena és combatre el sedentarisme: “Hem de mirar de portar una vida activa, fer estiraments, exercici en la mesura que sigui possible i tonificar el cos”. L’altre gran cavall de batalla és l’obesitat. “A major pes, més greix i menys musculatura”, diu Álvarez, “això vol dir que l’esquena pateix”.
{{ comment.text }}